Una seixantena de gironins dels 368 inscrits al registre de familiars desapareguts pel franquisme ja s’han fet les proves d’ADN. Darrere d’aquest número hi ha ferides que porten fins a vuitanta anys obertes. Pares, germans, oncles o avis que van desaparèixer al front republicà, van caure en combat o els van matar durant la dictadura. Algunes famílies, resseguint documentació i registres, saben a quina fossa comuna van ser enterrats, i una d’elles se situa al cementiri de Terrassa. Les proves genètiques s’encreuaran amb les restes òssies que es vagin desenterrant amb l’obertura de les fosses. Aquest divendres, una vintena de familiars han anat fins al CAP Güell de Girona. Cadascun amb una història personal, però lligats pel mateix sentiment.
“Busco el meu pare, sé que està enterrat a la fossa comuna dels republicans a Terrassa, és un prat molt bonic i hi toca molt el sol, quan vaig veure que era allà em vaig quedar bé, tranquil·la”, explicat la Raquel Canaleta, originària de Salt.
Té 81 anys i va estar dècades sense saber on descansaven les restes del seu pare. Fins que un nebot seu va començar a seguir el rastre amb la poca informació que tenien. Va aconseguir descobrir que Salvador Canaleta, ferit a Molins de Rei, estava a la fossa comuna de Terrassa.
La Raquel Canaleta espera que les proves d’ADN ajudin a identificar el seu pare, tan bon punt exhumin les restes, però lamenta que s’hagi trigat tant. “Això ja s’havia d’haver fet en vida de les meves germanes, quan no trobàvem on era, ara una ja fa cinc anys que és morta i l’altra tres, estic jo sola”, ha lamentat.
