Em crec que Terrassa és una ciutat amb un potencial turístic increïble. Malgrat que sé que bona part de la població em dirà que estic boig i que m’ho repensi. Però ja justificaré perquè paga la pena passar un o dos dies a Terrassa, com qui passa un cap de setmana a qualsevol altra ciutat europea interessant. Terrassa Ciutat Turística, ni lletja ni fosca.
Ara bé, falta molt, i per començar, i amb això em centro, primer cal que sembli de veritat una gran ciutat a primera vista. I la carta de presentació són els accessos en cotxe. Arribar en ferrocarril és una altra cosa, i recomanable, però cal ser realistes, i poc hi podem fer per dignificar les entrades a la ciutat a est i oest amb la Renfe i al sud amb els Ferrocarrils de la Generalitat. O potser sí, tot i que ara per ara no tinc idees al respecte.
Sí que en tinc alguna pel que respecta als accessos en cotxe. A totes, totes, però totes les entrades hi hauria d’haver un parterre, i amb lletres ben grosses la paraula Terrassa: a la N-150 a est i oest, a la carretera de Gràcia a Manresa (carretera de Rubí), a la carretera de Rellinars, a la carretera d’Olesa, a la carretera de Matadepera, a la carretera de Castellar, a totes les sortides de l’autopista C-58 i a la dels ¨Túnels de Vallvidrera… i no sé si em deixo algun lloc.
I, a més a més, a cada lloc un element a escala d’una de les grans icones turístiques de la ciutat. I en tenim per donar i per vendre: la Masia Freixa; la xemenia amb escala de caragol més alta del món; les catedrals de la indústria amb el Vapor Aymerich, Amat i Jover com a joia més destacada; el modernisme en tots els seus vessants; el convent de Sant Francesc i el seu claustre extraordinari; La Mola (és de Matadepera, però ens la fem nostra); la Torre del Palau; la plaça Vella; el parc de Vallparadís; les torres d’aigua (plomers) del segle XIX; la catedral; la Rambla; l’hoquei; els castells; les illes de vianants; la Casa Museu Alegre de Sagrera i els seus jardins; les masies; la gastronomia; els Dàkar; i tot el que de ben segur que m’oblido. I els camins en plena natura a tocar del nucli urbà per fer a peu o en bicicleta…
I si això no us sembla prou bé, un concurs on s’aportin idees per dignificar les entrades, i on l’únic requisit sigui que quedi clar que s’entra a Terrassa, Ciutat Turística, Ciutat Comercial, Ciutat Universitària, Ciutat del Cinema; Ciutat Cultural, Ciutat Modernista, Ciutat Verda…
