Alba Cuevas, de SOS Racisme, la regidora Teresa Ciurana, i la comunicadora i activista afrofeminista Desirée Bela-Lobbede
Alba Cuevas, de SOS Racisme, la regidora Teresa Ciurana, i la comunicadora i activista afrofeminista Desirée Bela-Lobbede | Aj. Terrassa

!--akiadsense-->

Les últimes dades sobre l’origen de la població egarenca diuen que quasi la meitat de la gent que viu avui a Terrassa ha nascut en alguna altra ciutat i que hi trobem 124 nacionalitats presents. D’aquestes, amb un 44,88% del total de població amb nacionalitat estrangera que viu a Terrassa és marroquina, el que representa un 5,4% del conjunt dels egarencs.

A Terrassa, hi ha representades almenys 8 confessions amb centres de cultes (29 esglésies protestants; 14 parròquies de l’Església catòlica; 5 oratoris islàmics; 2 salons del Regne dels Testimonis de Jehovà; 1 temple de l’Església Adventista del Setè Dia; 1 capella de l’Església de Jesucrist dels Darrers Dies; 1 entitat budista i 1 assemblea local de la Fe Bahà’í). I hi hem de sumar moltes altres comunitats i capelles catòliques i associacions d’altres confessions.

Aquestes dades evidencien que a Terrassa, a l’igual que en altres ciutats catalanes, hi viuen un alt percentatge de persones amb diferents orígens, nacionalitats, ètnies, cultures i creences etc. I com a conseqüència, un dels majors reptes que cal afrontar té a veure amb l’increment dels discursos i les pràctiques racistes i la necessitat de desenvolupar instruments per prevenir i abordar les discriminacions. Així ho entén SOS Racisme que ha presentat recentment l’estudi “Terrassa sense racisme. Propostes per avançar en aquest camí, elaborat en conveni amb l’Ajuntament de Terrassa.

Discriminació i agressions

Des del maig de 2018 al novembre de 2019 el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAID) ha assumit 13 casos de racisme que havien tingut lloc a Terrassa, tot i que les situacions identificades com a racisme han estat aproximadament una trentena. SOS Racisme recorda que el principal motiu per no denunciar és la “desmotivació de la víctima que sol estar relacionada amb la desconfiança que la seva denúncia serveixi i la por”.

Dels 13 casos de racisme gestionats des del SAID, s’han entomat 3 casos de racisme en l’accés a l’educació, un d’ells tenia a veure amb la prohibició a una alumna de dur hijab en el centre on feia les pràctiques formatives. Fins a 5 casos han estat relacionats amb conflictes entre particulars en l’àmbit de veïnatge o d’espai públic, dels quals tres van ser agressions racistes (una al carrer i dues en un autobús) i l’actuació del SAID ha estat la denúncia penal acollint-se al delicte d’odi.

Dels restants, dos casos han estat vinculats amb la tipologia de discriminació i/o abús per part de cossos policials (identificacions policials discriminatòries a la sortida del transport públic per part de policia nacional); un cas vinculat amb l’accés a serveis privats, concretament negant el dret d’admissió a una discoteca amb una motivació racista; i 2 casos de la tipologia de discurs d’odi, un relacionat amb unes vinyetes racistes publicades en un diari local i l’altre d’insults racistes a un grup de noies a través de les xarxes socials.

Propostes per prevenir i combatre el racisme

Un cop analitzats els casos, des de SOS Racisme han elaborat diferents propostes per garantir la Salvaguarda dels Drets Humans a Terrassa. A continuació, en destaquem algunes:

– Recollir la possibilitat que l’Ajuntament de Terrassa es personi com acusació popular en aquells casos més greus de discriminació i/o agressió entre particulars.

– Fer un estudi sobre el tipus d’infraccions que es donen a l’espai públic, recollint aquelles que tenen a veure amb el racisme

– Valorar la viabilitat d’un projecte pilot amb la Policia Municipal que inclogui formació sobre el concepte de “sospita raonable” per unes identificacions efectives que respectin el principis d’igualtat i no discriminació. I Promoció d’espais d’intercanvi entre les comunitats més afectades pel control identitari i els cossos policials.

– Revisar la normativa dels equipaments municipals en relació a l’accés a les instal·lacions i la vestimenta.

– Estudiar la possibilitat de fer una normativa específica, als centres de titularitat o de gestió municipal, perquè ofereixin un menú que respecti la diversitat religiosa i de creença.

– Fer un seguiment dels discursos, propostes i programes dels grups municipals durant l’activitat política (Plens, comunicació i actes polítics, campanyes electorals, etc.) per identificar posicionaments i propostes discriminatòries i racistes, amb especial atenció al discurs d’odi, punible i no punible.

– Promoure el treball coordinat entre Mossos i el SAID amb els centres d’educació secundària per donar a conèixer el “Protocol per a la identificació situacions de bullying” també amb la perspectiva de motivació racista.

– Valorar la possibilitat d’incloure en les ofertes laborals del propi Ajuntament -també en els contractes de licitació, subcontractació de serveis o contractes de gestió- com a requisits o aspectes a valorar, la diversitat d’orígens dels treballadors i treballadores.

Podeu llegir totes les propostes i un resum de l’informe clicant aquí

Nou comentari