Contents i emocionats, els alumnes de la primera promoció de Salesians Terrassa, tornen a l’escola. Aquells que en van sortir ara fa seixanta anys, i que van anar a empreses com l’AEG o l’Agut a fer d’aprenents.
Per què? Doncs perquè els feia molta il·lusió; perquè tenien ganes de tornar a veure aquell col·legi tan seu que havien ajudat a construir a la dècada dels seixanta; perquè tenien ganes de retrobar-se amb els companys; perquè tenien ganes de veure com havien canviat aquells tallers que ells havien tingut; perquè, en una paraula, no tots poden dir que tornen a l’escola de la seva vida al cap de seixanta anys.
I s’hi han trobat alumnes enfeinats, professors que estaven ensenyant l’ofici de mecànic o d’elèctric, màquines velles (que ells havien fet servir), i també una escola canviada i renovada, on hi ha nois i noies, educació infantil, primària, secundària i formació professional, amb cicles que ells no tenien, com informàtica o comerç. Però també s’han trobat amb la seva escola, la que manté el mateix esperit salesià, la que acull alumnes d’ara com va acollir-los a ells. La que manté l’esperit dels murals d’història que estan penjats al porxo. La que se’n recorda d’en Ròmul Pinyol, i del seu germà Cèsar, i de la seva mare, Teresa.
Unes instal·lacions renovades
En Paco Morales Ruíz ha estat l’antic alumne que ha promogut la visita. Ell mateix explicava que si avui era aquí era gràcies a en Ròmul, el fundador dels Salesians de Terrassa, que el dia de la riuada de l’any 1962, li va dir que es quedés amb ell i que no se n’anés cap a casa seva a l’altra punta de Terrassa.
Han visitat, sota les detallades explicacions dels caps de taller Diego Muñoz i José M. Palacín, els tallers renovats de mecànica i electricitat. Després han vist també els patis, el teatre, l’edifici d’Infantil, el gimnàs, les superaules i finalment l’Església. Hem acabat amb una foto tots plegats al taller de mecànica i al porxo. En sortir s’han mostrat molt agraïts i encantats per la visita i per les explicacions i atenció que se’ls ha donat.
Seixanta anys són molts…, però si estan plens d’il·lusió i bons records són molt millor!
