Després d’un any i mig pendents de si el servei de menjador quedaria a càrrec de SERHS, l’empresa de restauració que l’ha gestionat els darrers anys, o Fundesplai, l’empresa de lleure educatiu que vindria a canviar la gestió recent, tenim ara desenllaç inesperat. Hi havia dos recursos paralitzant el procés d’adjudicació del servei, encara que només un d’ells s’hagués pres seriosament: el de SERHS, l’empresa que venia de 4 anys més 1 de pròrroga gestionant el servei, i que quedava fora per oferta temerària.
Fa un any i mig, dèiem, es va donar per fet que Fundesplai seria l’empresa adjudicatària, malgrat haver quedat tercera en el concurs. Es van fer portades de diari amb el tema. SERHS, malgrat acumular polèmiques i precarietat els darrers anys, havia quedat primera i Mediterrànea de Catering, una empresa de restauració gairebé desconeguda a Catalunya, la segona, i també descartada, en el seu cas per no haver presentat un projecte pedagògic per al temps de migdia. Aquesta empresa també va posar recurs, però no se li va fer gaire cas, probablement perquè el relat, el de les notes de premsa municipals i les portades de diari, era el del conflicte entre el passat fosc (SERHS) i el futur d’esperança (Fundesplai).
Però un any i mig després – cal repetir-ho perquè ens adonem del temps perdut – resulta que el tribunal no va considerar que la falta de projecte pedagògic fos un motiu prou explícit d’exclusió, en els plecs del concurs, i per tant (desestimat el recurs, aquest sí, de SERHS), Mediterránea de Catering tornava a ser entre les empreses adjudicatàries. Com que aquesta va obtenir una puntuació clarament superior a Fundesplai, passaria a ser l’adjudicatària del servei. L’Ajuntament, entre interposar un altre recurs i allargar l’espera (una espera gestionada per SERHS, l’actual empresa), o acatar la sentència, ha preferit aquesta última opció. Fundesplai sembla que tampoc posarà recurs i, per tant, l’adjudicatària del servei serà l’empresa Mediterrànea de Catering. Fa un any i mig no ens ho haguessim cregut però… ara què?
Estem on estàvem fa 4 anys, però amb més incertesa, i també més cremades, més cansades, més indignades. Estem on estàvem perquè, gairebé 4 anys després d’engegar la plataforma d’AFAs de l’Escola Pública de Terrassa, seguim tenint una gran empresa de càtering portant el temps de migdia de les escoles públiques a la ciutat. El personal de les escoles transitarà d’empresa, com ja ho havia fet abans amb les adjudicatàries anteriors a SERHS, amb la mateixa precarietat laboral i mancances pedagògiques. Les formes de comunicació amb les famílies possiblement s’actualitzaran, els preus pugen, però el model i la realitat serà molt semblant.
I el problema de fons és aquest: seguim amb un model de gestió privada. Ara, però, no coneixem l’empresa i llegim notícies d’arreu de l’estat amb experiències nefastes. Això sí: tot això passa amb un nou concurs, per un periode de 2 anys, és a dir més curt que l’anterior, i amb plecs més exigents, amb “garanties” (molt importants les cometes aquí) de fiscalització. Plecs que, com a famílies, hem pogut acompanyar des de la Comissió de Menjador del Consell Escolar Municipal, però que malauradament, i contra la nostra voluntat, no especifiquen l’obligatorietat d’atendre infants amb Necessitats Educatives Especials, entre altres mancances.
I estem cansades i indignades perquè portem anys de precarietat laboral i pedagògica. Anys en els quals els que ara prometen vigilar l’empresa nova, han abandonat totalment la supervisió del servei a la bona voluntat de les famílies i la implicació personal de direccions del centre. Anys de sobreràtio i de falta d’atenció a NEE, de falta de contingut pedagògic, de conflictes per resoldre, de problemes de comunicació i, fins i tot, d’infants aixecats de taula sense menjar per deutes ridículs o burocràcies.
Anys de menyspreu a la demanda de les famílies d’una gestió directa per part del departament, anys d’excuses sobre una municipalització que ningú té coratge de dir clarament que no poden ni volen fer, anys de lluita diària, anys perduts. I ara pretenen que ens empassem noves promeses, noves excuses, pretenen que al maig anem a votar, i que els propers 4 anys siguin com aquests, de normalització de la misèria als menjadors de les escoles públiques.
S’equivoquen si creuen que serà així, perquè les famílies continuarem unides i defensant l’escola pública i, per tant, el temps de migdia públic i els menjadors públics, malgrat els que la debiliten. Som conscients que aquest recorregut polític de menyspreu a l’educació pública inclusiva i al temps de migdia és part d’un menyspreu general a l’escola de totes. A Terrassa, només un 55% de l’oferta escolar és pública, malgrat la demanda superior, malgrat ser la xarxa que més fa per la democratització del coneixement i pel combat a les desigualtats. Un combat a les desigualtats molt necessari, en un moment en el qual el nombre d’infants amb beca de menjador i que depenen d’un servei públic de qualitat al migdia no para de créixer.
En temps de campanyes electorals, de noves promeses i vells problemes, seguirem aquí, i exigint que els polítics i els tècnics, tant als que ja hi eren com els que vindran, posin en marxa un model de gestió pública del temps de migdia, inclusiu i universal, i que ho facin immediatament! Trobareu aquesta exigència a tot arreu: als carrers, a les escoles, als espais de participació, a les urnes. I també a casa, parlant amb la resta de famílies i amb els nostres infants, que són el futur de la ciutat i del país, i seguiran aquesta lluita malgrat els vostres entrebancs.
SORTIM AL CARRER, DEFENSEM L’ESCOLA PÚBLICA I ELS SEUS MENJADORS, PROTEGIM-LO DE L’ESPECULACIÓ I DE LA PRECARIETAT PEDAGÒGICA I LABORAL.
