!--akiadsense-->
Catlab és el laboratori del Vallès Occidental, que inclou l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa, l’Hospital de Martorell i tota l’atenció primària (CAPs) del Vallès Occidental. L’equipament ha estat clau durant aquests mesos de crisi de la Covid-19 per realitzar milers i milers de proves de detecció del coronavirus. Món Terrassa ha parlat amb la Dra. Imma Caballé, directora de Catlab i presidenta de la Sociedad Española de Medicina de Laboratorio (SEQC ML ) per conèixer de més a prop com han viscut aquests tres mesos.
La crisi de la Covid-19 va suposar una aturada de la feina habitual per centrar-se en la detecció i prevenció de la malaltia?
En el moment que es produeix la pandèmia, els CAPs deixen de fer extraccions rutinàries i la nostra activitat se centra bàsicament en l’activitat hospitalària. Alhora es reforça molt l’activitat de microbiologia molecular dedicada a la detecció i prevenció de la malaltia.
S’esperaven que hi hagués de cop aquesta demanda tant elevada de proves? Estaven preparats els laboratoris per fer-hi front?
Evidentment ningú s’esperava la pandèmia però després del 6 de març que el Servei Català de la Salut ens va acreditar com a laboratori Covid, ens vàrem posar en marxa per fer front al que ens arribés. Ha estat de gran importància la protecció dels nostres treballadors des del primer moment i necessari lluitar per obtenir bates, mascaretes, ulleres i guants. No ha estat feina fàcil però ho vàrem aconseguir.
Va suposar canvis organitzatius o de contractació de personal i/o logístics de distribució de recursos dins del Catlab?
Dins del laboratori, la microbiologia molecular és una àrea de coneixement molt específica perquè precisa de tècnics molt preparats en tècniques no habituals. Es va haver de formar molta més gent i on en principi podíem tenir 1 tècnic vàrem passar a tenir-ne 9. El gran gruix de l’activitat Covid es va fer amb professionals derivats d’altres departaments del laboratori. Des del minut zero, es va començar a treballar dia i nit, incloent els caps de setmana, o sigui 7/24.
Es parla que ja a l’abril, el Catlab va arribar a fer 1.500 PCR diàries, entre hospitals i residències. Quin increment suposa respecte a la quantitat de proves que realitzeu habitualment?
La nostra activitat Covid es va centrar primerament en atendre pacients hospitalitzats, professionals afectats i del SEM (Sistema Emergències Mèdiques). El CatSalut ens va ampliar el perímetre i ens va assignar Manresa (Althaia), el Bages (Berga) i l’Hospital General de Catalunya que rebien molts pacients d’Igualada. També ens va nomenar centre de referència d’altres laboratoris en cas que tinguessin problemes. Un cop aquesta activitat va disminuir ens van enviar moltes mostres de residències, centres de salut mental, toxicomanies, etc. Abans de la pandèmia, es podien fer 12 PCR/dia i hem arribat a fer-ne 1.500/dia. Quan això passava, a l’Hospital La Paz de Madrid en feien 700/dia. A dia d’avui hem donat uns 70.000 resultats de PCR. Som un dels laboratoris del país que més proves ha realitzat.
Quines peculiaritats té una prova PCR que la diferenciï d’una analítica normal, en el sentit de si es necessita més temps, utilitzar unes eines diferents, el protocol…
La PCR és una tècnica altament sofisticada; no és posar un tub en un aparell automatitzat, sinó que cal primerament desactivar el virus per poder-hi treballar sense risc de contaminació, després cal fer l’extracció i finalment l’amplificació i detecció del virus. Això pot tardar unes 3h. Per tal donar sortida a la gran quantitat de demanda, hem treballat amb diferents sistemes alhora. Inicialment fèiem les PCR manuals, però quan ja en fèiem 1000 al dia i escassejava el reactiu vàrem demanar a l’Institut Carlos III i al Ministerio de Sanidad a Madrid perquè ens autoritzés a posar en marxa una plataforma automàtica, Cobas 6800 de Roche. D’aquesta manera, Catlab va ser la 7a plataforma autoritzada a tota Espanya. Això ens va ajudar a agafar més velocitat, precisió i comoditat a l’hora de donar resultats.
Hi ha hagut força polèmica sobre si es feien prou PCR a la població o no, i quins criteris es fan servir per tenir-hi accés. Com a experta, com d’important és que la gent que ha tingut símptomes es faci la prova? En què pot ajudar i en què pot condicionar?
Les persones que tenen símptomes han d’anar al centre d’atenció primària o a l’hospital i se’ls farà l’extracció perquè el laboratori faci la PCR. Les persones que varen tenir símptomes i no se’ls va fer la PCR han de fer-se la serologia per veure si estan immunitzades. Actualment l’activitat ha baixat molt i els resultats s’estan donant a les poques hores de fer l’extracció. Això serveix per detectar possibles brots i aïllar als afectats. Es bàsic per lluitar contra la pandèmia.
Estan realitzant estudis sobre la immunitat a la malaltia. Perquè des de Catlab s’han centrat els esforços en aquest camp?
Un cop el reactiu de serologia ha arribat al nostre laboratori, s’han començat a realitzar els estudis d’autoimmunitat dels professionals dels nostres hospitals, MútuaTerrassa, Consorci Sanitari de Terrassa i Martorell, així com dels professionals de Catlab. Això ha coincidit amb un estudi impulsat pel CatSalut de tots els professionals sanitaris de Catalunya.
Els primers estudis sobre el % de persones immunes a la malaltia ha sorprès per ser tant baix. A què creu que és degut? I quina importància té que el % sigui més o menys alt?
Aquest 6% aprox. d’immunització a Catalunya tant en la població en general com en el professionals sanitaris coincideix amb estudis fets anteriorment a d’altres països (Corea, Dinamarca, Holanda, Califòrnia) o sigui que ja estàvem avisats. Aquest virus es comporta de manera molt diferent als coneguts anteriorment i es desconeix la resposta a moltes preguntes, com per exemple quan dura la immunitat o si el contagi es estacional o no. En un virus “normal” el fet de tenir una població amb una immunitat superior al 60% voldria dir que ens ho aniríem encomanant d’uns als altres sense necessitat de passar per l’hospital. Tot i que s’ha avançat molt en poc temps, el coronavirus és encara un gran desconegut.
Com a laboratori, la irrupció d’aquesta pandèmia i tot el que ha suposat dins del sistema sanitari, n’heu extret algun aprenentatge? I suposarà algun canvi d’ara endavant en el dia a dia?
Hem après que som capaços de tot per tal d’ajudar als nostres pacients i que amb ingeni i gran capacitat de treball hem fet coses que ni ens havíem plantejat. Però també caldria que els nostres governants dotessin al Sistema Sanitari de més recursos per poder fer front a les malalties i a les emergències. La manca de previsió i recursos ha estat substituïda pels esforços dels professionals.
