A partir dels primers empresonaments la tardor de 2017, un grup de terrassenques i terrassencs van creure necessari iniciar una protesta continuada i mantinguda en el temps. Un grup de músics que treballaven en la docència musical, juntament amb responsables de l’ANC-Terrassa per la Independència, van adaptar i transformar peces per denunciar l’actuació de l’estat espanyol contra els presos polítics, els exiliats i els represaliats.
El 14 de novembre de 2017 es van iniciar els Cants de Llibertat de Terrassa. Des d’aquella data, i sense fallar cap dia, es troben al Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament, a dos quarts de vuit del vespre, per exigir la fi de la repressió contra l’independentisme. Fins i tot durant el confinament, les trobades es feien per zoom.
Així doncs, aquest divendres 14 de novembre es compliran 8 anys i, per recordar-ho, es faran uns cants especials per “destacar la perseverança i la resiliència de la gent de Terrassa, que no ha deixat ni un dia de denunciar la repressió que pateix el moviment independentista des de la tardor de 2017”, destaquen des de Cants de Llibertat de Terrassa. Serà un acte que vol denunciar, un any més, “l’ús que l’estat espanyol fa de la justícia per acabar amb l’independentisme”, expliquen. L’acte serà compartit amb altres col·lectius de Catalunya que vindran expressament.
El Cant dels Indignats
Els Cants de Llibertat han anat creixent amb el pas del temps i per les escales de l’atri de l’Ajuntament hi han passat tot tipus de personalitats, des del president Quim Torra, a consellers, diputats, presos polítics i represaliats, representants de tots els partits i entitats independentistes, col·lectius socials, músics, escriptors, i fins i tot, un grup de caminadors flamencs vinguts des de Bèlgica. S’han pogut veure tot tipus de pancartes i proclames, i el repertori artístic també ha anat variant i introduint noves versions. Segurament però, la més famosa, és i continuarà sent l’adaptació al català de la cançó Do You Hear the People Sing, del musical Els Miserables, traduïda com El Cant dels Indignats, que s’ha convertit en tot un himne contra la repressió.
