Aquest és el títol d’una famosa pel·lícula de l’any 1989 protagonitzada pel malaguanyat actor Robin Williams i dirigida per Peter Weir. El seu moment obtingué un Òscar al millor guió original. El film se situava en un internat de normes estrictes i estil conservador. Presentava un professor de literatura força innovador i que s’havia proposat ajudar els seus alumnes en el creixement i la formació a través de la inspiració que oferia la literatura i la poesia. L’aforisme llatí carpem diem (aprofita cada moment) impregna aquesta producció dramàtica nord americana, de la qual cal destacar, entre altres, l’escena final, carregada de molta emotivitat i d’autoafirmació enfront d’unes normes opressives.
Em ve a la memòria aquest record tot rellegint un document recent del papa Francesc que segurament passarà força desapercebut. Es tracta d’una carta en la que fa referència a la importància de la literatura en la formació de les persones, i en concret en la formació dels seminaristes, i està datada a 17 de juliol d’aquest any.
Francesc recorda els seus anys en els que fou professor de literatura en una escola jesuïta a Santa Fe i cita diversos literats dels quals se sent profundament admirador, especialment de Jorge Luis Borges. Segons ell, el bon llegir literatura de qualitat ajuda a la formació de les persones i al seu desenvolupament. Ell convida a redescobrir la lectura enmig d’una societat feta a base de pantalles d’ordinador, xarxes socials immediatistes i telèfons mòbils omnipresents, en la qual el que és efímer passa a primera línia i genera incapacitat emotiva i simplificació en els plantejaments.
En el document fa referència a diversos estudis que afirmen que el fet d’habituar-se a llegir produeix efectes molt positius en la vida de la persona, ja que eixampla el seu vocabulari i li dona més riquesa, ajuda a comprendre i acceptar altres plantejaments més enllà dels propis, desenvolupa la intel·ligència, estimula a la vegada la imaginació i la creativitat, i conseqüentment ajuda a expressar-se d’una manera més rica, millora la capacitat de concentració de la persona, fins i tot redueix el deteriorament cognitiu humà, i calma l’ansietat i l’estrès.
A més, podem afegir que per una persona religiosa els mots són importants, perquè Déu es comunica amb l’ésser humà a través de la seva Paraulacontinguda en la Bíblia. De fet l’evangelista Sant Joan en el pròleg afirma que ”al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existeix no hi ha vingut sense ella”. Aquesta paraula, expressió de l’amor de Déu, demana ser acollida, reflexionada i discernida, situada en el seu context, explicada i comunicada amb paraules humanes, amb paraules que acosten les persones, que generen esperança i creen comunió.
