El Consell d’Entitats i Espai Drets porten la situació de Serveis Socials al ple de Terrassa
Joan Tamayo, al centre, ha estat l'encarregat de llegir la moció

Joan Tamayo, al centre, ha estat l’encarregat de llegir la moció | AJ. Terrassa

Aquest divendres, en el ple municipal de l’Ajuntament de Terrassa, hi ha hagut la intervenció ciutadana del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i Espai Drets de Terrassa sobre la situació dels Serveis Socials a la nostra ciutat. L’encarregat de llegir la moció presentada ha estat l’advocat Joan Tamayo. Els partits han donat suport a la moció de manera unànime (llevat el primer dels punts en què Ciutadans ha votat en contra).

Atès el greu impacte, en forma de crisi social, sanitària i econòmica que ha produït la Pandèmia del CORONAVIRUS, una crisi que afecta a tota la ciutadania, però que està colpejant amb una duresa especial a les persones més vulnerables, que ja tenien una vida de patiment (es preveu que el risc de pobresa passi del 19,15 % actual al 23%) tenint en compte que ja venim d’una situació de no superació de la crisi del 2008.

Atès l’allau de Desnonaments que continuen havent a la ciutat, (només la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha pogut aturar més de 40 desnonaments des del principi de la Pandèmia) I per tant la manca d’un habitatge adequat (amb talls de subministres bàsics) de moltíssima gent en contra del que estableixen els Tractats Internacionals de DDHH.

Atesa la desorganització, descoordinació i la manca, a nivell intern, d’uns criteris clars que tinguin present la corresponsabilitat i la transversalitat, entre els diferents Serveis d’Atenció a les Persones (com per exemple, s’ha detectat, entre Serveis Socials i el Servei de Polítiques Socials d’Habitatge.)

Atesa la manca de recursos suficients (ja des la crisi del 2008) i d’una inversió adequada, tant a nivell de recursos materials com de recursos humans (on per exemple els treballadors socials dediquen més del 80% de la seva Jornada, a fer única i exclusivament tasques administratives), o bé, no disposen de les eines bàsiques com pot ser, un telèfon o un ordinador i han d’utilitzar els seus propis.

Atesa la manca de Transparència i de possibilitats de participació de la societat civil, en tots els sentits, quant a la forma de com es desenvolupen aquests serveis a les persones a l’Ajuntament; amb quins recursos es compte i com s’utilitzen; contractacions externes amb empreses o entitats del Tercer Sector; o quines son les xifres de persones i col·lectius atesos i amb quins protocols es fa.

Atès el patiment invisible i impotent, que s’amaga darrera moltes famílies i persones de la ciutat de Terrassa.

Ates que els Serveis Socials es fonamenten en els DRETS HUMANS i que la persona deixa de ser beneficiària de prestacions per esdevenir titular de drets i deures, en el que la ciutadania s’apropia dels seus drets i deures i exigeix el seu respecte i l’Estat i les Administracions han d’esdevenir, el seu garant. Els Serveis Socials formen part, per tant, del que s’anomena DRETS SOCIALS. Els drets socials són aquells que han de garantir a la ciutadania la integració a la societat i l’accés als béns i serveis públics. A diferència dels drets individuals (com el dret a la vida, al vot, a la llibertat de pensament, a l’associacionisme…) en què l’administració pública ha de procurar tan sols no impedir la seva aplicació, els drets socials són aquells que requereixen d’un paper actiu per part dels diferents governs mitjançant polítiques distributives dels recursos econòmics i d’acció social.

Atès que els Serveis Socials Bàsics d’atenció primària són el primer nivell del sistema públic de serveis socials. Són aquells serveis que constitueixen el punt d’accés immediat i més pròxim per a la ciutadania. Tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu i atenen en un primer nivell totes les demandes i necessitats socials, fent un primer diagnòstic i pla d’actuació, i aplicant els programes i recursos a l’abast dels veïns i veïnes. Quan la problemàtica o necessitat supera les seves possibilitats d’intervenció, deriven el cas als serveis especialitzats.

Atès que l’objecte dels Serveis Socials és atendre les necessitats de les persones. I la seva finalitat és prevenir, corregir o pal·liar els la manca d’ajustaments en la interacció de les persones. I els principis rectors dels Serveis Socials són:

– La solidaritat i la justícia social

– La participació cívica en la programació, seguiment i avaluació i control dels Serveis Socials.

– El foment de la cohesió per aconseguir la inclusió

– La cobertura universal

– La igualtat, sobretot en l’accés

– La globalitat en la intervenció

– El respecte pels drets de la persona

– El foment de l’autonomia personal

Atès que la ciutadania usuària dels Serveis Socials tenen els següents drets:

– Dret a rebre una atenció de qualitat.

– Dret a opinar sobre els serveis rebuts.

– Dret a tenir assignat un professional de referència.

– Dret a escollir mesures o recursos i a participar en la presa de decisions.

– Dret a la confidencialitat de les dades i informacions personals.

– Dret a la conèixer la informació sobre el seu expedient.

Atès que la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat , signada i assumida per l’Ajuntament de Terrassa, des de l’any 2000, estableix:

Art. I – DRET A LA CIUTAT

Art. II – PRINCIPI D’IGUALTAT DE DRETS I DE NO-DISCRIMINACIÓ

Art. IV – PROTECCIÓ DELS COL·LECTIUS I CIUTADANS MÉS VULNERABLES

Art. VII – PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT

ART. XII – DRET GENERAL ALS SERVEIS PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL

Art. XVI – DRET A L’HABITATGE

Art. XXIII – EFICÀCIA DELS SERVEIS PÚBLICS

Mitjançant la present MOCIÓ, proposem i demanem, al Ple Municipal que es pronuncií favorablement a aquesta Moció i prengui els següents ACORDS:

PRIMER.- Posar en marxa, de forma urgent, un Pla de Xoc Social que contempli

1r – L’emergència habitacional, tenint com a primer objectiu aturar tots els desnonaments de persones i famílies vulnerables de forma indefinida, i de forma específica treballar per aconseguir contractes de lloguer social, tal com marca el DECRET LLEI 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

2n – Garantir l’accés als subministraments bàsics per a tothom com a dret bàsic i fonamental, tal com estipula la llei 24/2015.

3r – Oferir acompanyament amb suport psicològic i cura emocional a les persones que ho necessitin, i que es tingui en compte el saber col·lectiu i l’experiència dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

4t – Dotar als treballadors i treballadores dels Serveis socials dels recursos necessaris per des massificar els actuals, i que permetin, per exemple, complementar l’accés a l’IMV i a la RGC.

5è – Actuar de forma directa i transparent sobre l’escletxa digital que produeix la manca d’oportunitats i la desigualtat

6è – Reclamar i exigir la responsabilitat de les altres Administracions (Generalitat, Estat) per tal d’aconseguir un Programa d’Actuació Transversal i Transparent.

7è – Tenir en compte tots els recursos comunitaris de la ciutat (entitats Tercer Sector, ciutadania, iniciatives veïnals …)

SEGON.- Un canvi de rumb en les Polítiques Públiques Socials i d’Habitatge que suposi el disseny d’un nou model de Serveis Socials. No podem estar aturats en el PLAS de l’any 2013. Per tant cal crear una Cartera de Serveis Socials amplia i integra, amb una forta inversió en personal i en recursos materials, consensuat amb entitats, moviments socials i ciutadania, i que tingui en compte, el Principi de Subsidiarietat, el Principi de Coherència, el Principi de Responsabilitat Solidària, el Principi de Transparència i Bon Govern i compleixi plenament amb els Drets de Proximitat.

TERCER.- Aquesta nova etapa hauria de contemplar el següents eixos :

1. La ciutat és una construcció col·lectiva fruit de les interrelacions existents, per tant cal una nova “governança“ amb la ciutadania. Cal un sistema de protecció potent, estructurat, proactiu, cohesionat i transformador

2. La comunitat ha se ser un nou subjecte polític

3. Cal col·laborar amb el Tercer Sector, però de forma eficaç i transparent, posant en valor la riquesa associativa de Terrassa. Fugint de la temptació de cap tipus, per tal d’intentar la mercantilització dels Serveis Públics

4. Cal anar cap un nou model de coproducció creant sinergia entre societat civil (plataformes socials, entitats socials.) i Administració, complementant-lo, amb la tasca solidària que fan els veïns als barris o al territori. El model d’un Consell Municipal de Serveis Socials és totalment insuficient i ineficaç ( i demostra una política d’aparador i prou)

5. Cal un model que fugi del “paternalisme i de la pràctica “reactiva” i puntual (on els treballadors socials destinen el 80% de la seva jornada, única i exclusivament, a fer tasques administratives, expedint ajuts. Cal fer treball preventiu també, i no aquest excessiu “assistencialisme” paternalista que produeix més gent depenent dels ajuts econòmics. Cal reforçar l’atenció comunitària i la intervenció en medi obert.

6. Cal una reforma estructural, on no es pot permetre que no hi hagi coordinació, ni criteris transversals, entre els diferents serveis (Socials i Habitatge, per exemple), afeblint d’aquesta forma les possibilitats dels usuaris i usuàries. O que no hi hagi espais suficients per atendre a les persones usuàries (quan la ciutat disposa de nombrosos equipaments comunitaris)

7. Cal articular i reforçar el treball de l’Ajuntament amb la resta d’Administracions Públiques, reclamant la seva implicació.

8. Cal actuacions valentes i globals, on les derivacions i coordinació entre Serveis Socials bàsics i els Serveis Socials Especialitzats estigui ben definida.

9. Cal una actuació urgent per a la cura i atenció del personal que treballa a tots els serveis Socials Bàsics i Especialitzats i que està fent atenció directe, per a sobre de les seves possibilitats i pressionats al màxim, des de ja fa massa temps, per culpa de la mala organització i de la manca de recursos humans i econòmics. Cal complir amb els seus Drets laborals (com el de la Salut laboral)

QUART.- Creació d’un òrgan transversal, horitzontal, participatiu format per a tots els col·lectius, plataformes i entitats que treballen directament amb els col·lectius més vulnerables, presidit per l’alcalde, on es pugui tractar aquest tema i fer un seguiment exhaustiu de les mesures que vagi prenent l’Ajuntament (UNA TAULA DE TREBALL del Pla de Xoc Social)

CINQUENA.- Una reunió “urgent” amb l’Alcalde i l’equip de govern, per tal d’abordar aquestes propostes i com es posen en marxa.

CONSELL D’ENTITATS D’ACCIÓ CIUTADANA DE TERRASSA i ESPAI DRETS

Nou comentari