L’evolució de la Covid-19 a Catalunya seguirà en els propers set dies en línia ascendent, fins que no es comenci a notar l’impacte de les restriccions aplicades des de divendres. La investigadora de la UPC Clara Prats ha predit, en declaracions a RAC 1, que partint de l’actual risc de rebrot situat en 407 punts, en els propers set dies es podria traspassar la barrera dels 500 casos per cada 100.000 habitants. D’aquest creixement ja en va advertir la setmana passada el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, afirmant que en les properes setmanes és el que es podia esperar. Argimon va reiterar que les mesures noves que s’han decretat, tancament de bars i restaurants, no servirien per “doblegar la corba”, sinó per “frenar-la”.
Mentre les xifres continuen creixent, els experts han posat durant el cap de setmana sobre la taula les mesures que es podran aplicar si en algun moment l’increment de casos satura el sistema sanitari, des de l’assistència primària fins a les UCIs. El físic Àlex Arenas recordava que caldrà veure com funciona el toc de queda a França per contemplar si és una bona mesura per instaurar aquí, encara que a Catalunya caldria demanar l’aplicació de l’estat d’alarma a Madrid. També durant el cap de setmana, un altre investigador, Salvador Macip, ha considerat la possibilitat de fer confinaments temporals.
L’entrada en vigor de les restriccions ha provocat que molts ciutadans hagin buscat alternatives per socialitzar, ocupant parcs i platges. En declaracions a Catalunya Ràdio, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha dit aquest dilluns que les imatges del cap de setmana li han deixat una sensació de pessimisme respecte a l’evolució favorable de la pandèmia a Catalunya. “M’agradaria revertir aquest estat de pensament que tinc en aquests moments, necessitaria veure que hi ha flocs d’esperança perquè hi ha una part de la societat que fa les coses ben fetes”, ha apuntat.
Padrós ha remarcat que “en els propers dies no anirem bé, però ens hem de portar bé, perquè si presumim de ser un país de primera no podem deixar tota la responsabilitat només als polítics, ens hem de preguntar què podem fer tots i cadascún de nosaltres”.
