La ciutat de Terrassa compta amb 34 escoles i instituts públics més antics del 2007 o que s’han rehabilitat íntegrament abans d’aquesta data i, per això, el Govern acaba d’atorgar-li en el Consell Executiu d’aquest dimarts més de tres milions d’euros per a obres de millora dins un fons extraordinari de cent milions per a tot Catalunya que s’ha d’executar entre 2026 i 2028. Ara, ha de ser l’Ajuntament qui decideixi a quines escoles destina aquests diners, tenint en compte que hi ha uns barems per cadascuna i que no necessàriament es gastaran els tres milions perquè pot ser que en algunes ja s’hagin fet obres recentment. El municipi de Terrassa, en tot cas, és qui compta amb més centres educatius que se’n poden beneficiar de tot el país perquè la ciutat de Barcelona disposa d’un règim especial.
Aquest barem del fons extraordinari es reparteix entre una partida, d’una banda, de 58,5 milions de subvenció progressiva d’acord amb el nombre d’alumnes de 3 a 12 anys escolaritzats als centres i, de l’altra, de 41,5 milions segons la seva antiguitat, amb un mòdul fix per cada edifici anterior o rehabilitat abans del 2007 que no sigui propietat de l’empresa pública infraestructures.cat. Les ajudes arriben a 723 municipis catalans i es calcula que són 1.112 el nombre d’escoles i instituts que compleixen aquests criteris d’antiguitat. Aquests cent milions, en el projecte de pressupost del departament d’Educació i FP i inclosos en el darrer suplement de crèdit, s’afegeixen a la partida ja prevista per aquest any de 34 milions.
El consistori local espera conèixer en detall les subvencions
En el cas de Terrassa, fons del departament assenyalen a MónTerrassa que “tres milions d’euros és el màxim que es podria rebre per tots aquests centres perquè hi ha un import màxim per reformar cada centre”. “Ara, és el Consistori qui ens ha de dir quins d’aquests centres opten a aquesta subvenció, ja que alguns d’ells potser ja han tingut obres per part de l’Ajuntament en els últims anys”. Precisament, fonts de l’Ajuntament de Terrassa manifesten a aquest digital que “la regidoria d’Educació encara no coneix el detall de la subvenció”. “Quan es tingui, es valorarà en quines escoles intervenir”, afegeixen.
L’objectiu per al departament és adaptar els centres a les necessitats actuals, perllongar la seva vida útil i assegurar un entorn més saludable i eficient. Per això, dins les actuacions s’inclou la substitució d’elements arquitectònics que hagin quedat obsolets -com cobertes, fusteria, calderes, lavabos, cuines o menjadors-, així com la millora de tancaments, la instal·lació de sistemes de gestió i control a través de la domòtica i l’automatització, la substitució de lluminàries i la retirada de fibrociment.
Una falta d’inversió en les últimes dècades, segons l’Executiu
“L’envelliment progressiu de les infraestructures educatives i la insuficiència d’inversió acumulada en els darrers anys fan necessari desplegar actuacions que reverteixin la situació actual”, s’afirma en una nota de premsa del departament. Alhora, es considera que la decisió per part dels ajuntaments, “permetrà descentralitzar la gestió, incrementar la capacitat operativa, arribar a un nombre més elevat de centres i reduir els terminis d’execució”.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat després del Consell Executiu -el dia de la tornada de la consellera d’Educació, Esther Niubó, després de dos mesos de baixa- que hi ha “un recorregut de millora important”, lamentant que fins al 2023 es va arribar a “mínims històrics” i que, ara, es recupera el nivell d’execució pressupostària previ “a la dècada de desinversió”. Segons el mateix departament, el 2025 es van invertir 323 milions en centres educatius comparats amb els 96 del 2022. Una cosa que li ha fet dir a les xarxes al president de la Generalitat, Salvador Illa, que moltes escoles porten “dues dècades sense les inversions necessàries”, sabent que més d’una quarta part es van construir abans del 1960.
En el repartiment d’aquesta partida extraordinària, Terrassa encapçala el nombre de centres, amb 34, seguit de L’Hospitalet de Llobregat, amb 28, i Sabadell, amb 27, encara que tots tres municipis superen els tres milions d’euros de dotació. Els segueixen Santa Coloma de Gramenet, amb 23 centres i dos milions; Lleida, amb 19 centres i també dos milions; Badalona, amb 19 centres i més de 2,5 milions; i Girona i Tarragona, amb 16 centres i 1,5 milions.
