L’augment de les compres que es fan ajornant-ne el pagament mitjançant targeta de crèdit és un fet innegable i fàcil d’apreciar en els hàbits de consum de la població general. De fet, segons l’enquesta nacional sobre l’ús d’efectiu, feta pel Banc d’Espanya el mes de juliol passat, el 2,5 % de la població va declarar que havia deixat de fer servir l’efectiu per motius d’higiene a causa de la pandèmia, la qual cosa es tradueix en un increment de l’ús de les targetes, tant de dèbit com de crèdit.
Una de les conseqüències que es deriven d’aquest canvi de tendència i que té a veure amb la salut mental dels espanyols és que, segons els experts, l’endeutament que comporta l’ús de les targetes de crèdit pot ser l’origen del que es coneix com a “estrès financer”. De fet, segons les últimes dades de l’estudi COVID-19 Global Impact, de l’asseguradora de salut Cigna, les finances personals i les familiars se situen com la quarta (30 %) i la cinquena (29 %) causa d’estrès a Espanya, respectivament, després de la incertesa sobre el futur, el risc de contagi per covid i la sobreinformació sobre la pandèmia.
Del que els ulls no veuen, la butxaca se’n sent
Deixar de pagar en efectiu vol dir, entre altres coses, que deixem de tocar els diners amb què adquirim els productes i serveis. El que passa en aquest cas és que es produeix una pèrdua de consciència doble, ja que “ni veus els diners que gastes, ni els paquets dels productes que compres“, apunta Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, experta en educació financera i investigadora del Digital Business Research Group (DigiBiz).
Ara bé, això no vol dir que les compres a crèdit amb targeta siguin una mala opció per se. De fet, l’experta assegura que aquest hàbit només es pot considerar un perill quan es duu a terme sense uns coneixements mínims sobre finances.
Per tant, l’ús indegut del crèdit és perfectament evitable si es posen en pràctica deu consells com els que apunta la docent:
- Fer una planificació financera al mes de gener per a tot l’any.
- Dur a terme un seguiment d’aquesta planificació.
- Establir pressupostos mensuals.
- Reservar una part dels ingressos per a les compres, les despeses o les inversions previstes fins a final d’any, especialment per a les vacances o les compres de Nadal. Aquests serien els percentatges desitjables:
- Tenir un 55 % per a les despeses imprescindibles: habitatge, electricitat, aigua, gas, supermercat, etc. La despesa de l’habitatge s’hauria de moure entre el 30 i el 35 % com a màxim.
- Separar un 10 % d’estalvi per a imprevistos o per a les grans despeses, com ara vacances, cotxe, Nadal, etc.
- Guardar un 10 % com a màxim per a l’oci: restaurants, cinema, teatre, etc.
- Comptar entre un 5 i un 10 % per a educació i creixement personal: cursos, llibres, coaching o entrenament, etc.
- L’experta proposa invertir entre un 10 i un 15 % per a l’estalvi a llarg termini o per a inversió.
- Si es pot, dedicar un 5 % a donatius a una ONG o a gent necessitada.
La fórmula matemàtica de l’ansietat
La manca de nocions relacionades amb l’economia domèstica és el que alimenta l’estrès financer. Per contra, “si hi ha una bona educació financera, aquest tipus d’estrès desapareix”, afirma Ruiz-Dotras. I afegeix: “la qüestió és que un mateix hauria de ser conscient dels seus ingressos i de les seves despeses. No obstant això, el problema és que la majoria de la gent sap quins són els seus ingressos, però desconeix la quantitat exacta de diners que gasta”.
Partint d’aquest escenari, com i per què es produeix l’ansietat de caràcter financer? Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, exposa la “fórmula matemàtica de l’ansietat”: “es tracta del quocient entre la percepció de l’amenaça i la percepció de recursos per afrontar-la. Com més gran sigui l’amenaça percebuda (per exemple, si no pago el lloguer, em quedaré sense sostre) i menor sigui la percepció dels recursos propis (és pràcticament impossible que trobi una feina que em permeti pagar el lloguer), més alt serà el nivell d’ansietat”. L’expert afegeix que, “a més, si en el denominador de l’equació el valor és zero (és a dir, en lloc de pràcticament impossible ho percebo com a completament impossible), el resultat serà infinit, la qual cosa equivaldria a una ansietat insuportable que es manifestaria amb atacs de pànic”.
De l’estrès financer a l’insomni i la hipertensió
L’ansietat provocada pel sobreendeutament desemboca sense remei en el deteriorament de la nostra salut física i mental, i afecta, a més, el nostre entorn familiar i social. Un dels primers símptomes que apareixen en algú que pateix estrès per la seva situació econòmica és l’insomni, i la dinàmica familiar es veu alterada. Segons Soler, “el 41 % de famílies amb estrès financer reconeixen que aquesta situació repercuteix en les seves relacions familiars. En canvi, nou de cada deu famílies se senten bé quan l’economia domèstica és pròspera”.
Una vegada que sorgeixen els primers senyals d’estrès financer, els seus efectes “col·laterals”, vinculats a l’entorn, no triguen a fer-se visibles. “En la família apareixen discussions sobre com cal administrar els pocs diners de què es disposa. També és possible que calgui fer certes renúncies, fins i tot en alimentació. Tot això farà que el clima de tensió s’instal·li com un núvol negre sobre tota la família”, adverteix l’expert.
També la nostra xarxa de relacions socials es veurà ressentida ràpidament. I és que, “si no podem seguir el ritme econòmic del nostre entorn, tallem de soca-rel el mateix suport social. Fins i tot hi pot haver persones que intentin seguir el ritme de vida dels seus amics o familiars, però que, per vergonya, no s’atreveixin a explicar-los la seva situació econòmica, de manera que tampoc podran rebre un suport moral ni un possible suport econòmic”, afirma Soler.
Claus per reprendre el control emocional i financer
En el cas de patir estrès financer, l’expert proposa un pla de recuperació per revertir la situació. En primer lloc, cal identificar i reconèixer l’existència del problema. A partir d’aquí, si no ens en veiem capaços, Soler recorda que hi ha recursos que poden ajudar: “Em refereixo a recursos públics, com acudir als serveis socials del municipi on residim. Des d’allà, poden oferir-nos assistència ajudant-nos a buscar una feina de manera més eficient o fins i tot assessorant-nos sobre com podem crear la nostra pròpia ocupació amb un mínim de garanties, amb l’assessorament de professionals”.
Per a Ruiz-Dotras, l’única manera d’evitar l’estrès financer és tenir una bona planificació de les despeses personals o familiars per a tot l’any. “Si tens clar quines despeses tindràs els mesos vinents, és més senzill decidir quines pots mantenir i de quines pots prescindir”, afirma. I és que, tal com explica l’experta, només hi ha dues variables que s’han de tenir en compte a l’hora d’equilibrar la nostra economia domèstica, els ingressos i les despeses. Per això, “o bé ajustem les despeses plantejant-nos algunes renúncies, com ara la plaça d’aparcament o el consum de certes plataformes de cinema, o fins i tot sospesant la idea de traslladar-nos a una altra ciutat amb uns preus de l’habitatge més assequibles i adients amb els nostres ingressos, o bé busquem la manera de tocar l’altra variable, els ingressos, augmentant-los amb treballs extres el cap de setmana, per exemple”.
