“Després de ser mare, als 38 anys, vaig identificar haver sofert abusos sexuals durant la meva infància i adolescència en l’entorn familiar en el marc d’una llar aparentment comuna”. Així relata la seva història en una sèrie de posts d’Instagram Helena Sánchez, una dona que durant anys va viure sense recordar que havia sofert abusos sexuals per part dels seus familiars i altres persones.
Fins als 15 anys, l’Helena va ser víctima d’aquests abusos fent-ho passar tot com si fos “un joc”. “Dos familiars pròxims trucaven a la porta de la meva habitació per a abusar de mi. Podem jugar? preguntaven. Jo mai em negava perquè allò era la meva normalitat des de feia anys, així que s’alternaven per a “jugar” amb mi”, relata Sanchez.
Els abusos, però, no només venien per part dels seus familiars. Helena Sanchez explica que recorda que el seu avi la portava a una clínica del parc de Sant Jordi on també abusaven d’ella. “El meu avi també em va portar algunes vegades a la consulta d’un metge amic seu que es trobava a Terrassa. Allà van abusar de mi i de més nens i després els pederastes pagaven per fer-ho. Recordo l’intercanvi de diners”, escriu en un post d’Instagram.
En la cerca de més nens que van patir abusos al Parc de Sant Jordi
Segons relata Helena Sanchez, una vegada va començar a recordar tots aquests abusos, va confrontar a la seva família, però aquests ho van negar tot. Sanchez, però, va decidir continuar recordant i investigant la seva infància amb l’objectiu de trobar als responsables d’aquests abusos. Per aquest motiu, l’Helena ha fet una crida per cercar persones que als anys 90 recordin visitar el parc de Sant Jordi i haver patit abusos sexuals. “Estem investigant possible xarxa de pederàstia pels volts dels anys 90 al Parc de Sant Jordi de Terrassa. Si pots aportar alguna dada, si et plau, escriu-nos a hola@despertarlibro.com”, demana.
A més, Helena Sanchez també ha escrit un llibre titulat ‘Despertar’ on relata la seva història i els abusos que va partir durant tota la seva infància. “Avui ho explico, no com a víctima, sinó com alguna cosa que forma part de la meva biografia i com a camí per a sanar. Fer-ho públic és la meva decisió personal i el meu dret. Trencar el pacte de silenci, és la meva manera de rescabalar-me”, afirma.
