Aquesta expressió dels gavatxos em ve a la ment, amb tristor. Té a veure amb la lenta “mort” de bona part del patrimoni industrial terrassenc. Unes naus industrials de gran valor històric –a l’indret que ara es pretén batejar com a “Districte zero”– són a punt d’enderroc. Parlo concretament de l’antic “Vapor Albinyana”: un edifici industrial que abasta un seguit d’elles, d’una sola planta, col·locades paral·lelament i separades per passadissos, anomenats «barris». El seu esquema compositiu és comú a totes elles, tant en volum com en elements constructius. Predominant el buit sobre el mur, amb unes obertures d’esquema vertical practicades en cada parament. Cadascuna d’elles forma un capcer triangular, amb façana al carrer. Un rètol publicita la construcció de 12 habitatges (entre 100 i 180 m. quadrats) al xamfrà dels carrers Sant Valentí i Sant Gaietà. Un bloc de pisos ocuparà aquest espai, que és història viva de la vila.
No em puc quedar sense dir la meva. De braços creuats, assistint a una agonia lenta i prou penosa. Em vull rebel.lar des de la perspectiva històrica –a llarg termini– que em recorda el fulgor de la vella Ègara. No endebades bé que hem sabut preservar –i, alhora, mostrar al món– una altra joia de la corona, tot i que en un àmbit ben diferent: el conjunt romànic-visigòtic de les esglésies de Sant Pere. També, un grup de llargues xemeneies que recorden el ferm passat industrial i gris de la nostra estimada ciutat.
Resulta que les naus referides han estat incloses a l’avanç de l’inventari patrimonial. Aquest, però, encara no s’ha aprovat. El retard de dècades en la seva actualització fa per apamar i donar llum verda a un projecte que reclama més mà esquerra i una forta dosi de sensibilitat addicional. Tinc el dret a plantejar dubtes sobre si hi ha interessos soterrats i esquerps envers una certa pressa. De ben segur que seria mala consellera.
L’adagi que proclama la dita que “el calendari nou treu el vell de casa” és llei de vida. Igual com aquests estris compleixen una funció i tenen un cicle vital, passa amb altres objectes, animals o persones. En un metafòric traspàs de funcions/obligacions cap als membres més joves de la família. L’ideal fóra trobar un bon acomodament als grans que cedeixen terreny.Trobar-los una funció substitutòria adient a la seva “experiència”.
Em sembla molt bé que es cerquin alternatives per aquest rovell de l’ou de la vila. La voluntat de l’equip municipal de govern és que aquest àmbit s’orienti a activitats de caire social, cultural, turístic i corporatiu de la ciutat. L’enderroc trencarà bona part de l’encant modernista d’un paratge que reviu la Terrassa decimonònica. El conjunt es completa amb un altre cos rectangular, paral·lel a les naus, de 3 plantes d’alçada, que dóna al carrer Cervantes… No gaire lluny d’aquest punt, fa pocs mesos vàrem conèixer l’acord d’aplicació per la nau de l’antics taller metal.lùrgic Divorra envers la “Colla dels Minyons de Terrassa”. Chapeau! … Tant de bo que l’altre exemple de l’Ateneu Candela, a ben pocs metres d’aquest entrellat, s’arribi a contagiar pel monstre de formigó dels antics Jutjats de la Rambla! En tot cas, creuem els dits, bo i llençant a l’aire un tercer modisme francès: “savoir-faire“. Cal que la classe política –municipal i autonòmica– sàpiguen remar, amb sentiment, en una mateixa direcció. Demano massa ?
