Un dels murals centenaris ubicat a l’Escola Industrial de Terrassa clama ser restaurat. Ubicat a l’edifici principal de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa -batejat inicialment com a Palau d’Indústries de Terrassa-, va ser elaborat l’any 1904 pel pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich. És doncs una de les obres més importants de l’autor que encara tenim a la nostra ciutat. I com a tal s’ha de fer valdre, com sí que s’ha fet amb la façana de l’arquitecte Lluís Muncunill.
El vestíbul on està ubicat aquest mural és espectacular. Diverses columnes suporten el nivell superior amb una escala de marbre imponent que condueix a dalt. En el vestíbul destaca un bust d’Alfonso Sala i Argemí fundador de l’escola i comte d’Ègara. I a banda i banda, dins d’unes capelles de granit negre, dos grans murals de Viver i Aymerich.
Porten com a títol “Al·legoria del Comerç i la Indústria Tèxtil i el Transport“, cadascun fa 11 metres de llarg per més de 2 metres d’amplada, i es van penjar a les parets a una alçada de 4 metres sobre un bastidor de fusta. El pintor va disposar el paper amb tremp de cola. A la dreta, s’hi troba una al·legoria de les diferents etapes del procés tèxtil, des de la preparació de la llana als acabats, passant per la filatura al tissatge.
El de l’esquerra, i que és el que està més malmès, exposa tots aquells elements que van fer possible el creixement de la indústria tèxtil terrassenca, com la màquina de vapor, el ferrocarril o les barcasses que portaven el carbó o les matèries primeres al port de Barcelona i el seu transport en carros, per carretera, fins arribar als vapors terrassencs. També s’hi fa referència a l’inici de l’energia elèctrica i a les persones que van fer possible el desenvolupament de la indústria tèxtil terrassenca.
Última restauració, el 2011
Sorprèn que des de la UPC no aprofitessin la celebració dels 120 anys de l’Escola Industrial i el seu protagonisme central en la darrera Fira Modernista de Terrassa -amb diverses activitats a l’equipament- per rehabilitar una de les seves obres estrella. Tanmateix, el mural encara és plenament recuperable, tot i les grans esquerdes ben visibles que presenta a causa de la humitat i el pas del temps.
No seria pas la primera vegada que la universitat l’envia a “l’hospital”. La darrera vegada va ser ara fa dotze anys, l’any 2011. Va ser l’equip de l’empresa Restauracions Policromia SL qui es va encarregar de restaurar justament el mural esquerre. Els treballs van tenir una durada de set mesos i son delicats i complexos, per aquest motiu no és una feina que es pugui fer massa sovint. Aleshores es va actuar tant en el suport on estan pintades les figures, el bastidor i el sistema d’ancoratge, com en el material (pigments i tècnica).
Qui era Pere Viver i Aymerich
Pere Viver i Aymerich va néixer a Terrassa l’any 1872 i va morir força jove, l’any 1917. La seva família era propietària d’una empresa de pintura decorativa, a on es van formar ell mateix i el seu germà Tomàs (1876-1951), també pintor. Pere Viver va estudiar a la Llotja de Barcelona i va tenir taller propi. A més de la seva dedicació com a pintor, va ser professor a l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Escola Industrial que va decorar amb el seus murals.
Tant Tomàs com el seu germà Pere van treballar amb Alexandre de Riquer al Cafè Català del raval, a Terrassa, on van introduir elements simbolistes originaris d’Europa. Pere Viver també va decorar la Casa Pere Màrtir Armengol, pintures recuperades pel Museu de Terrassa. Aquest pintor egarenc va rebre el magisteri i la influència de J. Vancells, sobretot a les seves obres paisatgístiques. Més endavant rebria les idees d’Alexandre de Riquer, sobretot en pintura decorativa. Al final de seva trajectòria va acabar realitzant una pintura molt propera a les noves vanguàrdies.
