Recuperem el Karmel ha celebrat la resolució presa des la Comissió de Conciliació, en considerar que “s’ha demostrat mancances importants” i que, per tant, les denúncies fetes públiques en els darrers mesos, “han quedat validades”. La plataforma de famílies crítiques que amb la direcció a qui acusaven de fer un gir “ultracatòlic” a l’escola Mare de Déu del Carme de Terrassa ha emès un comunicat en què exposa la seva valoració sobre l’informe definitiu sorgit arran d’una comissió formada per Educació, centre i AFA.
Divendres dia 28 de novembre, la direcció de l’escola enviava una carta a totes les famílies en què donava la seva versió sobre les conclusions arribades en aquesta comissió, i Nuno Pitta, representant de la titularitat del Col·legi Mare de Déu del Carme, assegurava que “en el resultat del treball de la comissió es desprèn amb claredat que no hi ha hagut cap gir ideològic ni adoctrinament, ni tampoc manifestacions homòfobes”, i subratllava que han quedat “completament desacreditades totes les afirmacions que durant mesos s’han difós en aquest sentit i que han generat un greu perjudici reputacional a la nostra institució”.
Doncs bé, una setmana després, ha estat la part contrària, formada per més d’un centenar de famílies que van decidir constituir la plataforma Recuperem el Karmel per reclamar que el centre recuperés “l’essència” perduda, qui ha alçat la veu. En un comunicat recollit per l’Agència Catalana de Notícies, l’entitat assenyala que la resolució “valida tot allò que hem denunciat durant mesos”, i celebra que això suposi “un pas necessari” per poder garantir que el centre s’ajusta a la normativa.
Dues versions i un acord de resolució
Per Recuperem el Karmel, la resolució d’Educació, informant dels acords de la comissió de conciliació, deixa clar que “totes les preocupacions exposades estaven fonamentades i que caldran canvis importants en el centre”. I argumenta que s’han demanat justificacions sobre “el compliment de la competència lingüística en llengua catalana, la capacitació pedagògica dels professors, què passa amb les aportacions econòmiques i garanties de gratuïtat, la comunicació amb la comunitat educativa o les queixes d’alumnes amb necessitats educatives específiques”. Per tot plegat, conclouen que la comissió ha “detectat problemes” en “àmbits essencials” i indiquen que “s’ha confirmat que el centre no complia correctament les obligacions d’ús del català com a llengua vehicular”, s’han identificat docents “sense la formació pedagògica obligatòria” i s’han detectat “desajustos entre el projecte del centre i la normativa”.
Per la direcció, el principal problema que hi havia hagut radicava amb la “comunicació” i acceptaven que calia millorar “en transparència”, si bé asseguraven que moltes de les deficiències detectades eren culpa de l’anterior directiva, que no havien lliurat els Plans d’estudi requerits, per exemple.
En tot cas, les dues parts coincideixen en què Serveis Territorials recull tots els acords adoptats per al compliment de la normativa, i que s’han establert diverses “mesures i terminis per a la seva aplicació”. A més, aquestes mesures i resolucions s’hauran d’acreditar davant l’administració, especialment aquelles que responen a la presentació de documents laborals o de plans d’estudis pendents.
