Des de fa dos anys, advocats d’ARAG (companyia de Defensa Jurídica) realitza xerrades als instituts d’arreu del país sobre “Els perills de les xarxes socials“. En aquestes conferències, un professional de l’àmbit jurídic explica als menors com comportar-se a internet, quins són els delictes més comuns en què poden veure’s involucrats, però, sobretot, com autoprotegir-se i com actuar en cas de ser víctimes.
Des que es va començar aquesta iniciativa, l’any 2022, ja han arribat a més de 4 mil alumnes a Catalunya i han fet un miler de xerrades. A Terrassa, l’any passat es van fer xerrades a diferents centres i per aquest darrer trimestre de 2024, ja en tenen dues més de planificades. Seran a l’Institut Cavall Bernat, el pròxim 10 de desembre, a alumnes de 1r de l’ESO mentre que l’endemà, 11 de desembre, serà el torn dels estudiants de 3r de l’ESO.
Per conèixer una mica millor com acostar-se als adolescents en un tema tan delicat però tan d’actualitat, i reflexionar sobre els drets i deures dels menors, MónTerrassa ha parlat amb Cristina González, advocada d’ARAG i que impartirà les xerrades la setmana vinent a Terrassa.
“A internet no tot s’hi val, han de saber fer-ne un bon ús”
Quin és l’objectiu d’aquestes xerrades als instituts?
Nosaltres, com a entitat d’assegurances i de defensa jurídica, un dels nostres valors és apropar la justícia a tothom, independentment de l’economia de les persones. Amb aquestes xerrades ens apropem els adolescents per informar-los sobre les problemàtiques i perills que es poden trobar a les xarxes. Ells ja són nadius digitals, però són nens, i la gran majoria tenen desconeixement sobre els seus drets, en el cas que siguin víctimes, i també de les obligacions que poden tenir si fan un mal ús de la tecnologia i provoquen danys a terceres persones.
És important que els menors siguin conscients que també tenen un deures?
Sí, tot i que són menors d’edat existeix igualment la responsabilitat penal, la qual pot comportar, per una banda, penes econòmiques que hauran d’afrontar els tutors legals -per danys i perjudicis a tercers-, i per l’altra, conseqüències legals i penals si s’ha comès un delicte greu. Els fem veure que a internet no tot s’hi val, i que les noves tecnologies tenen avantatges, però que és important fer-ne un bon ús, i que si no ho fas, hi ha conseqüències.
De quins delictes estem parlant?
Els més comuns serien el ciberbullying o assetjament de menors utilitzant mitjans digitals; també el griefing, que és quan un avatar virtual t’envia missatges que poden resultar violents; el sexting, que seria difondre contingut de caràcter íntim, especialment sexual, per mitjans tecnològics; o el grooming, que serien els pederastes o comerciants de pornografia. A part d’aquests, també els expliquen que suposa un delicte la revelació de secrets, és a dir, quan es comparteixen imatges, vídeos o missatges d’una tercera persona sense que aquesta hagi donat el seu consentiment. Per exemple, si dos amics parlen del divorci dels pares d’un d’ells en confiança, i l’altre es dedica a esbombar-ho per les xarxes. I, finalment, tindríem els delictes d’odi, insults o amenaces per pertànyer a un col·lectiu, per raça, gènere o capacitats.
Ja porteu desenes de conferències, quina ha estat la rebuda?
La primera part és més explicativa, on parlem dels riscos i dels perills del ciberespai. Mentre que a la segona, expliquem delictes concrets i és una part on volen interactuar. La veritat és que hem tingut una resposta molt positiva. Hem comprovat que els nens i joves se senten més segurs si coneixen els drets i com s’han de protegir davant d’un entorn digital hostil, i també quan aprenen a identificar situacions de risc. Això els proporciona una seguretat extra per manipular les xarxes i una comprensió més àmplia sobre les conseqüències de les seves accions. Aquestes xerrades els ajuda a desenvolupar el sentit de responsabilitat. Però també hem tingut molt bona rebuda per part del professorat, que ens explica que després els serveis a ells com a eina de suport per abordar temes d’actualitat a les aules.
Hi ha diferències entre territoris o tots tenen els mateixos dubtes i curiositats?
Acostumen a ser les mateixes a tot arreu. Sobretot et pregunten sobre el ciberbullying i com els afecta, i nosaltres sempre els expliquem que és important no callar. La víctima pateix molt i ha de saber que això és un delicte i que s’ha de posar en coneixement d’un adult, tutors o professors, perquè s’activin els protocols pertinents. Tots tenen les mateixes preocupacions, i hem notat un increment de preguntes al voltant dels assetjaments en els videojocs en línia. I els recordem que és clau guardar proves dels missatges per a la investigació policial.
Algun cas xocant?
Fa poc, se’m va acostar una noia que em va explicar que la seva exparella li estava fent xantatge. Li deia que o tornaven a estar junts o enviaria a tothom unes fotos íntimes que ella li havia enviat quan estaven junts. Se sentia molt culpable i no sabia què fer. Li vaig recomanar que els ho digués als seus pares i subratllar que ella era una víctima, que no havia fet res malament i que el que li estava fent el seu ex era un delicte i s’havia de denunciar. Vaig notar que per ella, poder parlar-ne amb algú, la va alliberar, i li va donar confiança per reaccionar i deixar-se de culpar.
Deu n’hi do…
Sí… també una vegada, un dels bidells de l’institut se’m va acostar i em va dir que a l’hora de pati, mentre estava arreglant la tanca del pati, va escoltar com uns nanos parlaven de la xerrada que els havia fet. Ell va recordar que just el dia abans, el seu fill li havia dit que a la seva classe una nena ho estava passant molt malament perquè els altres nens la tractaven malament pel seu color de pell. Em va demanar si podia anar a la classe del seu fill i impartir-los una xerrada de les que fem… Realment, els delictes d’odi em preocupen moltíssim, i és un tema que interessa tant als pares com als infants.
Tot i que ells potser no en són conscients, també una manera de formar-los com a persones.
Estic d’acord que aquest tipus d’accions socials són una inversió de futur. Ajudem a prevenir conductes inadequades i perilloses i fomentem el sentit de responsabilitat i d’ètica per crear una societat més segura. Tot evoluciona molt ràpidament, la tecnologia canvia d’un dia per l’altre, però que una persona amb experiència professional els expliqui els seus drets i les lleis que els protegeixen i que els castiguen serveix com una eina per empoderar-los en la presa de decisions. I els fa més conscients que si en fan un mal ús, tindran una responsabilitat perquè estan cometent un delicte -encara que siguin menors-, i que, a més, estan provocant uns danys emocionals a la víctima.
Hem parlat de què suposa aquesta xerrada per als joves i adults que els acompanyen. I pels professionals que les impartiu?
Com a advocat és molt motivador i tot un repte. Per a mi, ho veig com una gran oportunitat per complir la meva responsabilitat social i personal de protegir els drets dels més vulnerables. És satisfactori veure com fomentes el benestar dels joves en un ús segur i conscient de la tecnologia i com pots prevenir i conscienciar sobre el dret a la privacitat, prevenir comportaments perillosos i, sobretot, donar-los eines per actuar. Tots els que ens dediquem a fer aquestes xerrades coincidim que és molt gratificant treballant amb infants i joves, perquè pots influir positivament en el seu desenvolupament emocional i educatiu, és una connexió molt estreta i enriquidora, no només professionalment, també personalment. A més, ajudem a fomentar el sentit de comunitat i solidaritat entre ells, i formem generacions més preparades per afrontar el futur digital.
