El fariseisme convergent

Un article de Josep Ballbè

Avui fa dotze anys de la tèrbola mort d ́en Sebastià Homs i Padrisa.
Els Mossos van trobar el seu cos estimbat dessota el mirador del
Gresolet, a Saldes. Feia tres anys que era alcalde de Viladecavalls.
D ́aleshores ençà, res no s ́ha aclarit. L ́antiga CiU continua fent-se
l ́orni. No li interessa. Està més per la tasca de mantenir la versió
“oficial” en el sentit que tot apunta a un suïcidi. Un té dret a malpensar
de la investigació oberta per la policia autonòmica. Sense oblidar la
fastigosa “disciplina de partit”, amb una nota de premsa vomitiva del
propi partit, que apuntava a un accident.


Des d ́un o altre mitjà periodístic, no he deixat passar cap any sense
fer de paparra i “mosca collonera”. Exigir una cloenda del cas clara i
elegant. Sobretot per tal que la família rebi el consol que mereix. Ací,
puc dir que trobo gent de La Tarumba que em recolza…I d ́altra que
em demana que “passi full”. Que els quedi clar que no penso cedir.
Cal treure els fets de l ́àmbit casual. Els situo dins dels tripijocs ordits
a l ́entorn de la famosa “bombolla de la totxana”. Just aquest poblet
batejat com “mirador privilegiat de Montserrat” en fou un indret ben
actiu. Amb grans operacions a nivell de consistori, on tal vegada no
es va filar gaire prim.

És per ací que convé posar fil a l ́agulla. O no?
Pocs dies abans de la seva mort, el partit el va convocar a una reunió
molt tensa. Recuperem els temes que s ́hi van tractar i els noms
concrets dels assistents ? Què se li va dir –i com, és clar– per a
induir-lo, poques hores després, una decisió que el dugués a triar
l ́opció de plegar de viure ? “That ́s the question !” Heus ací les
preguntes clau per aclarir l ́entrellat. El demés són orgues o falòrnies.
La màgia del Pedraforca l ́encisava. Es delia per la muntanya, en
general. D ́acord a la seva experiència, interpreto ben bé com a
impossible qualsevol relliscada o ensurt –en aquest sentit– com a
motiu de l ́òbit, allí. Si us plau, de bell nou reitero la meva petició al
grup polític hereu de Convergència que no tingui por. Que tibi de la
catifa. Que escampi la pols. La complicitat d ́un silenci traïdor els
delata. Quan més clars, més amics, peti qui peti ! No essent així, l ́any
vinent tornaré a la càrrega, cargolant la duresa de l ́argumentari.
Dit això, el meu record emocionat envers la figura d ́en Sebastià i una
forta abraçada a tota la seva família !
……………………………………………………….Josep Ballbè i Urrit.

Nou comentari