El científic Jordi Domingo va ser el protagonista d’una nova sessió del Rotary Club de Terrassa. Domingo va fer una introducció biogràfica en què va explicar que va néixer en plena Guerra Civil a la plaça Tetuan de Barcelona, un fet que el va marcar ja que es va salvar d’una bomba que va caure just davant de casa seva.
Va cursar estudis a Sud-Amèrica primer i a Alabama i a Chicago posteriorment, on va diplomar-se en enginyeria electrònica. En aquella època va explicar, amb un xic de ironia, que no li van donar una beca pel doctorat simplement per ser espanyol, ja que li van argumentar que “no hi ha espanyols que siguin bons investigadors”. Finalment es va doctorar a Califòrnia i va començar a treballar a Los Angeles desenvolupant el seu coneixement en els infrarojos.
Destaca l’etapa a la bonica població de Santa Barbarà on va treballar en l’empresa Howard Hughes fins que a l’edat de 62 anys es va voler jubilar; però sense poder fer-ho ja que va ser llavors quan va rebre l’encàrrec de treballar amb la NASA en el projecte del telescopi Spitzer, que és el primer que permet veure amb infrarojos. La seva tasca a la NASA va continuar després en els robots que es van enviar a Mart i darrerament en el telescopi que s’enviarà a l’espai el 2018 anomenat Jack Webb.
Jordi Domingo va manifestar que la llum infraroja és la part de l’espectre electromagnètic amb una longitud d’ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa “per sota del vermell”, ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d’ona. Nosaltres no podem percebre la radiació infraroja en forma de llum però sí com a calor.
Telescopis i missions espacials
En la part final de la seva conferència va explicar aspectes relatius a la NASA, des dels seus inicis l’any 1958 amb la tasca de contrarestar el poder de Rússia a l’espai o les missions a la lluna, en les quals va afirmar que sí que s’hi va anar, desmentint als crítics que diuen que tot va ser un muntatge. Explica que la NASA va arribar a tenir 30.000 empleats dels que actualment en queden 18.000 en 13 centres d’investigació i de vol espacial, a més de centenars de milers de col·laboradors a tot el món. Actualment els estudis de la NASA són molt amplis i abracen des de les Ciències de la Terra, el canvi climàtic, les Ciències Planetàries, el Robots espacials, els Telescopis espacials a la comprensió de l’Univers.
Dels telescopis espacials de la NASA va destacar els dos més grans i coneguts: el Hubble, que és de tipus visual i el Spitzer, més modern i l’únic amb tecnologia infraroja. Tots dos es comporten com un observatori terraqüi i tenen múltiples utilitats. Ens avança que aviat n’hi haurà un de nou a l’espai, el Jack Webb que s’enviarà el 2018 i que permetrà mirar enrere 13,5 bilions d’anys (uns 100 milions d’anys desprès del BigBang) i així poder observar com es van formar les Galàxies.
També va explicar que la darrera missió de la NASA ha estat el llançament aquest setembre del satèl·lit Osiris-Rex, que té la missió de recollir mostres de l’asteroide Bennu i que s’espera que torni a la terra l’any 2023. Si tenim en compte que aquest satèl·lit es va començar a construir fa més de 10 anys podem afirmar, com diu el Jordi Domingo, que “la tecnologia que avui s’envia a l’espai ja és vella”. Aquest darrer projecte diu que ens permetrà respondre preguntes de l’estil: d’on venim? / quin és el nostre destí? / o saber la història dels planetes i del Sol.
