Segons el 25è Congrés Internacional d’Optometria, Contactologia i Òptica Oftàlmica, més de cinc milions d’espanyols – l’11% de la població – pateixen la síndrome de l’ull sec, una de les principals causes de les consultes al oftalmòleg. Aquesta apareix quan hi ha una mala lubricació i hidratació de l’ull, perquè no hi ha quantitat suficient de llàgrima o aquesta no és de bona qualitat.
La falta d’hidratació en l’ull ocasiona molèsties que afecten en el dia a dia, com, per exemple, irritació, picor, enrogiment, sensació decoïssor o no poder eliminar les petites partícules o microorganismes que entren en l’ull i mantenir una bona visió.
“Per als casos lleus d’ull sec causats per l’ús del ordinador, la lectura, la feina escolar i altres causes exògenes, el millor tractament és simplement utilitzar, de manera freqüent, llàgrimes artificials o altres gotes lubricants per als ulls.” Aconsella Alicia Escuer, directora tècnica i de formació de L’Òptica Universitària per aplicar en el dia a dia i intentar prevenir la síndrome de l’ull sec.
A més, explica que “mantenir una bona higiene de les glàndules lacrimals, és a dir, netejar-les com a mínim una vegada al dia, ja sigui amb una tovalloleta o un disc de cotó, ens ajudarà a mantenir una millor hidratació en els nostres ulls, sobre tot quan usem maquillatge”. Escuer remarca també la importància de forçar el parpelleig durant breus períodes de temps, ja que aquest gest ajuda a regular la hidratació i la sequedat dels ulls, aspectes que es veuen afectats amb l’ús de pantalles o durant la lectura.
També aconsella l’ús de filtres específics per a pantalles i l’ús d’ulleres de sol amb vidres homologats, fins i tot a l’hivern o en dies ennuvolats, així com evitar ambients amb pol·lució, fum de tabac o un excés d’aire condicionat o calefacció.
A totes les edats
“La síndrome de l’ull sec sol afectar a persones majors de 50 anys, a causa de la relació directa que guarda amb els canvis hormonals. Aquests canvis provoquen que la qualitat de la llàgrima de l’ull sigui menor i menys constant” explica Escuer. És per aquesta raó que les dones amb menopausa són les més afectades per la síndrome encara que pot donar-se a qualsevol edat.
Les malalties sistèmiques, com la diabetis o les que estan relacionades amb la tiroide, i el consum d’alguns medicaments, com antihistamínics, antidepressius o píndoles per al control de la natalitat, són altres causes comunes i que por tant augmenten la predisposició de patir aquesta síndrome.
