MónTerrassa
Dos estudiants de Terrassa revelen tots els secrets de la bomba atòmica nazi
  • CA

Dos estudiants de Terrassa han causat sensació gràcies al seu Treball de Recerca sobre “La bomba atòmica de l’Alemanya nazi”. Pablo de Amos i Dídac Romero, exalumnes del col·legi Mare de Déu del Carme han estat recentment guardonats amb els prestigiosos Premi UB–Santander de Catalunya i el X Premio de Investigación Histórica de Bachillerato, en l’àmbit estatal.

Gràcies al seu èxit, i amb el suport d’una editorial, s’ha publicat l’obra sota el títol Los secretos olvidados de la bomba atómica de Hitler, que restarà disponible a la plataforma Amazon. Des de l’associació d’exalumnes del centre educatiu es mostren especialment orgullosos d’aquesta efemèride, ja que “es tracta d’un exemple inspirador de talent jove, recerca històrica rigorosa i reconeixement acadèmic, amb un interès destacat com a notícia cultural i educativa”, han manifestat.

Dídac Romero (2007, Terrassa) i Pablo De Amos (2007, Terrassa) van estudiar des d’infantil fins a l’última etapa de batxillerat al Karmel, tot i que no va ser fins a secundària quan els seus camins es van creuar. Actualment, De Amos ha iniciat el doble grau de Dret i Global Governance, Economics and Legal Order a Esade, mentre que Romero es disposa a estudiar el doble grau de Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Tot i això, afirmen que “no hem oblidat el nostre passat al Karmel, i actualment formem part de l’Associació d’Exalumnes”.

MónTerrassa ha parlat amb els dos joves estudiants sobre els motius que els va empènyer a investigar sobre la bomba atòmica, perquè creuen que la seva recerca ha cridat tant l’atenció o quin futur es plantegen.

“La Història, desafortunadament, està greument delmada per qui l’explica”

Heu fet el Treball de Recerca sobre “La bomba atòmica de l’Alemanya nazi”, què us va atreure?
A 4t de l’ESO se’ns va plantejar un treball sobre algun esdeveniment del segle XX per parelles, cridant-nos l’atenció el celebèrrim Projecte Manhattan. Ara bé, en començar-lo a investigar, vam descobrir que la seva causa va ser, ni més ni menys, que el temor a una bomba atòmica nazi, fabricada sota el Uranprojekt, així que vam decidir canviar la perspectiva del treball per la de l’Alemanya. Un any més tard, a primer de Batxillerat, encara amb tenint ben present la nostra curiositat pel projecte germànic, ens vam adonar que el Treball de Recerca o TDR era l’excusa perfecta per poder aprofundir-ne encara més, ja que sabíem que només havíem vist la punta d’un gran iceberg. A més a més, després de l’èxit de la pel·lícula Oppenheimer, ens entusiasmava la idea de poder treure a la llum l’altra cara de la moneda: el Projecte Urani.

Ens feu una petita ressenya del que podrem trobar al llibre?
Consta de poc menys de cent pàgines, organitzades en una introducció, cinc parts, un epíleg, les conclusions, tres glossaris, quatre apèndixs i una extensa bibliografia de més de cent vint fonts de diverses nacionalitats. El text està maquetat a dues columnes i al llarg del llibre apareixen multitud d’il·lustracions a fi de fer més entenedor del que es parla. Pel que fa al contingut, a partir de la Primera Guerra Mundial i el descobriment de la fissió nuclear, es desenvolupa i emmarca en el moment històric el naixement, evolució i fi del Uranprojekt, el projecte nuclear de l’Alemanya nazi, a més de comparar-lo amb el Projecte Manhattan, escodrinyem certs aspectes científics d’aquest primer. El treball acaba amb les teories que, acceptant l’existència de baixa inversió, desinterès estatal, errors científics, desorganització i rivalitats internes, intenten dilucidar el perquè del fracàs alemany, mostrant-se quant ambigua pot ser la narració de la Història. La temàtica està tractada de forma interdisciplinària i les conclusions, tot i que clares i ben exposades, podrien ser més profundes.

Quina cosa us va sorprendre més de la recerca feta? O què us va cridar més l’atenció?
Indubtablement, el que més ens va sorprendre de la recerca és la delectable ambigüitat sota la qual el programa nuclear de l’Alemanya nazi es troba, a més a més del poc coneixement que d’ell se’n té, en comparació amb el seu homòleg americà. Ens va cridar enormement l’atenció, en sentit positiu, quant pot fluctuar la història segons qui en sigui el seu narrador, sent una excitant labor dilucidar la veritat entre afirmacions enlluernadores; i, en sentit negatiu, quants estralls pot provocar el xoc entre ciència, guerra i política, i com l’interès d’uns pocs pot cobrar la vida de multituds d’innocents.

Quina va ser la principal dificultat en què us vau trobar?
El més difícil del projecte podríem dir que va ser el que en el llibre classifiquem com a “Epíleg”. En ell, intentem condensar, contrastar i classificar desenes d’opinions contradictòries sobre el projecte que tant els científics que hi participaren com els experts que l’investigaren promogueren, essent menester un gran esforç per a sintetitzar, ordenar i extreure el més important d’un mar de confusió, hipocresia i males intencions. Val a dir, però, que aquesta feina va ser intel·lectualment excitant.

Què creieu que fa diferent o interessant aquest llibre respecte a altres publicats?
En el nostre llibre hem tractat una temàtica tan delicada com és la de les bombes atòmiques i la Segona Guerra Mundial en l’Alemanya nazi des de multitud de perspectives possibles, amb la intenció de poder emmarcar un fet tan poc conegut i oblidat en un vessant interdisciplinari, el qual conglomera els problemes científics, polítics i econòmics del projecte. En ell, es condensa informacions disperses en articles, llibres i pàgines web alemanyes, nord-americanes, russes, espanyoles i angleses, evitant-se els biaixos històrics d’un país o l’altre.

Com va arribar l’opció de publicar un llibre?
Pel que fa a la idea de publicar el treball com a un llibre, bona part del mèrit se l’ha d’endur el nostre tutor; en José Juan Franco Moreno. Quan encara estava en un estat embrionari, ell ja tenia clar i ens encoratjava incansablement en la necessitat de publicar i permetre que tothom conegués la temàtica. Per altra banda, no podem negligir la forta empenta que l’Associació d’Exalumnes del Karmel ens ha donat. Aquest afany del nostre tutor i de l’Associació, ens nodrí de força per poder, amb l’ajut d’alguns contactes, que Denui Edicions Digitals ens maquetés el treball en forma de llibre. Posteriorment, amb l’ajuda de l’editorial Letra Minúscula, hem pogut emmotllar el treball a les exigències d’Amazon. És en aquesta plataforma on es podrà trobar amb el títol de Los secretos olvidados de la bomba atómica de Hitler.

Us esperaveu aquesta bona rebuda? Com ho heu viscut?
Tot i les lloances de molts professors i familiars, manteníem un cert escepticisme sobre l’altesa del projecte. Vàrem presentar nos a diversos premis, altra vegada, gràcies a la insistència del nostre tutor, tot i que no amb massa esperança, i en el cas dels Premis UB-Santander i Los X Premios de Investigación Histórica para alumnos de Bachillerato vàrem sortir guardonats amb un accèssit. Per la qual cosa, estem profundament agraïts per aquest reconeixement. Pel que fa al llibre, a causa de la insistència del nostre tutor ja teníem la idea més o menys arrelada, tanmateix, gràcies al suport de l’Associació d’Exalumnes del Karmel, aquest aconseguirà més difusió de la que haguéssim esbossat. Per nosaltres, poder investigar allò que tant ens seduïa va ser una experiència delectable. Els resultats obtinguts mai els haguérem esperat, i se’ns fa magnànimament grat poder compartir el que vàrem aprendre amb tot aquell que ho desitgi, i que se’ns reconegui el gran esforç que ens va comportar la seva producció.

Parlem de futur. Els bons resultats us han motivat a continuar en el camp de la recerca històrica?
La Història és un dels grans camps de coneixement, el qual defineix la cultura de cadascú i ens conta com ha sigut, pot ser i és l’ésser humà. Tot i que cap dels dos ens hem decidit dedicar-nos directament a aquesta disciplina, mai l’abandonarem pas, ja que és part intrínseca de la nostra personalitat, a més d’un excels al·licient intel·lectual. D’altra banda, la recerca ens ha fet adonar que la Història, desafortunadament, està greument delmada per qui l’explica, i que cal, en conseqüència, explorar en profunditat des de diferents perspectives per apropar-se a la veritat. Pel futur, no podem pas assegurar res. Esperem que el nostre treball pugui encoratjar a algú a afonar més enllà d’on nosaltres hem arribat, i aportar idees als nostres germans del Karmel prenent-lo com a model per als seus treballs, tot sabent que poden contactar amb nosaltres sempre que ho desitgin mitjançant l’Associació d’Exalumnes.

Pablo de Amos i Dídac Romero, amb Joan Travé, de l’associació d’exalumnes del Karmel | Cedida

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa