El 22 de novembre, a les 12.30 hores, el Memorial Democràtic presentarà a l’Ateneu Barcelonès el número 6 de la revista Temps i espais de memòria, . Ho farà en un acte que té per títol “Crims del nazisme: què hi tinc a veure?”, durant el qual el director del Memorial Democràtic, el terrassenc Vicenç Villatoro, conversarà amb Barbara Brix, filla d’un metge nazi implicat en l’assassinat de centenars de milers de persones a l’Europa de l’Est.

La conversa girarà a l’entorn del procés personal pel qual va passar Brix en descobrir el passat criminal del seu pare, i les estratègies que ha utilitzat per superar el trauma i convertir aquesta experiència en una eina pedagògica.Gencat

El primer record conscient que Bàrbara Brix té del seu pare és en cadira de rodes, quan ella tenia sis anys. Parlant de la seva infantesa, recorda que, tant a ella com als seus germans, el pare “ens va explicar contes de fades, ens va formar intel·lectualment i moralment i, a mi, em va ensenyar la passió pel debat, la literatura i la història”. No va ser fins que era a punt de jubilar-se que un amic historiador que investigava sobre les SS li va revelar que el seu progenitor havia estat membre dels Einsatzgruppen (grups d’operacions). Eren uns escamots d’assassins nazis que, després de l’atac alemany a l’URSS, van recórrer les regions ocupades rere el front i les van “netejar ètnicament”. Van matar sobretot jueus, però també comunistes, gitanos, discapacitats i malalts mentals. L’Einsatzgruppe C, en el qual el seu pare treballava com a metge, va assassinar més de 118.000 persones abans de retirar-se d’Ucraïna.

A partir d’aquesta descoberta traumàtica, Brix va començar una recerca que la va portar a investigar el passat del seu pare, per intentar comprendre com s’havia convertit en un criminal i per poder conviure amb l’herència familiar des de la reconciliació. Aquest intens procés personal la va vincular al Memorial Democràtic, eal Museu Memorial de l’Exili, el Memorial del Camp de Rivesaltes (França) i, especialment, el Memorial del Camp de Concentració de Neuengamme (Hamburg). Des de 2017, Brix i altres fills de perpetradors i víctimes del nazisme comparteixen la seva experiència des del respecte i la tolerància, sota una mirada pedagògica, amb el projecte Mémoire à 4 voix, que han portat a centres educatius de França, Suïssa, Alemanya i Catalunya.

Revista Temps i espais de memòria

La conversa entre Barbara Brix i Vicenç Villatoro té lloc amb motiu de la presentació d’un nou número de la revista Temps i espais de memòria, que dedica un monogràfic a la figura del testimoni de crims contra la humanitat des de la perspectiva de les víctimes i la dels perpetradors. Un article de Brix encapçala el sisè número de la publicació. Amb un enfocament divulgatiu, la revista digital del Memorial Democràtic, sobre història, memòria i patrimoni, s’adreça al públic general. Pretén ser un sismògraf de l’estat de la recerca, la gestió i la reflexió crítica a l’entorn de les iniciatives i els estudis de memòria, tant al territori català com a l’internacional. L’objectiu de la revista és donar-los a conèixer entre la ciutadania, des d’una mirada contemporània, rigorosa i accessible.

A més de Barbara Brix, col·laboren en aquest número Marta Marín-Dòmine, directora del Born Centre de Cultura i Memòria; Elizabeth Jelin, investigadora superior del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Argentina); Vicente Sánchez-Biosca, catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València; Jordi Gaitx, arxiver de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro i membre del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili (MUME); Alessandro Portelli, professor emèrit de Literatura Nord-americana a les universitats de Roma i Siena i especialista en memòria oral; Ignasi Prat, artista i docent; Josep Maria Solé i Sabaté, professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona; Paola lo Cascio, professora agregada d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona; Michelle Delgado, graduada en Comunicació Audiovisual i impulsora d’espais de trobada per a joves dels barris de la perifèria barcelonina; Marta Mulero, investigadora especialitzada en recerca del moviment obrer a la Transició; Josep Maria Solias, director del Museu de l’Hospitalet, i Agustí Castellano, historiador i coordinador de Can Riera, espai de memòria de l’Hospitalet. Els lectors hi trobaran també ressenyes literàries i d’espais de memòria de Catalunya, a càrrec de l’equip tècnic del Memorial Democràtic, així com un editorial del director de la institució, Vicenç Villatoro.

Nou comentari