Dilluns de la setmana passada, vaig rebre una notificació del director general de la Policia en què se’m comunicava que l’endemà, dia 8 d’octubre, iniciava servei com a caporal a la Divisió d’Investigació Criminal, cessant així les meves tasques a l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa, on vaig arribar el 12 de març de 2024.
Durant aquests mesos, m’he retrobat amb una ciutat on havia viscut, però que no havia tingut l’oportunitat de conèixer realment. Terrassa és un paradigma de diversitat social i cultural i ens planteja grans reptes a petita escala, un escenari fàcil d’entendre, però difícil d’equilibrar per un humil (molt humil) però obstinat sociòleg.
Del meu pas per l’ABP em porto haver reprès el contacte amb les bases, que és necessari per entendre el funcionament dels diferents estrats de l’Organització.
M’emporto el coneixement personal i professional d’un munt de policies que han aportat molt coneixement tècnic, estratègic i general al meu jo policial i, sobretot, un clima de treball molt difícil de trobar en qualsevol destí dels que vosaltres allà en dieu “la supraestructura”, amb una ironia molt ben trobada. El fet és que saber riure’s d’un mateix és un reflex de la intel·ligència necessària per sobreviure en segons quins contexts d’on —tot apunta que— anem sortint a poc a poc.
Observo que per la policia de Terrassa és essencial que continuem fomentant la confiança de la ciutadania i de la resta d’institucions que confien en la nostra perquè les protegim; perquè puguin desenvolupar-se en llibertat. El treball col·lectiu dels escamots, de la Unitat d’Investigació, anàlisi, suport, GAV i, els meus preferits, Proximitat i ORC és fonamental perquè la comunitat percebi la vàlua de la nostra labor. La imbricació amb les unitats operatives de Policia Municipal de Terrassa i del Cos Nacional de Policia indica que la nostra fita és comuna, que l’interès és sempre corporatiu i que més enllà de l’escut que portem a la camisa (ara més moderna que fa uns mesos) la nostra labor és garantir la seguretat de la gent i solucionar els problemes que els hi vagin sorgint amb previsió, amb intel·ligència. Tot això més enllà de les competències delegades administrativament, més enllà de les funcions que dimanen dels codis, dels reglaments i de les lleis, perquè el valor d’un policia, d’una ABP, d’una organització o d’una institució no és el color corporatiu o l’escut, és la credibilitat davant la missió que se’ns delega.
És per això que crec que cada vegada és més important comunicar la nostra feina a la ciutadania, no per justificar-nos, no per lluir-nos, sinó per ajudar-los a entendre el sentit del nostre servei i el perquè de la nostra existència.
La comunicació, però, requereix valor. Quan comuniquem ens exposem i llavors el nostre llindar de risc es fa més gran. Pensar i reflexionar és més difícil que jutjar, llavors la tendència és jutjar, i no sempre sortirem ben parats. Però és necessari que a poc a poc, frase a frase, veritat sobre veritat, les persones per a les que treballem entenguin el sentit de cadascuna de les nostres actuacions. Fins i tot de les més complexes i difícils d’entendre en democràcia. És l’únic camí que tenen les institucions com la nostra en les societats interconnectades i globalitzades, rendides a fluxos de poder líquid, com ens deia Bauman, a les que ens enfrontem, i on sovint la distorsió del missatge triomfa per sobre de tot el que pugui ser objectivable. La transparència, però, no és suficient. Cal sumar-hi de primera mà el context amb rigor, amb valor. Cal comunicar.
Per acabar, vull agrair a tots i totes com em vau acollir i la confiança que heu tingut en mi en tots els àmbits en què hem treballat. I especialment agrair a l’Intendent Marc Caparrós i a l’Inspector David Ruiz per fer-me sentir un policia més de l’ABP. Soc plenament conscient que sense la seva confiança el meu pas per l’ABP hagués estat ben diferent, el que demostra que la nostra feina és gairebé tot actitud: els policies som gent normal amb coneixements normals, i destaquem només quan la nostra actitud destaca.
Que tingueu una bona setmana. Gaudiu molt de la feina que teniu.
Soc aquí al costat, a Egara. Si em necessiteu no dubteu en contactar amb mi.
Gràcies a tots.
Carlos Ladera
Coordinador de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat
Coordinador de Grup de Proximitat
Relacions Institucionals de l’ABP Terrassa
Mossos d’Esquadra
