S’ha fet esperar, però ja és aquí. Més tard que mai. Amb paciència, tot arriba, i la Rambla ja fa olor de castanyes calentetes. Allà on aquesta antiga via fluvial es troba amb la plaça d’Anselm-Portal de Sant Roc i els carrers de Torrella i de Gutenberg. Hi havia cert neguit. Passaven els dies i no apareixia la castanyera de la Rambla, una de les grans icones de la ciutat en aquesta època de l’any. Hi havia moments en què ja hi havia parada la primera o segona setmana d’octubre.
I per això, alguns terrassencs i algunes terrassenques malalts d’aquesta fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern i de les baixes temperatures de jornades de tardor. Tot i que amb el canvi climàtic, les últimes castanyades s’han viscut amb mànegues de camisa. No importa, un grapat de castanyes calentes acabades de fer sempre són un menjar caigut del cel, per a qui els agradin, clar. Val a dir que la parada de la Rambla va obrir ahir al vespre. Per ara, no s’ha vist la que alguns anys es posava a la cruïlla dels carrers del Vall, Major i de la Cisterna.
Els permisos de venda a profesionals és de l’1/10 al 15/12, i de les entitats del 25/10 a l’1/11, informen des de l’Ajuntament de Terrassa. Quan s’instal·len i quan venen ho decideixen ells.
Unes castanyes plenes d’història
A Terrassa la tradició de venda de castanyes és de temps immemorials. Abans de la Guerra Civil, una de les castanyeres més popular era la que se situava a la plaça Vella davant al carrer de Jaume Cantarer. Segons recorda l’historiador Joaquim Verdaguer, en l’època franquista hi havia diversos lloc de castanyeres, però potser la més sol·licitada es trobava aleshores a l’avinguda de Jacquard, davant el pont del Passeig. Però no era l’única. També hi havia castanyers al carrer de la Unió, i tenia prou èxit. Amb el temps, la més popular va acabar sent la castanyera ubicada a la rambla d’Ègara davant el portal de Sant Roc. Aquesta castanyera es va fer tan popular que l’any 2010 la van declarar Capgròs de l’Any.
