En una posada en escena davant dels jutjats de Terrassa i just el dia que se sabia que el govern espanyol té previst en el Consell de Ministres de dimarts que ve aprovar la regularització d’almenys mig milió d’immigrants, el senador i coordinador general del PP de Catalunya, Juan Milián, i la cap municipal, Marta Giménez, han criticat aquest dijous que aquesta regularització es faci “sense cap control”. “Aquesta és una regularització que no té en compte si es tenen contractes previs de treball i tampoc els antecedents penals”, ha manifestat a la premsa Milián, que va ser en l’origen de dues esmenes a la Llei de Multireincidència al seu pas pel Senat demanant un certificat efectiu dels antecedents de la persona i un reforç dels fiscals especialitzats, vetades pel govern de Pedro Sánchez argumentant el seu sobrecost. Simultàniament, aquest mateix divendres entra en vigor la llei que endureix les penes als multireincidents i la seva entrada a la presó.
“El que s’obliga a fer en aquesta regularització és una declaració responsable per part d’una persona que ha pogut cometre cent delictes en un altre país de la Unió Europea o al seu país d’origen, signant només un paper on diu que no ha comès cap delicte”, ha censurat el senador català del PP contrastant-ho amb les seves esmenes. “S’havien fet regularitzacions en el passat, però no sense una majoria al Congrés dels Diputats, i no d’aquesta manera sense cap control”, ha insistit Milian quan se li ha preguntat sobre decisions semblants en l’època del president popular José María Aznar als anys noranta del segle passat.
“Lluitarem en tots els fronts perquè aquesta regularització d’aquesta manera no tiri endavant, sinó que s’aprovi d’una forma en què almenys s’exigeixin informes judicials, informes d’antecedents penals que siguin rigorosos, que es puguin acreditar i que Espanya no es converteixi en la porta d’entrada de la delinqüència”, ha afirmat el senador parlant “de màfies que delinqueixen en diferents països de la Unió Europea”, i exhibint la seva estratègia enfront de la fórmula del decret llei que utilitza Sánchez per fer possible la mesura reformant el Reglament d’Estrangeria, després que el Consell d’Estat hi donés el seu vistiplau el 10 de març passat.
“No podem premiar amb la residència, no podem premiar amb els papers, a persones que venen amb la voluntat de delinquir”, ha considerat Milián. “Primer, perquè això és insolidari amb la resta d’Europa, que està fent un esforç per tenir una immigració ordenada, legal, vinculada a la feina, i és insolidari també amb els ciutadans d’aquests països perquè una regulació així tensiona la seguretat, tensiona l’estat del benestar, el mercat d’habitatge, els serveis socials, de ciutats com Terrassa”, ha continuat argumentant. “I, després, és profundament insolidari amb aquelles persones que han vingut amb una vocació de treballar, d’integrar-se, que han complert la llei per viure a Terrassa, a Catalunya o a Espanya”, ha volgut comparar.
Una llei endurida sobre la multireincidència que entra en vigor
En aquest sentit, el responsable català del PP s’ha referit al darrer baròmetre municipal que sobre la inseguretat “diu que és el principal problema dels ciutadans de Terrassa”. Al seu costat, la cap popular terrassenca Giménez ha fet valdre la moció del seu partit al ple de febrer passat en què es va aprovar demanar l’expulsió dels delinqüents multireincidents d’acord amb la llei que estava en tràmit parlamentari de reforma del Codi Penal, que entra en vigor aquest divendres després de publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat.
“El ple van aprovar la nostra proposta íntegra i era personar-nos com a acusació”, ha recordat Giménez. “Hi ha el compromís, tant de l’equip de govern com de l’oposició, que l’Ajuntament de Terrassa es personi en tots aquells procediments on l’acusat sigui multireincident”, ha detallat. “Veurem què és el que pretén l’equip de govern, si deixar impunes els multireincidents i que a Terrassa la inseguretat segueixi sent una preocupació, la primera, o es posa fil a l’agulla i comença a treballar perquè tinguin clar que aquí no hi poden estar”, ha emfatitzat.
Concretament, aquesta Llei de Multireincidència, que en origen era una proposta de Junts per Catalunya però no ha comptat amb el suport dels socis més a l’esquerra del govern espanyol, preveu entre un i tres anys de presó per a aquells que hagin estat condemnats en ferm a tres furts i delictes menys greus. Serà el cas per al robatori de telèfons mòbils, a més d’agreujar determinats delictes d’estafa com els qui hagin defraudat energia destinada al conreu de marihuana.
