Aquest dimecres s’ha presentat el projecte del Parc Grípia Ribatallada, una iniciativa de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i del Grup per la Protecció dels Espais Natural a Terrassa (GPNAT). L’objectiu d’aquest projecte és preservar l’espai agroforestal que es troba entre els municipis de Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Matadepera i Castellar del Vallès. Les entitats impulsores consideren que aquesta gran oportunitat per la defensa i conservació de l’espai pot ser una “experiència de treball cooperatiu entre varis municipis vallesans”. Fins ara s’hi han sumat una quinzena d’entitats del territori.
Des d’ADENC es considera que aquest projecte pot ajudar a superar “una vella separació i distanciament entre les dues capitals del Vallès” alhora que creuen que és “una responsabilitat de les dues grans ciutats respecte la resta de la comarca”. Les entitats afirmen que el projecte Parc Grípia Ribatallada neix d’un impuls exercit des de la ciutadania amb la voluntat d’aconseguir un “element de qualitat entre els entramats urbans” i emplacen als ajuntaments dels cinc municipis afectats a “cooperar per fer possible una iniciativa que millorarà els seus valors naturals”.
“El Parc Grípia Ribatallada pot convertir-se en un espai emblemàtic al Vallès, en una de les anomenades ‘Joies del Vallès'”, manifesten convençuts des de l’ADENC i el GPNAT. El projecte vol posar en valor un patrimoni de boscos, fonts, torrents i espais naturals, que es convertiria en un tram essencial i únic, pel seu mosaic de finques agrícoles, de la via verda Sant Llorenç-Collserola. Les entitats recorden que es tracta d’un espai maltractat al llarg dels darrers vuitanta anys, amb molts elements urbans al seu interior, gestionat sense una visió de conjunt i sense respectar les qualitats ambientals. Un afer pendent des de fa massa temps.
Aquestes són les propostes que plantegen pel futur Parc Grípia Ribatallada:
– Promocionar l’activitat agrària. Establir mecanismes que facilitin la viabilitat de les activitats agràries, cercar sinergies entre sectors, reforçant així la presència de l’agricultura com a activitat professional i forma de vida digna en el territori.
– Fer un projecte de camins, tot donant continuïtat als actuals, com per exemple l’eix nord-sud entre Mossèn Homs i l’hospital i més endavant amb el camí dels Monjos, i l’eix est-oest al llarg de la línia de ferrocarril R4, com a recuperació del vell camí entre Terrassa i Sabadell.
– Assegurar una xarxa de camins accessibles que permeti la mobilitat sostenible entre tots els municipis.
– Refer la integració dels espais urbanitzats. Les grans peces artificials com el golf, l’hospital o els equipament de l’antiga Mancomunitat han de ser delimitats, se n’ha de limitar l’impacte i s’han d’integrar per protegir l’entorn. Es tracta que l’espai natural atorgui límits clars a les taques urbanitzades.
– Endegar projectes de custòdia veïnal lligats a espais concrets: espais dels torrents de la Grípia i la Betzuca, Mossèn Homs, planes de Mas Canals, Sant Julià d’Altura…
– Fer més permeables les infraestructures que travessen el territori, particularment en els passos fluvials: línia del ferrocarril R4, carretera N150 i autopista C58.
– Gestionar el conjunt de torrents i rieres des de les seves capçaleres amb criteris de sostenibilitat i racionalitat. Això pot permetre estendre la qualitat del preparc de Sant Llorenç cap a la plana del Vallès.
– Vetllar per la seva integritat, la protecció dels seus valors naturals, el control de la contaminació, l’extracció de plantes al·lòctones invasives,… Un àmbit que permet endegar polítiques de pas i/o integració d’alguns d’aquests torrents en àmbits urbans o la seva conversió en parcs urbans: particularment a Matadepera, Castellar i Sant Quirze, a la façana est de Terrassa i a la incisió a dins de Sabadell.
– Generar activitats socials en aquest espai, un cop reconegut i identificat per la ciutadania. Activitats que anirien des del lleure i la cultura, fins a l’educació ambiental, la custòdia i el seguiment de l’actuació de les administracions.
– Declarar el parc com a espai natural protegit a la plana del Vallès, superant-se la manca d’espai de referència. Assegurar polítiques de conservació que un espai d’aquestes característiques i dimensions mereix. Reivindicar una xarxa de parcs naturals reconeguts a la plana Vallès (Joies del Vallès).
