Cauen les mascaretes al carrer després d’un any contra la Covid que ha matat la grip

La introducció de les màscares va ser erràtica pels dubtes de les autoritats, que primer deien que no eren necessàries

Aquest divendres és l’últim dia de mascaretes obligatòries a l’exterior encara que hi hagi distància de seguretat, una mesura que ha durat gairebé un any i que decau el 26 de juny. A partir d’ara, la mascareta seguirà sent obligatòria, però no caldrà dur-la posada pel carrer si hi ha la distància física suficient entre les persones. Aquesta mesura ha estat en vigor a Catalunya gairebé des que es va establir per part del Govern de la Generalitat el 8 de juliol del 2020. El mandat de les autoritats sanitàries era que la mascareta era obligatòria per totes les persones de més de sis anys a la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic que es trobés obert al públic, amb independència de la distància física de seguretat (1,5 metres). La mesura, segons el Govern, es prenia per tal d’evitar el contagi i la propagació de la Covid-19, i en quedaven exemptes persones amb dificultat respiratòria, discapacitat o dependència, per fer esport, quan s’estigués menjant o bevent, en platges i piscines i en grups estables de convivència. L’ús de la mascareta durant l’hivern ha tingut efectes col·laterals, com ara el fet que la grip hagi desaparegut. A principis de juliol del 2020, l’exconsellera de Salut, Alba Vergés, va començar a introduir en les seves intervencions la necessitat d’incloure l’ús de la mascareta de forma intensiva en qualsevol circumstància per tal d’evitar el contagi. Aquest canvi de discurs va rebre moltes crítiques perquè l’opinió pública s’havia atipat de sentir dir a les autoritats sanitàries que la mascareta no era necessària, ni recomanable, en exteriors. La mateixa Vergés havia insistit al febrer en una entrevista a Betevé sobre el Mobile World Congress que el Govern, d’acord amb la informació que tenia en aquell moment, no recomanava l’ús de la mascareta “ni a l’aeroport ni enlloc de la ciutat”.

Això era, però, abans de l’esclat a la pandèmia a Catalunya, i se’n sabia ben poca cosa. Posteriorment, els responsables de Salut s’han justificat assegurant que les seves declaracions anaven en consonància amb les directives d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El 29 de gener del 2020 l’OMS va publicar una guia sobre mascaretes, però només orientada en llocs on s’havien declarat brots de coronavirus. En aquell moment a Catalunya no hi havia cap brot declarat oficialment, i per això el discurs de les autoritats locals era aquell, contra l’alarmisme. Sobretot tenint en compte que no es trobaven mascaretes per comprar a les farmàcies. L’OMS va actualitzar la guia el 6 d’abril recomanant l’ús de mascareta a gent que atengués persones potencialment contaminades, que tinguessin tos o esternuts. Al juny va tornar a actualitzar les recomanacions: en llocs amb transmissió generalitzada de coronavirus totes les persones que no poguessin mantenir la distància de dos metres amb la resta de gent –com per exemple al transport públic, en botigues o en espais tancats amb molta gent– havien d’utilitzar mascaretes. Tres dies després d’aquesta recomanació, l’expresident Quim Torra declarava que volia fer obligatori l’ús de la mascareta i dels guants a l’espai públic.

Actualment, l’OMS recomana l’ús de la mascareta com a part d’una estratègia integral de mesures per suprimir la transmissió i salvar vides, però segons la seva guia “l’ús d’una mascareta per si sola no és suficient per proporcionar una protecció adequada contra la Covid-19”. A més de la mascareta, en cas de propagació del virus, l’organització posa èmfasi en el distanciament físic, la ventilació de les habitacions, evitar les aglomeracions, el rentat de mans i cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador en cas de tossir. La mesura de dur la mascareta fins i tot en exteriors no ha estat sempre del tot compresa i en ocasions s’ha justificat per la necessitat de fer evident de forma visual i recordar a tothom que el món està en pandèmia i que el virus encara circula. De fet, veus autoritzades de la medicina van arribar a advertir el juliol passat que la decisió de fer portar la mascareta pel carrer era “política”, com afirmava en aquesta entrevista al Tot Barcelona el cap de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, Benito Almirante.

En els pitjors mesos no n’hi havia

Es dona la contradicció que en els pitjors mesos de la pandèmia, la majoria de països van haver de fer front al virus amb una escassetat d’equips de protecció individual (EPI) entre els que també s’hi inclouen les mascaretes. El primer país afectat pel coronavirus, la Xina, va acaparar-ne el consum. A més a més, la Xina era el principal productor de mascaretes. Quan la pandèmia es va declarar globalment i es van tancar fronteres, el problema d’abastiment de material de protecció va ser més cru. “Allò era la selva i alguns països van optar per enviar avions militars, per això sí que serveixen els militars, més que per fumigar residències, i vas fent un pont aeri”, explicava recentment Josep Maria Argimon en una entrevista a EL MÓN. Un cop es va anar relaxant el confinament va començar a créixer la demanda de mascaretes. El 9 d’abril el Govern va anunciar la compra de 14 milions de mascaretes i la seva intenció de distribuir-les entre la població a través de les farmàcies: dues mascaretes quirúrgiques per ciutadà, la primera gratuïta. S’estima que la vida útil d’una mascareta quirúrgica és de quatre hores. Per això entre alguns sectors aquesta mesura va ser considerada més propagandística que no pas útil.

L’impacte de les mascaretes en la llibertat de les persones ha estat també un aspecte qüestionat, sobretot quan s’ha apuntat que sovint ha pogut ser una mesura més estètica que de benefici real, tenint en compte que hi ha diversos tipus de mascaretes, indicades per a situacions diverses i amb materials més eficients que d’altres. El rebuig a la mascareta ha estat també una de les batalles dels grups negacionistes, que a l’estat espanyol han tingut com a màxim exponent el cantant Miguel Bosé, al qual s’hi han afegit altres artistes com la saragossana Carmen París. A nivell internacional, figures polítiques com Donald Trump als EUA i Jair Bolsonaro al Brasil van mantenir temporalment postures desafiadores contra les mascaretes, que finalment van haver d’acabar acceptant. Des de fa unes setmanes, les agències de control de malalties tant dels EUA com d’Europa han fet recomanacions per flexibilitzar l’ús de les mascaretes i diversos països ja l’han retirat. A Catalunya, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va dir fa uns dies que per anar sol pel carrer o amb un grup bombolla la mascareta no era necessària, tampoc entre persones vacunades i amb pauta completa.

Nou comentari