El mateix 23 de desembre, però de 2011. Avui fa exactament deu anys que el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) aprovava la privatització de l’aparcament de l’Hospital de Terrassa.
Una maniobra encara més greu en tant que CST era una entitat pública de la Generalitat i d’un Ajuntament de Terrassa governat pel PSC. Efectivament, el regidor d’Urbanisme d’aquell temps no era un altre que l’actual alcalde Jordi Ballart. Tot i les protestes dels usuaris i els treballadors, Ballart i el PSC van tirar endavant una de les mesures privatitzadores més impopulars de la Terrassa del segle XXI. De fet, l’any 2016, una campanya a Change.org va recollir més de 8.100 signatures demanant la seva gratuïtat.
I és que la crisi econòmica i social pegava fort a finals del 2011, en un moment on les llistes de l’atur no paraven de créixer i molta gent no podia pagar ni el lloguer ni la hipoteca. I just en aquell precís instant, CST va prendre la decisió de privatitzar el pàrquing de l’hospital de Terrassa. A més a més, es van tancar tots els vorals de la carretera, obligant a les usuàries aparcar dins la zona de pagament.
Si bé el temps ha passat, la mesura encara és reversible. Per això, des de la CUP de Terrassa instem a la coalició Tot per Terrassa-ERC a que utilitzi el seu vot dins del Consell d’Administració del CST per tal que deixi de cobrar l’aparcament. “No pot ser que el centre sanitari de referència de vàries poblacions del Vallès, i amb el greuge de patir una xarxa de transports públics molt deficient, només es pugui accedir amb vehicle privat”, denuncia el militant Jaume Bofill. “I sense cap alternativa d’aparcament, hagin de pagar un preu de 2 euros l’hora”, afegeix.
L’Hospital va utilitzar el pàrquing com a moneda de canvi en la negociació amb els treballadors de les retallades que es van dur a terme l’any 2013. Es va acordar que el personal del centre pagaria una quota de vint-i-cinc euros a l’any per la utilització de l’aparcament.
El CST el 2016 tenia un deute de 35 milions euros, la intervenció del departament d’Economia i Finances de la Generalitat que va acordar un Pla de Viabilitat davant la greu situació financera de l’entitat ha deixat el deute l’any 2020 a 3 milions d’euros.
