Veïns del carrer Topete de Terrassa lamenten la situació que està patint la Casa Ramon Matalonga, patrimoni modernista de la nostra ciutat que es troba en estat d’abandonament per part de les administracions i dels mateixos propietaris. Des del compte d’Instagram @salvem_topete, han fet arribar a Món Terrassa un escrit en què recorden la importància d’aquest edifici per a la història de la nostra ciutat i insten l’Ajuntament a prendre-hi partit.
Casa Ramon Matalonga
Aquesta és la Casa Ramon Matalonga, situada al carrer Topete número 68, edifici històric catalogat i obra del nostre admirat Lluís Muncunill seguint els patrons clàssics del modernisme. No és una obra més d’en Muncunill, és la casa on ell mateix va viure durant gairebé 20 anys de la seva vida (del 1895 al 1914) a l’època daurada del modernisme.
Durant aquells anys, en Muncunill va dissenyar obres tant emblemàtiques com el Palau d’Indústries (1901) o la pròpia Masia Freixa (1907-1910), entre molts altres. Un any més, la casa Matalonga ha passat totalment desapercebuda a la Fira Modernista, no es fan visites guiades, no s’organitzen activitats, no surt als catàlegs i, els pocs que la coneixem, la veiem cada cop més degradada, bruta, plena de grafitis i okupes.
Pel seu davant passen cada any més de 9 milions de cotxes, a tocar de les seves grans portes i finestres d’arc rebaixat, però tothom passa de llarg, ningú l’admira i molt pocs coneixen el seu valor. És una autèntica llàstima que no es pugui gaudir i visitar aquest edifici històric, passejar pel seu jardí i reviure la seva magnífica història.
Què pensaria el propi Muncunill, a qui tant reconeixem durant la Fira Modernista, si veiés en què s’ha convertit la que, durant tants anys, va ser casa seva?
La casa Ramon Matalonga està en venda; als actuals propietaris no els importa la història, ni el valor arquitectònic i cultural, simplement volen treure el màxim rendiment econòmic. Aviat hi veurem un supermercat més o simplement un edifici d’apartaments.
Per reflexionar la mala gestió que s’ha fet d’aquest important patrimoni històric, arquitectònic i cultural. Però encara som a temps de fer alguna cosa, recuperar la titularitat pública, obrir el seu pati a la ciutat per a que el puguin gaudir els infants i rehabilitar l’edifici per destinar-lo a equipaments que permetin admirar la seva grandesa.
