El blog Records de Terrassa ens recorda una cançó popular que es cantava ara fa uns anys.
Es tracta d’una versió de “Carrascal” i que fa així:
“Carrascal, carrascal… que bonita serenata
Las muchachas de Terrassa (-assa)
No saben fregar un plato (-ato)
Pero las de Sabadell (-e-ell)
Friegan uno y rompen cuatroooo…”
De fet, aquesta cançó se n’han fet mil versions i totes contenen aquesta vessant burleta, de mofa cap a un col·lectiu, persona o ciutat. Així, trobem exemples com la que recorda Cela, en el seu Diccionario Secreto, que s’entonava a la Guerra Civil i que diu: “Las chicas de Zaragoza / se asoman a los balcones / y dicen unas a otras: mi novio tiene cojones”. O bé la més popular que entona: “Veinticinco policías, con veinticinco escopetas, no pudieron dar alcance, a un cojo con dos muletas”.
Una comarca i dues capitals
L’any 1988 la Generalitat va crear la divisió administrativa de les comarques de Catalunya amb la seva corresponent capitalitat. Terrassa i Sabadell es disputaven la capitalitat del Vallès Occidental. Els terrassencs van fer campanya per la divisió en dues comarques, Terrassa volia comarca pròpia. Aquesta reclamació va comportar que la Generalitat prengués una solució salomònica proclamant la co-capitalitat de les dues ciutats.
Històricament, gent de Terrassa i de Sabadell que es llançaven pedres a banda i banda de les riera de les Arenes, els torrents de la Grípia i la Betzuca. En un llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Terrassa hi consta aquestes batusses entre dues poblacions que s’han escarrassat sempre per passar l’altra. Ara, el fet és que el municipi egarenc és el tercer del pais en nomnbre d’habitants. Quina de les dues ciutats és millor és un debat sense resposta i un tema sobre el que es podria parlar hores i dies sense arribar a cap acord.
