La Coordinadora Capaç ha denunciat la crítica situació dels recursos d’atenció diürna i residencial per a les persones amb discapacitat intel·lectual severa a la nostra ciutat i reclama la construcció de la Residència i Centre de Dia per a persones amb discapacitat intel·lectual severa. L’incompliment del Conveni signat l’any 2006 per a la construcció d’un nou equipament ha portat a una situació on a la ciutat egarenca, amb 217.000 habitants, dels quals 15.000 amb discapacitat reconeguda, hi ha només 62 places de residència, les mateixes que fa 20 anys. La Coordinadora Capaç és una entitat integrada per les AMPA de les escoles d’educació especial de Terrassa (Crespinell, El Pi, Fàtima i l’Heura) i per familiars de persones adultes amb discapacitat intel·lectual que són usuaris de centres ocupacionals, centre de dia i tallers com FUPAR, Prodis, La Pineda, etc.
En tot aquest temps, l’entitat ha intentat avançar en el diàleg amb el Departament d’Afers Socials, mantenint nombroses reunions amb responsables i fins amb tres Conselleres, però tots els compromisos s’han incomplert i ara ni tan sols volen rebre la Coordinadora. També han portat el tema al Ple Municipal, que ha reclamat la construcció del nou equipament en tres resolucions aprovades per unanimitat en els darrers anys. Per això, fem públic el següent manifest, on critiquen aquesta situació i demanen l’adhesió a totes les associacions i entitats de Terrassa:
A Terrassa, la tercera ciutat més gran de Catalunya, viuen unes 15.000 persones amb discapacitat, d’elles 1.800 amb discapacitat intel·lectual.
Moltes d’aquestes persones, les que tenen més demanda de suport pel seu elevat grau de discapacitat, necessitaran en la seva etapa adulta el servei de Centre de Dia, mentre segueixen a càrrec de la seva família. I quan aquesta ja no hi sigui o no pugui seguir donant-los-hi l’atenció i cura que requereixen, es veuran en l’obligació d’anar a viure a una Residència. La manca de suports a les famílies fa que, lamentablement, aquesta situació es produeixi a edats no gaire avançades.
A la nostra ciutat només hi ha un equipament, La Pineda. La seva capacitat inicial al Centre de Dia era de 18 places. En els darrers anys, per poder atendre la demanda, s’ha forçat la capacitat fins a 24 places (sense una ampliació real d’espais) i s’ha anunciat una nova ampliació registral de fins a 29 places. Això vol dir incrementar l’ocupació del mateix espai en un 61%, amb la conseqüent massificació i pèrdua de qualitat en l’atenció que rebran aquestes persones.
Pel que fa a Residència, les 62 places són pràcticament les mateixes que hi havia l’any 2.000, quan el nombre de persones amb discapacitat a la nostra ciutat era la meitat que ara, i estan permanentment ocupades. Les persones que necessiten aquest recurs només són ateses en casos d’extrema necessitat i, degut a la manca de places, són enviades a altres ciutats i comarques. Això té un impacte brutal en la vida d’aquestes famílies, obligades a llargs desplaçaments per veure als seus fills o a haver de marxar de la seva ciutat.
Cal recordar que, en aquest tipus d’equipaments, no hi ha cap altra alternativa: ni concertada, ni privada. L’any 2006, l’Ajuntament de Terrassa i el Govern de la Generalitat van acordar i signar un conveni per a la construcció d’un segon equipament, amb una capacitat de 18 places de Centre de Dia i 60 de Residència. L’any 2009, el Ple Municipal va acordar la cessió d’un terreny de 10.000 m2 amb aquesta finalitat. Però des de llavors, des del Govern no s’ha fet res: ni tan sols la planificació i redacció del projecte.
Des de la nostra entitat, que agrupa a famílies amb discapacitat intel·lectual de Terrassa, portem 10 anys reclamant el compliment d’aquest acord i la construcció d’aquest nou centre, imprescindible per a la nostra ciutat. En aquest temps hem tingut nombroses reunions amb representants de l’Ajuntament i de la Generalitat: fins a tres entrevistes amb Conselleres d’Afers Socials. L’any 2014 es va arribar a constituir una Comissió mixta per fer una anàlisi de necessitats, amb el compromís d’actuar en conseqüència.
Aquest compromís va tornar a ser paper mullat. Ara estem en un moment de paràlisi total, en què el Departament d’Afers Socials no assumeix els compromisos contrets, es nega a assumir la realitat i ni tan sols es volen reunir amb nosaltres per desbloquejar la situació i buscar solucions urgents. Ja fa massa anys que les persones amb discapacitat i les seves famílies estem patint una reiterada vulneració dels nostres drets. Sempre els primers a l’hora de les retallades i els eterns oblidats a l’hora de les prioritats en inversió i recursos.
Per tot això, MANIFESTEM:
Les persones amb discapacitat i les seves famílies tenen dret als recursos indispensables per a poder tenir una vida digna, com la resta de les persones. A Terrassa hi ha una manca crònica de places per a les persones amb discapacitat intel·lectual severa, que s’havia de pal·liar amb la construcció d’una nova Residència i Centre de Dia. Actualment la situació és molt crítica:
– Hi ha un sol Centre de Dia, sobre ocupat i sense capacitat d’absorbir la demanda que es produirà en els pròxims anys
– Hi ha una sola Residència, sense places lliures. Les persones que ho necessiten són enviades a residències d’altres comarques. Sense cap pla ni alternativa per part de l’administració
Les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual ja estem cansats, molt cansats…. Són deu anys en què hem tingut tota la paciència del món, hem robat moltes hores a l’atenció dels nostres fills per demanar una cosa tan senzilla com que es respectin els seus drets. I disposar dels recursos que necessiten és un d’ells. Ja n’hi ha prou d’aquesta discriminació!
EXIGIM al Govern de la Generalitat que es faci la dotació necessària per a la planificació, redacció del projecte i construcció del centre que el Departament de Benestar i Família es va comprometre a construir en el Conveni de Col·laboració signat el 8 de novembre de 2006.
DEMANEM als grups municipals que recolzin aquesta petició als seus grups parlamentaris i, en el seu cas, als membres corresponents del Govern.
DEMANEM a l’Ajuntament que, sense perjudici de reclamar aquest equipament a la Generalitat, prengui les mesures al seu abast per resoldre la situació de les famílies de Terrassa: redacció immediata del projecte i, si cal, inici de la construcció.
CONVIDEM a totes les associacions, entitats i persones de Terrassa a adherir-se a aquesta petició.
Necessitem l’ajut de tothom per aconseguir que els drets dels nostres fills no segueixin sent menystinguts.
