Puntual a la seva cita anual pel Carnestoltes terrassenc des del 1985, El Xerrameca ha tornat a aparèixer als quioscos aquest dissabte per fer befa de l’actualitat local i internacional sota el seu anonimat que conserva escrupolosament. En aquesta edició 2026, la portada està dedicada a un aparellament inversemblant entre el president de la Generalitat, rebatejat com a Per-Illa, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, rebatejada com a Ayuzo. La infecció ve de l’Ayuzo!, titula el satíric sobre l’osteomielitis púbica que ha tingut Illa un mes allunyat de les seves funcions i la líder cridanera del Partit Popular. Una parella de conveniència que, utilitzant el llenguatge sexual propi d’aquestes dates de llibertinatge, el pamflet elucubra que hauria estat la causa d’aquesta infecció en una de les trobades de presidents autonòmics del govern espanyol.
Hem d’obrir les pàgines interiors per a començar a trobar diferents caricatures i acudits de l’alcalde de Terrassa, rebatejat Jordi Vallarg. Especialment significativa a les pàgines centrals és la doble reproducció del cartell de Carnestoltes d’aquest any, obra de Marina Gómez Marinelli, que vol ser un homenatge a l’entitat organitzadora La Mascarada, amb el personatge encaputxat, i que és a la vegada un autoretrat de l’autora i una referència amb el color lila als 40 anys del Casal de la Dona encarregades del pregó. En el de l’esquerra, el rostre original se substitueix pel de l’alcalde, amb un nas de pallasso, i es pregunta al lector: “Quin és el veritable Rei/na dels últims anys?”.
“Fer un Vallarg, l’expressió de moda que més mola”
El text que l’acompanya juga amb el que consideren “l’expressió de moda que més mola”, que és Fer un vallarg. Utilitzada per algun articulista, el satíric enumera tota una sèrie de cites a les quals l’alcalde no ha acabat anant i riu de la comparació del nou projecte del Portal de Sant Roc en conversió com a “Times Square tetassenc”. Perquè El Xerrameca rebateja la nostra ciutat sempre com a Tetassa.
En el text de la dreta, el text ironitza sobre els dos lemes finalistes del procés de construcció de la Marca de Ciutat: Terrassa, capital de talent i Terrassa, fàbrica de talent. Com a alternativa, proposa els seus eslògans: Terrassa, la segona, tercera o quarta ciutat de Catalunya, ja es veurà… (de la Cambra de Comerç), Tetassa, una ciutat d’Òscar (del regidor Xavier Cardona, en referència al ministre de Transports, Óscar Puente), Terrakesh de la Moreria okupada (de la regidora de Vox, Alicia Tomás), Tetassa tal com raja (del grup municipal d’ERC), Tetassa? Pregunteu-ho a la Marcela (Junts per Terrassa), Tetassa, la ciutat donde los senglars viven felices (del regidor Noel Duque), Tetassa, la ciutat dels meus somnis (de la regidora Rosa Boladeras), Tetassa, Tetassa i visca Tetassa (un altre cop Cardona i la regidora Lluïsa Melgares) i Tetassa, benvinguts a casa meva (Jordi Ballart).
També hi ha lloc per a parlar del gir cap a posicions ultracatòliques de l’escola El Karmel, segons denuncien part dels pares d’alumnes, amb l’article Les joventuts karmelianes no són pas cosa del passat; per a qüestionar si Terrassa és una veritable ciutat de cinema; per a una curiosa història de la Moreneta que fuig de Montserrat per la visita de Felip VI i Leticia i acaba deportada amb el seu fill a Mèxic després de passar per Minneapolis; per a un altre presumpte escàndol dels papers del depredador de noies Epstein que passa per reclutar octogenàries en parròquies locals; i per a un Donald Trump que s’acaba convertit en el patró del Carnestoltes terrassenc.
Oriol Alsina, Rosa Talamàs i Xavi Adell, apadrinats com a ‘capdidats’
La selecció aquesta vegada com a Capgròs/Capgrossa de l’Any, encara que després a la Festa Major es tiri cap a una altra banda, amb les seves corresponents caricatures són: el mediàtic nou entrenador del Terrassa Futbol Club, Oriol Alsina (Ostiol Aluzina), la corresponsal de TV3 als Pirineus, Rosa Talamàs (Roseta Telemàs i Xerinoles), el president de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Herba, Xavi Adell (Xavi Anyell) i, para público escarnio com postil·len cada any amb un d’aquests capdidats, la cap municipal de Vox, Alicia Tomás (Alicia Quetomás Baby). A aquests quatre, hi afegeixen 26 altres noms de personatges locals rebatejats.
Les vuit pàgines de color rosa d’El Xerrameca s’intercalen amb els Breus, aforismes sobre la política local, que es conclouen amb els Pets Breus. Hi ha els seus particulars mots encreuats (Encxeuats); la lletra per a una cançó de la Gemma Humet (Fumet), apadrinada per Lluíís Lac; i el retallable de contraportada que, en aquesta ocasió, correspon a Nicolás Maduro (Nico Maduro), “segrestat pels sicaris del Trumpada“, per a utilitzar com a carota.
‘Can Borrada’
I, a part de diverses al·lusions al caos de Rodalies que es pateix des de fa un mes a tot el país amb breus i acudits, s’hi dedica també un article, Taard, que se subtitula amb diferents sigles d’enuig, de vegades acompanyades de FKJ (Fuck). TAARD, segons El Xerrameca, vol dir Trens amb Avaries i Retards Diaris. L’article es tanca amb una al·lusió a la polèmica per la no aparició en la presentació del nou pla d’inversions de Rodalies 2026-2030, per part de Renfe i Adif, del projecte de Terrassa-Oest a Can Boada com a estació de passatgers. Ballart ho va denunciar i, després, el Govern va assegurar que l’estació -que havia d’obrir l’any passat- seguia en els plans del ministeri. Per això, El Xerrameca parla de “Can Borrada”.
