Terrassa té 200 persones en llista d’espera per fer un curs presencial de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL). Aquesta és la dada actualitzada de la falta de places que pateix la nostra ciutat per aquelles persones que volen aprendre l’idioma. Es tracta d’una xifra inèdita, que respon a l’increment notable de sol·licituds rebudes des del 2019 mentre que el nombre de places ofertes s’han ampliat en un % molt reduït. Així, de les 14 persones que es trobaven en llista d’espera ara fa cinc anys, s’ha passat a la xifra actual de dos centenars. A Terrassa, s’ofereixen un total de 92 cursos presencials, amb 2.078 places.
La situació que viu Terrassa no és pas extraordinària, si la comparem en altres grans ciutats. Segons dades que recull l’Agència Catalana de Notícies, el creixement de les llistes d’espera és desigual, però molt significatiu en molts municipis on es poden fer cursos del CPNL. Barcelona és de llarg la ciutat amb més persones en llista d’espera per cursos presencials el 2024, amb 3.641, més del doble que fa deu anys (+147%). Manresa (371 persones en llista d’espera), Tortosa (188), Igualada (121), Vic (112), Figueres (181), Sabadell (223), Girona (145) o Santa Coloma de Gramenet (272), són les localitats més afectades per aquest desequilibri entre oferta i demanda.
La majoria dels aspirants sense plaça esperen un curs bàsic
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, admet en declaracions a ACN, que l’oferta del CPNL no ha estat suficient davant “l’arribada “disparada” de població, i detalla que s’està treballant en un “rellançament” del Consorci per tal de “no deixar fora ningú”. Aquest any, més de 9.000 persones han quedat en llista d’espera. La majoria dels aspirants sense plaça, un 83%, són nous parlants que esperen per un curs bàsic de català, l’A2. Aquest desajustament es produeix perquè en la darrera dècada s’han incrementat en 10.000 persones les inscripcions, mentre que el nombre de places només ho ha fet en una proporció de 1.500. En total, arreu del país hi ha 91.337 places, que podrien semblar moltes, però que s’han vist superades.
El problema de la manca de places es va fer públic després d’una denúncia feta pel Sindicat de Manters, els quals lamentaven que resultés “gairebé impossible” apuntar-se a cursos de català. Ho atribuïen al “col·lapse” i a la llarga cua d’espera que s’havia de fer al web del Consorci, però, sobretot, al termini massa curt -dos dies en horari laboral- per poder-se inscriure.
Fruit d’això, des del departament de la Generalitat van veure que calia posar en marxa el “pla de xoc”, amb la intenció de “rellançar” l’actual Consorci de Normalització Lingüística (CPNL). La prioritat d’aquest document -inclòs dins del Pacte Nacional per la Llengua- és com a “mínim” poder cobrir tota la demanda desatesa. Tanmateix, segons el conseller Vila, el Pla és “més ambiciós” i vol anar “més enllà”. La proposta implica incrementar el nombre de localitats on s’imparteixen cursos, ampliar les franges horàries, oferir noves modalitats de cursos i teixir “col·laboracions” amb entitats del territori per “cobrir forats” actuals.
