Aquest dijous va tenir lloc la primera assemblea de la plataforma Adolescència Lliure de Mòbils – Terrassa. En l’acte es van exposar els motius que han dut a constituir aquesta nova entitat i també es van posar sobre la taula quins seran els eixos estratègics que els guiaran i algunes de les accions que es volen dur a terme. La voluntat última és endarrerir la tinença dels mòbils fins als 16 anys, i per aconseguir-ho proposen mobilitzar les institucions i famílies.
Comunicat de Adolescència Lliure de Mòbils – Terrassa
La creixent preocupació en relació a l’ús dels mòbils i els efectes derivats d’aquest ús en la infància i l’adolescència, ha fet que ens escasses 3 setmanes hagi sorgit un potent moviment ciutadà, tant a nivell de Catalunya i com de l’Estat, que reclama iniciar un debat públic i social per a regular-ne el seu úsi combatre l’actual pressió social per la tinença d’un mòbil a l’entrar a l’ESO. En aquest context, un grup de famílies de Terrassa s’han sumat a aquest moviment i ahir va tenir lloc la primera assemblea oberta a la ciutadania. Durant la mateixa, es va produirla presentació del col·lectiu a la ciutadania, es van consensuar quins seran els objectius i com s’organitzaran per tal de poder dur a terme les accions consensuades.
Des de Terrassa-Adolescència lliure de mòbils, es vol apoderar les famílies i promoure un pacte social perquè el màxim nombre de famílies endarrereixin el lliurament del primer telèfon intel·ligent en els seus fills. Diversos estudis, publicacions i experts han exposat l’impacte negatiu que l’ús d’aquests dispositius comporta en els menors de 16 anys, afectant la seva salut mental, sociabilitat, aprenentatge, concentració, descans i autoestima, a més que possibilita l’accés a continguts inapropiats per a la seva edat, el ciberassetjament, el joc online i donant lloc en molts casos a conductes addictives.
Es considera que les famílies han de poder decidir quan donar un dispositiu als seus fills, tenint en compte la seva salut i benestar. Segons l’informe d’UNICEF “Impacto de la Tecnologia en la Adolescència” de 2021, l’edat mitjana del primer mòbil és als 10,96 anys, dels quals un 94,8% són amb connexió a Internet. Aquestes dades, entre d’altres, posen de manifest que s’ha “normalitzat” la tinença d’un mòbil intel·ligent a l’iniciar els estudis de secundaria o fins i tot abans. Aquesta normalització crea una pressió social, que imposa tàcitament el lliurament d’un mòbil en arribar a l’institut, coartant tota llibertat de decisió sobre l’educació dels nostres fills.
A això s’afegeix el reclam dels professors i centres educatius que veuen com el mòbil és un problema constant, una font de conflictes i que impossibilita el correcte desenvolupament de la vida educativa. Des de Terrassa-Adolescència lliure de mòbils creuen que cal revertir amb urgència aquesta situació. Fa falta arribar a un nou consens social respecte a l’ús de dispositius intel·ligents en el cas dels adolescents.
Tanmateix, també estan apareixent algunes evidències sobre l’impacte de l’ús de les pantalles en la infantesa, així com l’ús i exemple que en fem els adults. Pensen per tant, que cal també incloure l’ús de les pantalles en menors en el debat social.
Per aquest motiu, a través d’aquesta iniciativa, es pretén:
1. Generar consciència crítica en les famílies i centres educatius sobre l’ús dels mòbils “intel·ligents” a la infància/adolescència
2. Arribar a un consens social respecte l’ús dels mòbil en els adolescents, endarrerint l’edat de tinença fins els 16 anys
3. Mobilitzar a les institucions perquè es reguli l’ús de mòbils en l’àmbit escolar – centres educatius de primària i secundària com a zones lliures de mòbil
Per tot això, es proposen una sèrie d’accions:
1. Impulsar grups de treball i comissions en els centres educatius de cada barri i ciutat per a debatre l’ús i risc de les pantalles, i, en el cas dels dispositius intel·ligents, dotar a les famílies d’arguments per afrontar la pressió social de lliurar el primer mòbil als seus fills i filles menors de 16 anys.
2. Promoure espais de debat, reflexió i prevenció, dins i fora els centres educatius, a través de xerrades i tallers per a conscienciar a menors i famílies.
3. Impulsar un document de compromís entre les famílies de cada escola per a fer visibles totes aquelles que no vulguin lliurar un telèfon mòbil en començar la secundària. De manera que, en el moment de començar l’etapa de l’ESO, les famílies sàpiguen que compten amb el suport de moltes altres a les quals potser no coneixen, però que aposten per una educació digital amb les mateixes característiques.
4. Realitzar enquestes a la comunitat educativa per a conèixer de primera mà quina és la situació exacta respecte al lliurament de dispositius mòbils dotant-nos així de majors arguments per a rebaixar la pressió social.
5. Impulsar accions perquè els òrgans pertinents(consorcis educatius, conselleries i governs respectius) prenguin mesures per a protegir els menors de l’addicció a les pantalles, dels riscos de les xarxes socials i els perills de l’accés a continguts no apropiats a la seva edat. Això inclou, la creació explícita d’espais lliures de mòbils en els recintes d’educació primària i secundària.
