Educació urgeix al Karmel a crear una Comissió de Conciliació. La Generalitat ha donat un marge de quinze dies a la direcció del Col·legi Mare de Déu del Carme per constituir una taula a tres bandes. L’objectiu és poder parlar amb tranquil·litat de tot el que ha passat en els darrers mesos, quan va esclatar les queixes d’un grup de famílies per un suposat gir ultracatòlic del centre, i que aquest sempre ha negat, i aconseguir “rebaixar la tensió” entre totes les parts implicades.
Aquesta suposada Comissió, segons ha avançat el diari El País, estaria integrada per membres del Departament d’Educació, representants de la direcció del centre i un membre del Consell Escolar, el qual s’hauria d’escollir per majoria absoluta entre el professorat i l’associació de famílies.
Un cop ha saltat la notícia, però, des de la plataforma Recuperem el Karmel -que aplega les famílies dissidents amb el nou model educatiu- han manifestat que no havien estat informades ni notificades de la comissió, i aquest divendres, dia 10 d’octubre, l’advocat que representa a les famílies denunciades pel Karmel per difamació ha corroborat que se n’havien assabentat per la premsa i han mostrat la seva preocupació perquè en aquesta reunió a tres bandes, no assegura que el representant escollit pel Consell Escolar sigui una veu que representi al seu col·lectiu. Per tant, creuen que el que pot passar és que en realitat sigui una Comissió parcial i sense totes les parts implicades.
Denúncia i recurs presentats al Jutjat de Terrassa
El conflicte del Karmel va anar creixent a mesura que passaven els mesos, arribant fins al punt de traslladar el conflicte a l’àmbit judicial, quan des de la direcció del Karmel es va interposar una denúncia al Jutjat d’Instrucció 3 de Terrassa per “injúries i calúmnies”, per la qual reclama una indemnització de 37.000 euros per “danys morals”.
A finals del mes de setembre, les tres famílies de l’escola Mare de Déu del Carme que han estat denunciades van presentar un recurs emparant-se en el dret a la llibertat d’expressió. La defensa apel·la en el seu escrit que no es pot tenir en compte la prova dels missatges enviats a través de Whatsapp del grup de pares en el procediment judicial, ja que diuen que “no es pot acreditar que les converses siguin verídiques i que corresponguin als pares assenyalats”.
