De fa ja deu anys, hi ha un tema cíclic -amb rerefons musical i religiós- totalment encastat i travat. En vaig parlant sovint -sempre que escric- però no men surto. Em refereixo a la manca dun orgue com cal a la catedral-basílica del Sant Esperit. Aprofitant el mateix fil, avui em plau ampliar-ne el ventall amb una altra basílica de molt calat: el temple del Sagrat Cor, al Tibidabo. Just on, als onze anys, vaig tenir la sort de començar a fer els meus primers passos en aquest instrument tan summament “impactant”. En un altre sentit, en motiu del programa de fi dany de TV3 –gravat des daquest cim tan emblemàtic de Barcelona– vaig “carregar” contra la nul·la sensibilitat del canal català. La comunitat salesiana del Tibidabo els va cedir gentilment laccés a les seves terrasses. Ells, però, no van tenir el mínim detall de projectar una sola imatge de lindret des del qual aconseguien unes panoràmiques brutalment engrescadores. A banda que no els hi van pas cobrar res per la cessió. De forma especial, pel que fa a la “talaia” immediament inferior a la imatge del Sagrat Cor que corona ledifici.
Un amic meu barceloní que té una vista privilegiada del cim des de casa seva adreçà una carta –fa uns dies– al P. Francesc Riu, S.D.B., administrador de lobra. En plena pandèmia, sinteressava per la il·luminació de lindret… Just quan més claror demanem tots plegats pels temps difícils que ens toca viure. La seva resposta el deixà esglaiat i trist. Té a veure amb la manca de recursos/donatius… Anant a més detalls, loctubre passat una persona totalment anònima els hi va fer un donatiu de 500 euros. Desitjava gaudir del temple il·luminat –una hora diària– tot el mes. Altres dies, ha estat possible doblar-ne el “timing”, gràcies a altres donatius menors. Així de senzill! Pel boc gros, fent un pressupost ràpid, si fa no fa una hora de llum ve a costar uns 20 euros. De resultes daixò, el meu amic pujà a veure el P. Riu i lin va fer un donatiu equivalent a 5 hores. En aquell moment, va aconseguir un número de compte bancari, per anar fent, sempre que li vingués bé: ES97 2100 3006 9822 0040 2025…
Un fet que no he pogut assolir per part de la mà del rector del Sant Esperit/Terrassa –de fa anys– quan he suggerit fer públic idèntic detall, de cara a lorgue nou, promès públicament fa 10 anys. Per tant, ben bé es pot dir que avui faig de pidolaire. No pas, però, per a mi…sinó per a una causa justa. Reprenent el fil del meu amic, cada mes ingressa 25 euros pel Temple. Segueix fidel a la petita donació/òbol que endegà la meva mare (a.c.s.), de manera humil i silent. La Revista “Tibidabo” fa públic el nom de les persones que fan una donació, però ell no vol pas sortir… En línia a la dita evangèlica que aconsella fer el bé, sense que la mà esquerra conegui què fa la dreta.
De manera ben sentida, agraeixo la “floreta” dun lector a qui em vaig trobar dies enrere. Dalguna manera em va mig.enrogir–o afalagar—referint-me que sóc dels pocs articulistes que toquen algun tema religiós en premsa. Per què no? Mai no men penso amagar. Sobretot perquè pretenc aportar un bri desperança i alè al pelegrinatge per aquest món. Ací, em permeto insistir en la temàtica, mitjançant el record dun parell de cites evangèliques més: “Demaneu i us donaran. Busqueu i trobareu. Truqueu, i us obriran”. Lluc 11,9- 10…“Cridaran les pedres si aquests callen” (Lluc 19, 28-40).
En cloure larticle, bastit amb respecte i deontologia màxims, vull agrair –a lavançada—la col·laboració altruista envers la causa de la llum del Tibidabo. En el benentès, està clar, que probablement el primer a qui “picaria el colze” –amb una mena de martell metafòric—seria a la C.C.M.A. És a dir, al meu col·lega Josep Vicent Sanchis Llàcer, director de TV3. “Mai no és tard…si la dita és bona!” Dat i beneït… Ja no van ésser agraïts fa gairebé un més, són a temps de refer la “malifeta”.
