El període d’estada dels 13 migrants reallotjats de l’antic institut B9 de Badalona a l’Hostal Roc Blanc de Terrassa ha durat una mica més de dos mesos i es va acabar el passat 31 de març, segons ha confirmat l’Ajuntament. Alhora, responsables de l’equip de govern volen remarcar que “no s’ha detectat ni registrat cap incidència”. Aquest reallotjament d’una part dels 400 migrants que van ser expulsats per l’ajuntament badaloní el 17 de desembre passat va monopolitzar part del ple municipal terrassenc del gener passat, amb la defensa d’aquesta actuació des de l’equip de govern, sota els auspicis de la Generalitat i la intervenció de la Creu Roja local, i preguntes de l’oposició, amb actitud especialment crítica de part del grup de Vox.
“Actualment, segons dades de la conselleria de Drets Socials, hi ha 13 persones que van ser desallotjades de l’antic institut B9 de Badalona”, va fer públic el regidor de Serveis Socials, Noel Duque, en aquell ple a la qüestió plantejada per la cap del grup del PP, Marta Giménez. “Estan instal·lades a l’Hostal Roc Blanc i, des de la nostra ciutat, no es fa el seguiment sinó que és des de la conselleria amb el suport de Creu Roja Catalunya”, va detallar el regidor de la seva arribada a l’establiment de la carretera d’Olesa. “Segons informació de la conselleria, hi seran fins al 28 de febrer d’aquest any i, després, tornaran a Badalona”, va afegir sobre els temps d’estada.
El vídeo del regidor Noel Duque
Finalment, hi han estat més de dos mesos, però el mateix Duque va gravar un vídeo el passat 30 de març al seu compte d’Instagram, sota l’epígraf del partit de govern municipal Tot per Terrassa, ressaltant que no s’havia produït cap mena de problema durant aquest període. “Demà abandonen l’hostal les persones que queden, des que la Generalitat les ubiqués d’emergència a Terrassa, després del desnonament massiu de Badalona”, escriu el regidor en el post del vídeo. “No eren criminals; no han creat una sola incidència negativa al barri; només necessitàvem un sostre per a reorganitzar-se”, posa en relleu.
“La Generalitat no els ha deixat al carrer, els hi ha pagat l’habitació fins que hi ha hagut alternativa”, segueix afegint el responsable municipal, tot subratllant que això “es diu humanitat”. “Però algú va decidir espantar un barri i a ells mateixos, rebent-los com a criminals”, acaba com a denúncia l’escrit. I, en el vídeo, Duque es posa en escena primer al mateix barri del Roc Blanc i, després, ja des del seu despatx a l’Ajuntament. “Hem preguntat a la Policia Municipal, al personal de l’hostal, a l’Associació de Veïns del Roc Blanc, a comerciants, a la Generalitat, al protocol de l’hostal amb Mossos d’Esquadra”, enumera el regidor per emfatitzar la falta d’incidents i citant directament Vox per haver-los qualificat “d’autèntics criminals”.
Per aquest motiu, al vídeo Duque intercala fragments d’un altre vídeo que es va gravar la cap municipal de Vox, Alicia Tomás, al Roc Blanc el gener mateix en què afirmava que “els okupes de Badalona ja estan sembrant la por a Terrassa”. Després, s’intercalen dos fragments més de la intervenció de Tomás al ple de gener, en què reincidia en una línia semblant.
Duque passa aquests fragments amb Tomás en blanc i negre per a contrastar-los amb el seu missatge: “El que us haig de dir és que, la pròxima vegada que vinguin al vostre barri a fer-vos por, els hi digueu que no. Que no voleu ser espantats per ells. Perquè es dediquen a això, a sembrar por”. I remata per acabar: “Així funciona l’extrema dreta. Arriba al teu barri, t’espanta, et crea un enemic. Et fica aquesta por al teu cos. I et diu que et salvarà. Et creus que aquest enemic existeix i que ells et salvaran. I no hi havia ni enemic, ni salvació necessària”.
L’enfrontament al ple municipal de gener
Al ple de gener, l’enfrontament directe entre Duque i Tomás va es va succeir en diferents moments de la sessió. Va ser el propi Duque qui va treure primer el tema en una moció per prorrogar un contracte programa amb el departament de Drets Socials fent referència als vídeos que aquella setmana Tomás s’havia gravat al Roc Blanc i advertint que estudiaven posar una denúncia. I la rèplica de la cap de Vox va ser immediata justificant aquests vídeos com a alerta, segons ella, que la situació a Badalona es traslladava a Terrassa.
Duque va voler recordar que les 13 persones que havien arribat a Terrassa no disposaven de cap antecedent penal i que tornarien a Badalona on tenien feina, responent també als interrogants de la cap del PP Giménez. El va defensar la cap del grup socialista, Eva Candela. I en el torn de precs i preguntes, respecte a un tema sobre el sensellarisme a Terrassa, Duque i Tomás es van tornar a enganxar. En un exemple de l’ambient que es respira sovint, en aquests moments, al ple municipal entre l’equip de govern i Vox, amb la resta de grups de l’oposició també força incòmodes.
Al voltant de 152 persones continuen ateses a tot Catalunya
En aquest sentit, i com a resposta parlamentària d’una pregunta d’ERC, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha donat a conèixer que vora un centenar dels migrants que van ser desnonats del B9 continuen sent atesos aquest mes d’abril en albergs i recursos temporals d’emergència, segons revela l’agència ACN. Al voltant de 152 continuaven dos mesos després en el conjunt de dispositius de Catalunya, ubicats en diversos municipis, apunta la consellera.
Aquesta mesura busca “garantir la cobertura de les necessitats bàsiques i oferir un espai segur mentre s’exploren alternatives més estables”, contesta Martínez a la pregunta d’ERC. I precisa que la xifra d’atesos ha anat minvant i se segueix treballant en els casos més vulnerables. Detalla que es fa un seguiment continuat amb diverses entitats especialitzades per conèixer les necessitats específiques de cada persona o unitat familiar, facilitar-los l’accés a serveis socials, formatius i laborals, alhora que se’ls hi proporciona assessorament jurídic en els tràmits per a regularitzar la seva situació documental.
El desnonament dels 400 migrants al B9 ordenat per l’alcalde del PP de Badalona, Xavier Albiol, va originar durant dues setmanes la segona quinzena de desembre una forta polèmica per la manera com s’havia actuat i la manca de solucions alternatives per a aquestes persones que es van anar traslladant amb tendes de davant de l’antic centre educatiu a sota el pont de la C-31, al límit entre Badalona i Sant Adrià del Besòs.
