Can Palet és un barri al sud-est de Terrassa no lluny del centre històric, però no deixa de ser un barri popular fruit de la immigració de la resta de l’Estat de després de la Guerra Civil i, ara, de la resta del món. El seu comerç ha estat sempre un reflex de la seva gent i, malgrat que aquesta demografia en moviment i els hàbits actuals han transformat molt la seva fesomia, el llibret Comerços de tota una vida presentat aquest dilluns al centre cívic Samuel Morera n’és una prova que encara es manté part d’aquest entramat tradicional. Són nou les botigues de més de quaranta anys que apareixen al llibret editat per l’associació El Llibre de la Vida, de tota mena i algunes que es remunten als anys quaranta de segle passat. Això sí, amb la incògnita del seu futur si no hi ha relleu generacional.
“Ens fa molta il·lusió difondre aquest llibret per a fer un homenatge a tots els comerços de Can Palet, que durant tota la vida han estat treballant, aixecant persianes, passant-ho de generació en generació”, ens explica satisfet el president de l’associació de comerciants, Francisco Viciana, que compta ell mateix amb un capítol com a Comestibles Viciana, al carrer de Menéndez y Pelayo, obert el 1980. I que, de fet, té el seu origen en el bar de la seva mare La Valenciana, el 1966, quan davant hi havia el camp de futbol del San José, que agafava el nom de la parròquia de Sant Josep. “Alguns en aquest llibret porten quatre generacions, altres tres”, remarca Viciana. “I la qüestió és que cada vegada es van tancant més comerços per tema generacional i arribarà un moment que ja no hi haurà més transmissió com a comerç familiar”, tem.
Entitat renascuda amb una cinquantena de comerços
Comerç Can Palet viu, en aquests moments, una segona època. El mateix Viciana en va ser president des de la seva fundació el 1993 fins al 2007, quan va recollir el càrrec el seu cosí, peixater. Però l’associació va acabar desapareixent. No va ser fins al maig del 2024 quan va renéixer amb ell un altre cop al capdavant. A la primera època, eren gairebé un centenar de comerços associats sobre 190 a tot el barri. Ara, ja en tornen a ser una cinquantena. Però és que a Can Palet ja només en queden 90.
La seva vicepresidenta, Olivia Ferre Cobo, que regenta la carnisseria Cobo, en la presentació aquest dilluns es va felicitar com a associació que això estigui donant “més visibilitat a Can Palet”, amb la millora de l’entorn fomentant el comerç de proximitat. “Gràcies a les nostres iniciatives, ja es comencen a notar progressos al barri: més neteja, zones d’apartament millorades i una sensació de més seguretat”, va destacar Ferre davant la presència del mateix president de l’associació de veïns, Manuel Àvila, i dels regidors de Comerç, Xavier Cardona, i del Districte 3, Montserrat Alba.
“Al final, és l’esforç i la resiliència que heu tingut cadascú de vosaltres per tirar endavant no només un comerç, sinó el vostre projecte de vida i el vostre llegat també de les famílies”, va posar en relleu Cardona en un moment en què, no només el comerç tradicional, sinó fins i tot les grans superfícies estan amenaçades pel comerç electrònic. El tinent d’alcalde ho deia perquè, a la contraportada del llibret, hi ha una foto del 1995, de Cristóbal Castro, veí de Can Palet, amb uns veïns en una plaça on es llegeix: No grans superfícies. Sí petit comerç. Just quan s’anunciava la construcció del Parc Vallès, més al sud. Ara, ja no és el Parc Vallès el gran enemic d’aquestes petites botigues, o no únicament, sinó les botigues per internet.
“És que, ara, ja no lluitem contra les grans superfícies, n’hi ha d’altres que et fan més mal més a prop”, reconeix Viciana de la gran proliferació dels supermercats com a franquícies per part dels seus propietaris al barri. Respecte a les botigues i supermercats que han obert propietaris d’altres nacionalitats, la comunicació és relativa perquè el seu funcionament i mentalitat també són diferents. “Hi ha pakistanesos, xinesos, colombians, però no volen entrar a l’associació tot i que hi hem parlat”, puntualitza el president. “Som gairebé tots espanyols i algun marroquí”, detalla de la correlació, tot precisant que d’aquest últim origen en són fins a quatre.
Canvi de fesomia en alimentació
Una altra cosa és el que es coneix com a comerç tradicional perquè, en l’àmbit de l’alimentació, ja només queden, precisament, ell i la carnisseria Cobo. Viciana explica que, en seu moment, hi havia hagut 35 comerços d’aquest tipus al barri. De peixateries, tres. De mercadillos, petits mercats amb diferents parades de menjar, tres repartits per tot Can Palet. I també botigues de roba i electrònica.
Ara, la incògnita és què passarà amb els encara existents i que apareixen al llibret. El mateix Viciana confessa que li queda poc per a jubilar-se. “I no segueixen els meus fills”, no amaga “Els hi vaig dir que es busquessin la vida i un d’ells és enginyer, plega divendres i no torna a treballar fins dilluns; jo hi soc de dimarts a diumenge”, compara. Per la seva part, el president de l’associació de veïns Ávila, que ho és des de fa vint anys i que va promoure el retorn de l’associació de comerciants, els reconeix l’esforç davant del canvi de costums i la competència. “Lluiten per aguantar i el que fan és una ajuda maca i forta com a veritables comerciants de barri”, posa en relleu Àvila.
En el seu cas, la coordinadora del llibret, Laia Vilanova, que amb l’editorial Els Llibres de la Vida efectua tota una sèrie pels barris de la ciutat, considera que les entrevistes i la redacció dels textos li ha servit per entendre millor Can Palet. “He descobert que aquests comerços no són només negocis, són històries, històries de vida, de constància, d’adaptació i de servei”, resumeix Vilanova.
Aquestes són les botigues de més de quaranta anys
La relació d’aquests nou comerços de més de quaranta anys és la següent: Forn Carné (1948; carrer de l’Agricultura, 54); Farmàcia Jornet (1961; carrer del Germà Joaquim, 113); Estanc Mercè (1963; carrer del Germà Joaquim, 55); Centre Dietètic-D. Lleonart (1965; carrer de l’Agricultura, 78); Pescados Carabante (1968; carrer d’Àngel Guimerà, 10); Matalasseria i Mobles Amaro (1970; carrer de l’Agricultura, 74); Bar Tomàs (1974; carrer del Germà Joaquim, 77); Llibreria Sant Jordi (1975; carretera de Montcada, 406); Comestibles Viciana (1980; carrer de Menéndez y Pelayo, 162).
