En ple segle XXI, algú pensarà que parlar dun tema com aquest és ben bé tocar a morts. Potser, com a molt, es prendrà la llicència de situar-ne el seu àmbit a les tradicions o el folklore del poble andalús.
Sobretot per allò del munt dactes que shi festegen durant la Setmana Santa Quan mhagi llegit, espero haver-lo ajudat –un bri– a ampliar el ventall de la seva opinió. Tant de bo ! Fa cosa dun mes i mig, marribà la informació que –el proppassat dia 10 dagost, a la parròquia de Sant Pere– es constituiria la secció egarenca de la que correspon a la Mare de Déu de Montserrat.
Cap allà que me nhi vaig anar, sense saber ben bé amb què em trobaria. Finalment, però, vaig sortir-ne ben content. La conferència pronunciada pel pare benedictí Joan Mª Mallol em va semblar més que fantàstica. El seu objectiu rau en estendre la devoció a la Moreneta. Paral·lelament, en fer créixer la vinculació al monestir i bastir petits nuclis de creients que apropin Déu a la feligresia.
No és tasca fàcil. Menys encara, sota els efectes duna crisi perllongada en el temps, engrandida amb el fort desgavell generat, enguany, per la COVID19. Combina la voluntat dacollida dels monjos amb lagraïment dels pelegrins vinculats al santuari. Ambdós elements basteixen leix duna gran família que vol escampar la devoció a la Mare de Déu. Val a dir que gairebé frega els 800 anys dhistòria.
No endebades fou fundada lany 1223. Una altra data remarcable la situo al 3 de febrer de 2017, quan se celebrà el 425è. aniversari de la dedicació de la basílica. Llavors, el pare abat (Josep Mª Soler) en renovà els seus estatuts i confirmà les dates del 27 dabril i 8 de setembre com a eixos estel·lars del moviment… Uns dos anys després daquest acte i per a potenciar-ne la seva embranzida, tots els bisbes de la Conferència episcopal tarraconense sadheriren al moviment i es feren confrares.
Seguint amb serrells històrics, lanomenada “Guerra del Francès” (lany 1811) destruïa el monestir, dispersant la seva comunitat religiosa fins 24 anys més enllà. Les obres de restauració coincidiren amb el moviment de renaixença catalana. Aquest fou un moviment cultural-literari, centrat al repte dacréixer la nostra llengua. Al meu modest entendre, les seves dues figures cabdals recauen a lloms den Joan Maragall i Mossèn Cinto Verdaguer.
En un any tan summament complicat i ple dincertesa com aquest, sha establert la data del dissabte 19 de setembre –a la missa conventual de les 11 del matí– per celebrar una missa en sufragi de tots els difunts de lentitat. Seguidament, tindrà lloc un dinar de germanor –al mòdic preu de 12 € el tiquet– i una conferència a càrrec de Mossèn Antoni Deulofeu, (com a Consiliari de la Delegació de la Confraria a la Parròquia de Sant Pere de Terrassa). Lha titulat “Montserrat: custodiar en temps difícils” i abastarà els anys de la guerra civil espanyola. Per participar-hi, cal confirmar l’assistència al Centre de Coordinació Pastoral abans del 15 de setembre (mitjançant correu electrònic: ccpastoral@santuari- montserrat.com o al telèfon 93.877.77.66). Per acabar, deixeu-me dir que he concebut aquest escrit com a petit granet de sorra en la dinàmica de donar a conèixer un moviment arrelat en fonaments de forta fondària. En un entorn social de crisi dura i força dubtes a tots nivells, veig summament necessari proposar alguna via de sortida diferent a altres alternatives existents. Crec sincerament que reuneix un reguitzell delements que empenyeran i endolciran la nostra marxa pel bell mig dallò que ara sembla una autèntica “vall de llàgrimes”. Que la Moreneta ens doni un bon cop de mà…, que no pas de falç !
