Els col·lectius feministes anticapitalistes de Terrassa deixen enrere el Comité de Vaga Feminista per passar a anomenar-se La Coordi, tal i com sempre s’ha conegut de manera popular l’espai. Després d’anys d’organització i debat, la plataforma entoma aquest canvi i passa a constituir-se com una coordinadora de col·lectius anticapitalistes que aposten per un feminisme “que incomodi” i “que vagi a l’arrel del sistema que ens oprimeix”, exposen a les xarxes socials.
Els col·lectius que en formen part son La Guerrilla dels Cossos, Quart Creixent, Rudes rebels, Entre Totes CUP Terrassa, Arran i La Sarja. La seva voluntat és poder “establir una coordinació entre els col·lectius feministes anticapitalistes de Terrassa” i treballar “per un feminisme anticapitalista més enllà de les diades”. A part de la construcció d’aliances, la principal tasca a desenvolupar és “la resposta a la violència masclista local“, expliquen.
Enguany, la plataforma convocarà dues assemblees obertes per organitzar el 8 de març: Seràn el dimecres 22 de febrer a les 19h al Casal Popular La Tafanera i el dimecres 1 de març a les 19h al Centre Cívic de Sant Pere.
D’on ve La Coordi?
Després de molts debats posterior a l’esclat de la pandèmia, la plataforma va preguntar-se quin havia de ser el paper del Comité de Vaga Feminista -que va organitzar les vagues feministes de 2018 i les manifestacions pel 25N- i va decidir canviar-se el nom a ‘Feministes Anticapitalistes de Terrassa i voltants‘ per ser un espai ampli de treball pel feminisme anticapitalista.
“Posteriorment vam iniciar un procés intern per revisar el funcionament de l’espai, i el resultat ha estat constituir-nos com una coordinadora de col·lectius anticapitalistes”, expliquen. Recorden que l’espai de encara està en construcció i queden coses per definir.
Un feminisme anticapitalista, inclusiu i fora dels actes institucionals
La seva aposta és un feminisme “que incomodi” i que senyali al capitalisme, però també un feminisme inclusiu que tingui en compte totes les discriminacions que pateixen les dones de classe treballadora, com són “el racisme, la transfòbia, la lesbofòbia i el capacitisme, entre d’altres”. També per un feminisme que no se centri en actes institucionals o “mesures de maquillatge”, aprofitant que “el feminisme està ben vist des dels últims cinc anys”.
