La Societat General d’Electricitat (avui restaurant Viena) fa 116 anys aquest 2024. Se situa a la cantonada dels carrers de la Unió i de Joan Coromines de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local. Es va fer als terrenys de l’antic Vapor Busquets. L’edifici modernista és de Lluís Muncunill. Aquest coronament sinuós n’és l’element més característic, així com el ritme de les obertures, d’arc rebaixat.
És un edifici de caràcter industrial format per dues naus de planta rectangular i unides longitudinalment, una de les quals de majors proporcions i qualitat que l’altra. La nau principal, de doble alçada, és coberta amb voltes catalanes de revoltó, atirantades, que donen un joc de cobertes sinuoses que deixen a cada inflexió una eixida del baixant del desguàs. Als panys de paret que queden entre aquest ritme de baixants s’hi obren un finestral a nivell de planta i un grup de tres finestres de ventilació al cim. Totes les obertures són d’arc carpanell i fetes amb maó així com la cornisa de remat que segueix la sinuositat de les cobertes. Tot l’edifici està vestit amb maó vist. A l’interior resta un tros de sòcol original de ceràmica vidriada. La segona nau, de menys alçada, també és feta amb coberta a la catalana i maó vist. A la façana té un rètol de trencadís amb el nom de la companyia.
Produir electricitat i arrendar-la per a l’enllumenta públic per a ús particular i per a altres usos
La Societat General d’Electricitat es va crear l’any 1896 al carrer Cremat, per produir electricitat i arrendar-la per a l’enllumenta públic per a ús particular i per a altres usos.
A finals del segle XIX, en un moment que els terrassencs havien deixat de banda les llànties d’oli o les espelmes per la llum de gas, va arribar l’electricitat a Terrassa.
L’any 1893 el Centre Industrial Terrassenc va posar a prova una il·luminació per a particulars, instal·lant el fluid a la Botiga Biosca, a la farmàcia Coll i a la barberia Neia del carrer de Sant Pere, i a cal Sanana del carrer Major, donant molt bon resultat.El terrassenc Francesc Giralt i Serrà fou un home de grans iniciatives. Es pot dir que fou la persona que va introduir l’electricitat a la nostra ciutat i també del telèfon. L’any 1884, va instal·lar una petita central elèctrica particular que donava llum a l’Ateneu i a alguna casa particular. També aquell anys va muntar un generador en el Vapor Galí del carrer de la Rasa. El muntatge consistia en tres “làmpares” d’arc voltaic alimentades per una dinamo Bruch, exportada d’Amèrica, que donava una llum molt blanca, que pel que sembla va fer furor entre els terrassencs. Fou el mateix Giralt qui va posar uns llums a casa del seu amic Salvador Arc, rellotger instal·lat al carrer de la Font Vella número 18.
L’any 1904 la cotització se situava en 0’70 pessetes el quilovat
L’any 1904 el gerent era Jaume Parrot, la cotització se situava en 0’70 pessetes el quilovat, la qual cosa equivalia a que el luxe de gastar aquest fluid només estava a l’abast de les cases més acomodades. Però la instal·lació definitiva de l’electricitat, no va portar-se a cap fins l’any 1896 quant davant del notari Ramon Estalella es signà l’escriptura de la nova Societat General d’Electricitat, amb domicili al carrer Cremat núm. 27, amb l’objectiu de produir electricitat per tal d’arrendar-la per l’enllumenat públic, pels particular i per altres usos. La societat es constituïa amb 60.000 ptes. de capital, representant en accions de 250 pessetes cada una. El 31 de gener aquesta central elèctrica començà a subministrar fluid elèctric per l’enllumenat als seus abonats. Funcionava a partir d’un generador de vapor, tres motors de gas model Crossley i unes quantes dinamos Crompton. Un total de 14.600 bugies a plena potència que generaven 34.080 watts.
