Les negociacions per a poder aprofitar el fons extraordinari anunciat per la Generalitat als ajuntaments per a rehabilitar les escoles i que a Terrassa se situava al voltant dels tres milions d’euros, s’han acabat concretant en 2,54 milions per a 21 centres i 33 actuacions. Se n’ha quedat fora una, l’escola Sant Llorenç del Munt. Tot i que els mateixos serveis tècnics municipals calculen que les necessitats de rehabilitació en equipaments educatius de la ciutat s’eleven en una franja que va dels deu als tretze milions.
La xifra dels 2,54 milions, que s’ha d’executar d’aquí al 2028, se suma als 910.000 euros d’inversió directa de l’Ajuntament, on destaquen 390.000 en cinc actuacions en escoles bressol municipals, 320.00 en la reforma de la cuina de l’escola d’educació especial Fàtima i 200.000 en alliberar a l’escola El Vallès l’annex infantil per fer-hi una dotzena escola bressol municipal. A aquests diners, també s’hi hauria d’ajuntar els 400.000 euros aquest any per a la climatització de les escoles, alhora que ERC i el PSC presenten al ple d’aquest divendres una moció reclamant un pla municipal als centres educatius davant del canvi climàtic.
“Malgrat que les competències no són municipals, a Terrassa no ens limitem només a observar”, ha afirmat aquest dilluns l’alcalde, Jordi Ballart, sobre les obres en els equipaments educatius titularitat de la Generalitat quan desgranava totes aquestes xifres. Ho ha fet, precisament, a l’escola El Vallès, a La Cogullada, on l’Ajuntament assumeix aquest trasllat de les aules d’I3, I4 i I5 cap als baixos del centre que s’ha d’efectuar en l’últim trimestre d’aquest any i, així, alliberar l’annex per fer-hi la nova escola bressol, on les obres haurien de començar l’any que ve després de tots els tràmits amb la Generalitat.
“Des d’aquest govern, exercim en aquest àmbit lideratge i planifiquem a mitjà i llarg termini”, ha insistit Ballart posant exemples com el de l’escola des d’on es feien els anuncis. De fet, l’alcalde ha volgut incidir en què aquest 2026 són prop de deu milions d’euros els que gasta l’Ajuntament en educació si s’hi sumen les millores en climatització i el manteniment anual dels 54 equipaments educatius que se situa en els 5,6 milions.
Les escoles que es beneficien del pla especial de rehabilitació
En el cas del fons especial de la Generalitat, l’equip de govern havia presentat 22 escoles que hi podien optar, des del departament d’Educació es van reduir a 19 i, un cop presentades tres al·legacions, es van acabar acordant que en serien 21. Aquest any, es començaran a redactar els projectes i les obres es duran a terme entre 2027 i 2028. El gruix de les actuacions es concentra en la instal·lació d’ascensors per facilitar l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda (escoles Francesc Aldea, Josep Ventalló, Marià Galí, Montserrat, Salvador Vinyals), substitució de portes i finestres (escoles Ramon y Cajal, Lanaspa, Font de l’Alba i d’educació especial Crespinell) i canvi de lluminàries (escoles Auró, Bisbat d’Ègara, El Vallès, Font de l’Alba, Francesc Aldea, Josep Ventalló, La Roda, Les Arenes, Marià Galí, Pau Vila, Pere Viver, Ponent, institut-escola Feixes i Crespinell).
Per la seva banda, l’Ajuntament invertirà directament per a la licitació aquest any i en les obres el que ve per a la reforma del pati de l’escola bressol municipal (EBM) Giravolt, a La Maurina, en la instal·lació d’un ascensor en l’EBM L’Esquitx, a Can Parellada, en la coberta de l’EBM Somriures, a Torre-sana, i en la substitució de canviadors en les EBM Tabalet, a Les Arenes, i també Giravolt.
En el cas de l’escola El Vallès, l’Ajuntament actua de catalitzador per fer-hi aquest trasllat de les aules infantils i que, immediatament, es treballi en el projecte d’escola bressol, amb una data d’entrada en funcionament que l’alcalde ha calculat per al curs 2027-28 o, com més tard, 2028-29. Simultàniament, els serveis municipals estan treballant per a un concurs d’idees per a construir una nova EBM a la carretera de Rubí, al barri de Segle XX, aprofitant la segona fase de les obres del sector de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
Les mesures de l’equip de govern per a la climatització
Tots aquests anuncis els feia Ballart, acompanyat de la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació, Meritxell Lluís, i la directora de l’escola El Vallès, Azahara Espinar, en una aula rodejats de ventiladors de peu per fer més suportable la canícula que s’arrossega des de fa setmanes. El dispositiu forma part de les mesures de confort climàtic de l’Ajuntament que, a la primavera, va adquirir 280 ventiladors de sostre, paret i peu per a instal·lar en 40 centres educatius. Actualment, s’està licitant la contractació d’entre 300 i 400 ventiladors més, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, que es començaran a insta·lar a la tardor perquè, a finals d’any, ja n’hi hagi 600 en més de 40 centres.
Als patis, hi ha en aquests moments nou tendals i pèrgoles, cinc més (escoles França, Agustí Bartra, Font de l’Alba, Roser Capdevila, Crespinell) que l’any passat després d’haver-se substituït o ampliat dos dels primers (Bisbat d’Ègara i Pau Vila). En els propers mesos, se n’hi instal·laran tretze més: escoles Montserrat, Salvador Vinyals, Ponent, Sala i Badrinas, Francesc Aldea, Antoni Ubach, Josep Ventalló, Sant Llorenç, institut escola Feixes, EBM Soleia, EBM L’Esquitx, EBM La Casona i EBM Vallparadís.
I, paral·lelament, s’estan fent actuacions de jardineria i plantació de vegetació arbustiva a les escoles Salvador Vinyals, La Roda, Roc Alabern i l’institut escola Pere Viver. També s’ha redactat un projecte executiu d’aïllament tèrmic per a l’escola d’educació especial Fàtima. I, alhora, en el pressupost de manteniment anual es preveu anar actuant en la millora dels entorns escolars amb nous espais verds.
“No hem triat unes escoles aixecant el dit, sinó que a Terrassa hem fet un treball d’estudi climàtic de cada una”, ha argumentat Lluís, de Junts, en el moment de decidir on es començaven a fer les actuacions. “I el que hem fet és prioritzar aquelles que estaven en semàfor vermell, mirant quin era el nivell de climatització o de confort climàtic”, ha afegit sobre el Pla de Confort Ambiental de les Escoles Públiques de Terrassa 2025. “Tal com pugen les temperatures, no sé si serà suficient però sí en totes aquelles en què estàvem disposats a fer-ho d’acord amb els recursos que tenim”, ha volgut matisar la tinent d’alcalde. “Amb independència que sigui competència o no de l’Ajuntament, seguirem posant més tendals, seguirem arreglant els patis de les escoles i seguirem posant més arbustives”, ha assegurat.
“Si aixequem el dit qui ha fet coses per a la climatització de les escoles, ens trobaríem que només som el govern municipal”, ha etzibat per la seva part l’alcalde Ballart, de Tot per Terrassa. “La Generalitat no ha fet res, ni el govern anterior ni aquest govern”, ha criticat. “S’estan traient les puces de sobre, en l’àmbit de la climatització de les escoles”, ha seguit queixant-se, tot dient que es torna a deixar “la responsabilitat als ajuntaments”. I, en aquest sentit, ha recordat que s’hagués pogut utilitzar també el fons especial de la Generalitat per a fer reformes per a la climatització.
La moció que presenten ERC i PSC reclamant un pla que vagi més enllà
La presentació de totes aquestes xifres i la reacció dels responsables del govern municipal no és aliena al fet que, en el ple d’aquest divendres, conjuntament els grups a l’oposició d’ERC i PSC presenten una proposta de resolució demanant un pla municipal per a climatitzar els centres educatius públics de Terrassa. Posant com condició que, en tres mesos, s’estableixin les prioritats, el calendari i el pressupost. La moció parteix del Pla de Confort Ambiental Terrassa 2025 i planteja un conveni amb la Generalitat per planificar i accelerar aquesta climatització aprofitant les noves línies de finançament disponibles i, simultàniament, que hi hagi una partida específica i pluriannual al pressupost municipal, presentar projectes a totes les convocatòries de finançament disponibles.
“Ara que tenim els informes tècnics, és el moment de passar del diagnòstic als fets”, considera en un comunicat la portaveu republicana, Ona Martínez. “L’Ajuntament ha de començar pels equipaments que són responsabilitat seva i, alhora, treballar conjuntament amb la Generalitat perquè la climatització arribi progressivament a totes les escoles públiques de Terrassa”, remarca. “Aquesta proposta estableix una planificació realista, amb prioritats clares, recursos i mecanismes de seguiment perquè la climatització dels centres educatius deixi de ser una reivindicació i es converteixi en una realitat”, afirma per la seva part en el mateix comunicat el regidor socialista Carlos Lázaro, en tota una declaració d’intencions per a un ple de juliol que promet també ser elevat en la seva temperatura política.
