Casa Volta (Terrassa PB+3) executada amb final d’obra a finals de 2016 i inicis de 2017

Casa Volta (Terrassa PB+3) executada amb final d’obra a finals de 2016 i inicis de 2017 | Duran Arquitectes

De ben segur que molts egarencs quan han passat pel carrer Grànius de Terrassa (amb sortida a Volta) s’han parat a mirar una casa ben particular. Es tracta d’un habitatge realitzat per l’estudi Duran Arquitectes a base de contenidors de colors. Els contenidors -que valen uns 600 euros aproximadament, en funció del seu estat- són recuperats del mercat de segona mà un cop no són aptes per al transport. Cal primer de tot sanejar-los bé, encara que molts són fets d’acer corten, i mecanitzar-los per a la seva adaptació al nou ús.

Són en total 4 casals (uns 410 metres quadrats), ocupant una parcel·la passant entre dos carrers. L’immoble plantejava en el seu inici dos volums diferenciats per als pares i els fills de la família. Així, en el projecte que es va dur a terme, en la casa dels progenitors es va cobrir una llum de prop de 9 metres amb una estructura diàfana, que permetés amplis espais i alçades lliures importants, generant jardins i terrasses, fins i tot una piscina a les cobertes.

En l’ala dels fills, es va optar per contenidors marítims tipus highcube per a generar els mòduls de les habitacions, generant una imatge més desenfadada i industrial. Els dos cossos resten units per un jardí i per un soterrani que ocupa la totalitat de la parcel·la.

Aquest immoble resulta innovador i únic a la nostra ciutat. De tal manera que va ser recollit en un article del butlletí informatiu del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona on es parlava del valor i característiques de la construcció amb contenidors i el seu valor més enllà de l’estètica. Estem parlant d’un projecte que es va realitzar ara fa tres anys i que des d’aleshores, malgrat la seva espectacularitat, no ha trobat continuïtat a la nostra ciutat.

Punts forts i febles de les cases-contenidor

Des del col·legi d’Aparelladors destaquen els beneficis que té apostar per aquesta infraestructura. El fet de tenir una estructura preexistent (el contenidor) permet realitzar bona part de l’adaptació en taller, i per tant, guanyar amb rapides i qualitat de construcció. A més, també es redueix considerablement el temps d’ocupació del solar durant les obres, i com a conseqüència implica també molts menys desplaçaments d’operaris i de subministres fins allà amb un estalvi de hores de desplaçaments, despeses i contaminació degudes al transport.

Tanmateix, també tenen la seva contrapartida: l’escàs gruix de la xapa que forma la caixa, que dificulta tant el tall com la soldadura, precisa l’aplicació de reforços addicionals previs allà on s’ha de manipular. També pot donar problemes l’estat del terra de fusta que molts contenidors porten d’origen. Sempre, els contenidors, s’han d’aïllar tèrmicament, per fora (amb un nou full exterior d’acabat, i llavors no es pot veure el contenidor en façana) o, com es fa més usualment, per l’interior. També hi ha l’alternativa de realitzar els dos recobriments.

La repetició és la darrera característica on els contenidors tenen punts a favor. Un edifici amb habitacions repetides és on el contenidor competeix molt favorablement enfront d’altres sistemes constructius, sobretot si la repetició s’adapta al seu mòdul.

Nou comentari