El vi de raïm Terrassench promet, i molt. “Extraordinari”, afirma Ramon Roset, director dels Premis Vinari (de vi i de vermut). Un vi jove, molt afinat, amb coloració de capa baixa -i tirant a gerd-. Amb una acidesa viva, “molt llaminer, poca estructura, i divertit en boca”. En la línia de noves varietats que es treballen com el sumoll i el mandó. Un vi que et veuries a les set del vespre assegut en una terrassa de la plaça Vella o de qualsevol altra del país. “Es nota que hi ha una feina feta per enòlegs d’alt nivell”.
Sorprèn, i en positiu
La seu del Grup El Món i de Món Terrassa, a la plaça Vella, ha acollit el tast de la primera ampolla de vi feta amb la varietat de raïm Terrassenc que surt en 100 anys. Nou persones han tingut el privilegi. Entre elles, el regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero; l’editor i la directora comercial de Món Terrassa, Salvador Cot i Zaida Torregrosa, i Mario Gomes, director general de Braker Corporation, promotors d’una plantació als terrenys egarencs de Can Font de Gaià. El vi de raïm Terrassench ha sorprès, i en positiu, a tothom que l’ha provat. Té un futur brillant al davant. I qui més satisfet ha quedat és Caballero, “alma mater” de la recuperació de la varietat. El regidor creu que el futur de bona part de les milers d’hectàrees de camps de Terrassa avui desaprofitades es poden dedicar al conreu de la vinya. En tres o quatre anys després de la plantació sortirien les primeres ampolles d’un producte únic. Una de les dues varietats de de raïm de les 10.000 que hio ha al món amb el nom d’un municipi. Tot un valor afegit, una marca que distingiria la cocapital del Vallès Occidental.
El vi i Terrassa
Durant segles Terrassa va ser una important productora de vi, fins al punt que existia una varietat de vinya prefil.loxèrica anomenada Terrassench. Hi havia un projecte de recuperació de varietats antigues de vinya que impulsaven l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal i la Denominació d’Oriogen Bages des de 2018-2019, per la que es va interessar l’Ajuntament egarenc, posant-se en contacte amb els promotors. I una de les varietats en procés de recuperació era la Terrassenc o Negrelló. I Ara ha donat el primer fruit. A la verema de 2021 no es va recollir res, i a la de 2022, 200 litres. Una de les ampolles s’ha tastat avui.
La recuperació va ser una aposta molt personal de Carles Caballero, pel que té de recuperació de la memòria, la història i el patrimoni agrícola de la ciutat de Terrassa i el Vallès.I l’Ajuntament de Terrassa aposta per un projecte d’implantació de nous ceps al terme municipal. Els enòlegs del projecte van a cegues, perquè mai l’han tastat, i ara en tindran l’oportunitat. En realitat, hi ha dues iniciatives, una municipal i una de privada, que avancen de mica en mica. Els ceps es plantaran el 2023 i alguns possiblement el 2024.
L’agricultura no fas pas tant ocupava tots els espais del terme municipal
La imatge, l’urbanisme de la ciutat del segle XXI té poc a veure amb la vila de segles passats. Ara costa d’imaginar, però l’agricultura no fas pas tant ocupava tots els espais del terme municipal. I bona part dels espais agrícoles del municipi i de la comarca es dedicaven al conreu de la vinya el segle XIX, amb varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals Terrassench (o negrelló) i Plantamollet, segurament avui desaparegudes. A Terrassa es produïen grans quantitats de vins negres, blancs, generosos, rancis, secs, dolços… i el 1850, escumosos (predecessors del xampany o del cava).
Terrassa i la nostra comarca van ser junt amb el Bages els majors productors de vi de Catalunya. L’any 1850 el 70% de les terres cultivades al terme de Sant Pere eren vinya. No és casualitat que el primer cava de Catalunya el produís un terrassenc, en Pau Galí, o que el 1885 es fundés la primera estació ampel·logràfica d’Espanya, a càrrec d’en Bonaventura Castellet… Terrassa i la comarca eren al segle XIX el Penedès de l’actualitat, i els vins de la contrada tenien molta anomenada.
L’historiografia local, a excepció feta d’en Pere Roca Fabregat, ha treballat abastament la història industrial de la ciutat però poc la història agrícola, de molts segles d’història. Costa trobar a les xarxes fonts que parlin d’aquesta història agrícola i encara menys d’aquesta història i aquest patrimoni vinícola a les nostres contrades. El fet és que la vinya és un dels cultius més adaptats al clima mediterrani, a més a més de necessitar pocs recursos hídrics i ser un dels cultius més rics en biodiversitat. Un dels seus problemes radica en el fet de requerir de temps llargs per produïr, a més d’una relació inversió/benefici complicada per a les necessitats de subsistència de la majoria de petits productors i petites explotacions.
