Carrer Sant Leopold, 135, Carrer de Sant Llorenç. Carrer 22 de juliol. Carrer Cervantes 32. 1930.
Xemeneia troncocònica, de maó vist, amb base quadrada i coronament escapçat sense acabament, amb el fust protegit per dalt amb cèrcols metàl·lics. Té una alçada total de 25 m i un diàmetre a la base de 2 m. A la dècada del 1970 se’n va reconstruir la part superior. S’aixeca al pati interior d’un conjunt d’habitatges construïts al solar de l’antic Vapor Galí, ocupat després per l’empresa tèxtil de tints Doré.
Els Galí va ser una de les famílies industrials terrassenques més importants del segles XIX i XX
Els Galí va ser una de les famílies industrials terrassenques més importants del segles XIX i XX ens explica el cronista terrassen Joaquim Verdaguer. En principi estaven instal·lats al Vapor de la Companyia, on ara hi ha l’Escola Lanaspa a la Rasa. A finals del segle XIX van construir el Vapor Galí, entre els carrers de Sant Llorenç, Sant Leopold i Cervantes amb una llarga façana de finestres al passeig Vint-i-dos de Juliol. Allà va ser on Francesc Giralt va muntar la primera instal·lació elèctrica de Terrassa. Al vapor hi havia vàries indústries rellogades; una d’elles era la Tintoreria Doré que disposava d’una xemeneia. El vapor es va enderrocar l’any 1997, salvant la xemeneia que forma part d’una plaça interior voltada d’habitatges.
Com era el Vapor Galí
El complex tèxtil ocupava l’illa situada entre els carrers de Sant Llorenç, 22 de Juliol, Sant Leopold i Cervantes. Estava format per diverses naus de planta rectangular disposades de manera perpendicular i paral·lela, amb planta baixa o planta i un pis, i cobertes de teula de dos vessants.
Constava de tres grans naus, separades per passadissos, amb frontis al carrer de Sant Leopold, i tres naus més que donaven al carrer de Cervantes. Les obertures eren, en general, d’arc rebaixat. El conjunt va anar experimentant diverses modificacions en funció de les necessitats d’ús.
La construcció del Vapor Galí va ser iniciada l’any 1881. Arran de la crisi del sector tèxtil, l’última empresa que l’ocupava, Tintoreria Doré, S.A., de tints i acabats, va fer fallida el 1990 i la fàbrica va quedar abandonada. Anys després fou enderrocada i a l’extens solar que ocupava s’hi va construir el complex residencial Nou Vapor Galí, obra del despatx d’arquitectes Cirici & Bassó (2001), on enmig del pati interior s’hi aixeca la xemeneia. Per sota del conjunt d’edificis, dins el mateix solar, s’hi va edificar també l’IES Montserrat Roig.
