Les AFA de Terrassa ha denunciat el “col·lapse” que pateixen els centres de salut mental. No és la primera vegada que La Pepeta porta aquesta problemàtica als Consells Escolars o en les trobades que fan amb la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa. Tanmateix, aquesta vegada, pretenen anar més enllà de la queixa i intentar crear una “radiografia” de com està la situació real a la nostra ciutat.
Ara fa uns dies, l’AFA de Les Arenes, La Pepeta i les regidores de Salut, Laura Rivas, i de Capacitats Diverses, Meritxell Lluís, van tenir una reunió en què van abordar la necessitat de buscar més recursos per a l’atenció a la salut mental dels infants. Des de les entitats educatives es queixen que “hi ha un col·lapse al CDIAP i al CSMIJ. Cal que Salut, Mútua i CST posin més recursos en els serveis públics”, han manifestat a MónTerrassa.
Des de les famílies de l’escola Les Arenes van iniciar fa unes setmanes una recollida de signatures en què volien visibilitzar el seu malestar. Ara, després de la reunió a tres bandes, han posat en marxa una campanya de cara a les famílies que es troben en llista d’espera al CDIAP o al CSMIJ, perquè segueixin un mateix circuit per fer arribar la seva queixa.
Pressionar a Salut amb queixes de les famílies
I és que tant des de la Pepeta com des de la regidoria subratllen a MónTerrassa que “tenim una manca de dades sobre les famílies que són ateses i aquelles que estan en llista d’espera”. “Anem totalment a cegues”, reconeixen des de la plataforma, i això és una de les coses que es volen canviar.
“Demanem a totes les famílies que es trobin a l’espera, que es posin en contacte amb nosaltres a través de les xarxes socials o del correu afaescolalesarenes@gmail.com amb l’objectiu de poder elaborar una llista amb el nombre d’afectats, i així traslladar aquesta informació a l’Ajuntament i a Salut”, han dit. També es posa a disposició La Pepeta, a través de les xarxes socials, per recollir les queixes.
Així mateix, s’ha demanat canviar el circuit de reclamacions. “Hem facilitat a les AFA un enllaç al formulari que les famílies han d’omplir perquè Salut conegui la seva situació. Ens trobem que les reclamacions es posen als CAP i que allà es queden. Recomanem que la queixa es plantegi directament a Salut”, ha explicat la regidora Laura Rivas a MónTerrassa.
En aquest sentit creu que “si arriben 100 o 200 queixes a Salut de famílies que es troben en aquesta problemàtica, potser la Generalitat mourà fitxa. La força l’han de fer des de les famílies, perquè des de l’Ajuntament ja ho intentem, però ens trobem que des de Salut ens diuen que ells no tenen constància de cap queixa, i ens quedem sols. Les queixes ens arriben a l’Ajuntament, però també han de ser trameses a Salut directament”.
En el que sí que coincideixen plataforma i administració local és que hi ha un increment de casos relacionats amb salut mental. “No és només a Terrassa, en les reunions amb la Diputació o amb Salut, tots els representants dels municipis indiquen el mateix: que hi ha una manca d’espais i que estem patint un increment de casos de salut mental en infants i joves”, ha recalcat Rivas.
“El fet que des de Salut s’hagi anunciat que es crearà un segon CSMIJ és una prova real que s’ha detectat aquesta mancança”, subratllen des de La Pepeta. La plataforma recalca que “està fallant el sistema, i des de l’actual CSMIJ no es respon a la demanda que hi ha”. I també volen posar l’accent en què “hem detectat que s’està accentuant la bretxa de classe. Aquelles famílies amb capacitat econòmica que tenen un infant que requereix atenció acaben portant-lo a la privada, mentre que les famílies vulnerables acaben patint el doble greuge de tenir un infant amb problemes de salut mental i a sobre de no trobar l’atenció i el tractament que necessita”.
Llistes d’espera, increment de demanda i hipermedicalització
Davant les queixes de les famílies i d’administració per la manca de dades facilitades per l’empresa gestora del Centre d’atenció a la salut mental d’infants i joves (CSMIJ), MónTerrassa ha interpel·lat directament a MútuaTerrassa, la qual ha manifestat que “cada mes informem puntualment al Departament de Salut de tota l’activitat que realitzem i de les possibles llistes d’espera. Ells són els propietaris d’aquestes dades i són ells els que les han de facilitar. Volem deixar clar que nosaltres hem estat transparents amb aquest tema i complim amb el que ens marca el departament. Tota l’activitat va registrada directament el sistema i CATSalut hi té accés directe”, sentencien.
Sobre l’existència o no de llistes d’espera, diuen que “complim amb els estàndards que des de Salut ens marquen”. El Dr. Monreal, director assistencial de l’Àmbit de Salut Mental de l’HUMT, subratlla que “tenim un increment de la demanda i intentem donar-li resposta dins dels màxims que ens fixen des de la regió sanitària. En funció d’això ens reorganitzem, i en els casos que ha calgut intensificar l’acció i els professionals a primària, ho hem fet”, recalca. Tot i ser conscient de la “part emocional” que pateixen les famílies que es troben en espera de rebre el psicòleg o el psiquiatre, el doctor recalca que cal tenir present que “el CSMIJ no és l’únic dispositiu d’atenció sanitària en salut mental que tenim, hi ha des de la faceta comunitària, al pediatre, a l’hospitalització, passant per urgències”.
En aquest sentit, la Dra. Amaia Hervas, cap del servei de Salut Mental Infanto-Juvenil de l’HUMT, sense entrar a donar dades, sí que ha assegurat que “tots aquells casos greus que ens arriben des de Codi Suïcidi són vistos abans de 48 hores mentre que des de la Unitat de Crisis són vistos abans de set dies. Això és el que marca el protocol i ho complim de forma rotunda”. A més, subratlla que “la llista d’espera és variable, tenim molts programes i molts centres. En alguns hi ha llista d’espera i en d’altres no. També volem recordar que fem visites cada 15 dies per als més petits i cada setmana pels més grans, mentre que el programa salut-escola, tenim una psicòloga que visita y es coordina amb el CSMIJ setmanalment”. Hervas apunta que potser el que cal és tenir present que “al CSMIJ només derivem els casos de trastorns mentals moderats o severs, a la resta hi ha d’altres canals per tractar-ho”.
Sobre la resposta que s’està donant a l’increment de casos en salut mental, la doctora Hervas s’alinea amb la directora del Pla Nacional de Salut Mental en què el més important és “conèixer quin és el focus del problema. Abocar recursos sense saber què és el que ens ha passat en aquests 4 o 5 anys pot no ser la solució. No estem parlant de posar més metges perquè si. Hem d’anar cap a models més integrals, que puguem desenvolupar per respondre millor a les causes d’aquesta pandèmia que estem patint”. I reflexiona que “crec que forçar a posar diagnòstics de trastorn mental a infants, el que ha fet és conduir-nos a una hipermedicalització que no ha repercutit en una millora en el benestar emocional. Hem de canviar l’enfocament”.
