Gran descobriment en una cova al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona han documentat evidències d’art paleolític al jaciment de Simanya Gran, al municipia de Sant Llorenç Savall. Els treballs arqueològics duts a terme a la cova han posat al descobert una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest de la cavitat. Això representa una de les escasses evidències d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova de Catalunya.
No es disposa de datacions absolutes, però les característiques tècniques i temàtiques del conjunt indiquen que correspon al període cultural conegut com a Magdalenià final; és a dir, d’entre els 14.500 i els 12.000 anys abans del present, segons ha informat la Diputació de Barcelona en un comunicat.
Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la revista científica internacional Journal of Archaeological Science Reports, en un treball liderat per Míriam Salas-Altès, investigadora predoctoral FPU de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA, en el qual hi han participat també Marcos García-Díez, de la Universidad Complutense de Madrid, Josep Maria Vergès, de l’IPHES-CERCA, Artur Cebrià, de la Universitat de Barcelona, María Soto, de la Universidad Autónoma de Madrid i Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA.
Treballs arqueològics a Simanya Gran
Des de l’any 2019 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica en diferents punts del complex Simanya -el qual inclou la cova del Triangle, Simanya Petita, Simanya Gran, cova de la Canal, i la cova de l’Àngel-. La cova Simanya Gran és la més gran, amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les més visitades de Catalunya.
Els treballs arqueològics es van iniciar l’any 2020 després del descobriment de restes humanes neandertals pertanyents a almenys tres individus durant l’anàlisi de materials d’excavacions no regulades dels anys setanta. Els objectius principals d’aquestes excavacions eren “confirmar la presència de registres del Plistocè, identificar el context original de les restes de Neandertal i explorar l’ús potencial de la cova en diferents períodes durant el Paleolític”.
El 20 de setembre de 2020, Josep Maria Vergès va observar una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest que semblaven prehistòrics. Arrel d’aquest descobriment, l’any 2022 es va fer una prospecció visual sistemàtica de les parets i sostre de la cavitat per tal de documentar noves evidències gràfiques prehistòriques. I van donar els seus fruits.
Com son els gravats trobats a la cova?
El reduït corpus gràfic està format per 3 representacions diferents que es localitzen en un espai interior de la cavitat, totalment fosc i a escassos metres entre si. Segons expliquen al comunicat, “una de les representacions està formada per 14 punts de menys d’1cm de diàmetre, pintats en pigment vermell i formant dues línies paral·leles; la segona representa 4 traços discontinus més o menys rectes que es creuen entre sí i gravats a 2 metres i mig del terra actual; la tercera mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si, coronades per un semicercle a la part superior esquerra. Aquesta darrera figura gravada encaixa amb els signes claviformes típics de l’art paleolític europeu”.
Apunten que és un conjunt d’art força reduït, però “el seu estudi ha evidenciat els vincles simbòlics i socio-culturals de llarga distància entre Simanya i diversos jaciments de la cornisa Cantàbrica i França”. A més a més, “el seu descobriment posa de relleu el paper que tindrà en els pròxims anys la investigació de l’art paleolític a la vessant mediterrània”, conclouen.
Tanques per garantir l’accés a la cova
La Diputació de Barcelona duu a terme tasques de vigilància, protecció i conservació del jaciment, i seguretat per als visitants. S’instal·laran tanques per garantir que es pugui continuar accedint a la cova, que actualment està tancada al públic.
