Crit al cel del govern per la supressió de línies a les escoles de Terrassa. “Preocupació i molèstia” per part de l’executiu de Jordi Ballart davant l’anunci del departament d’Educació que de cara al curs vinent es reduiran els grups d’I3 i 1r d’ESO a la nostra ciutat. La cocapital vallesana no s’ha escapat de les retallades que afectaran a tot el país, i patirà en pell pròpia la decisió des de la Generalitat de concentrar alumnat.
Aquesta decisió ha indignat el Consistori que ha retret a Salvador Illa que no fos coherent amb el que diu i després fa, “aquestes polítiques suposen un pas enrere pel que fa a la qualitat de l’educació a Terrassa i a Catalunya. A més, entenem que entren en flagrant contradicció amb els objectius fixats recentment pel president de la Generalitat, que fa poques setmanes afirmava voler la millor educació pública per als nostres infants i retornar Catalunya al lloc que li correspon”, ha clamat l’alcalde de Terrassa.
Una oportunitat per baixar ràtios
L’Ajuntament s’ha posat del costat de la comunitat educativa, que en saber la notícia de la reducció de grups també ha mostrat el seu malestar. Ballart ha demanat al Govern que no optin per l’opció fàcil d’eliminar línies i que “busquin solucions i alternatives”. El govern municipal ha volgut recordar que la situació educativa a Terrassa és especial, i que el creixement demogràfic que està patint la ciutat ha d’estar ben present a l’hora de prendre determinades mesures. “Amb aquesta reducció de places, emparada en dades demogràfiques que tenen moltes i millors lectures, estem perdent l’oportunitat de reduir encara més les ràtios escolars i d’apostar per una major qualitat educativa al nostre país”.
Justament, lligat a la baixada de ràtios, també s’hi troba la lluita per millorar de l’índex de segregació escolar. Ballart considera que les retallades “no porten enlloc i poden afectar a la igualtat d’oportunitats”, i insta al Govern a aprofitar l’oportunitat per “fer un pas endavant i no enrere, impulsant mesures de millora de la qualitat educativa i de coherència política, apostant per una major exigència i per potenciar el paper decisiu del professorat a la nostra societat”.
