L’escriptora Emily Dickinson va dir que “ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem dempeus”. Avui, 8 de març, volem seguir aixecant-nos i compartint que Terrassa és i serà ciutat feminista. Ho diem amb el convenciment que cada vegada més persones tenen clar que cal donar passos més enllà en aquest feminisme. No n’hi ha prou, que també, amb reclamar igualtat. Enguany volem que quallin missatges com els que provenen de les noves masculinitats, aquells que ens parlen de desaprendre rols de gènere impregnats a la nostra cultura des de fa segles. Anar trencant, doncs, amb una idea “tradicional” d’home que ens ha de sonar tan antiga i
superada com aquells anuncis de conyac, de rentadores o de cotxes que tants estereotips basats en la superioritat masclista ens han ensenyat.

Enguany, a Terrassa posem l’èmfasi del 8 de Març en la corresponsabilitat i amb un lema que, encara, cal remarcar: “Repartim-nos les feines. Som
corresponsables”. Permeteu-me, però, insistir en el tema de les noves
masculinitats i destacar que la corresponsabilitat no vol dir que un home pari
taula, tregui les escombraries o faci alguna tasca a la llar. Hi ha homes que,
fins i tot fent algunes tasques, encara es situen en una situació de
superioritat vers les dones. Reitero, fer algunes tasques a casa no és
feminisme. Ho és plantejar qualsevol relació des d’una perspectiva d’igualtat
entre dones i homes.


El 9 de juliol de 2021 va ser un dia històric a Terrassa, ja que vam celebrar el
primer Ple de Dones municipal de la història. Dones d’entitats, partits polítics
i col·lectius feministes vam posar les bases per seguir dibuixant, somiant i
traçant el nostre full de ruta de les polítiques feministes a Terrassa. D’aquella
trobada va sorgir la idea de plantejar la corresponsabilitat com a eix temàtic
aquest 2022, ja que el context de pandèmia i de confinament va posar en evidència (bé, encara més) que les tasques de cures i de treball domèstic
segueixen molt (massa) feminitzades.


Avui ens toca tornar a alçar la veu per crear vincles des de la sororitat,
aquest neologisme tan bonic que ens parla d’agermanament femení, d’un
lligam entre dones a partir d’experiències, vivències i allò que ens preocupa.
La bellesa del llenguatge ens permet donar forma a mots tan especials com
aquest, que actua com a dinamitzador des d’una perspectiva ètica, però
també des d’una pràctica en el dia a dia, a les empreses, al carrer, a les llars,
a les escoles, a les entitats. Una paraula que, com una taca d’oli, es va
estenent tot generant apoderament per anar eliminant qualsevol forma de
discriminació masclista.


Avui reivindiquem seguir parlant, reivindicant, actuant i reflexionant. Aquesta
reflexió la podem dur a terme també gràcies a la campanya del 8 de març
que la regidoria de Polítiques de Gènere du a terme conjuntament amb la
Comissió 8 de Març formada per entitats i grups de dones de la ciutat. Us
convido a informar-vos sobre la campanya i a participar d’alguna de les
seves nombroses propostes i activitats, però vull convidar-vos especialment
a la xerrada sobre noves masculinitats alternatives (el 10 de març, a càrrec
de Marcos Castro, membre d’Homes en Diàleg) i a la taula rodona “Polítiques
de Gènere a Europa”, amb l’escriptora i sociòloga Lídia Puigvert i la directora
executiva de l’Institut Català de les Dones, Neus Pociello (17 de març).
Permeteu-me seguir parlant de feminisme amb una mirada al passat i una
altra al present, en dos contextos durs. D’una banda, demà col·locarem a
Terrassa (a la plaça de la Torre del Palau) una placa per recordar i retre
homenatge a 19 dones terrassenques que van ser perseguides, marginades,
torturades i fins i tot assassinades per ser considerades bruixes. Parlem de
dones que eren això, dones. Però que van ser assenyalades i acusades en
segles pretèrits per ser, en realitat, dones pobres, immigrades, metzineres,
vídues i guaridores. Un acte de desgreuge i de memòria històrica per
recordar, precisament, que no eren bruixes, que eren dones. Aquesta iniciativa ha permès, arreu de Catalunya, identificar centenars de dones
acusades injustament, assenyalades i torturades. Dones que eren
vulnerables. Dones que eren, sí, dones, una etiqueta que comportava, i
encara ho fa, risc de ser marginades o fins i tot assassinades. Parlem d’una
llarga i trista època de cacera de bruixes en una societat misògina, però
anem a parar a una altra trista realitat com és l’actual invasió d’Ucraïna per
part del govern rus en què les dones tornen a ser la part més feble de la
cadena, havent d’assumir les càrregues familiars i la cura de nens, nenes i
altres familiars vulnerables.


És per això que al voltant del 8 de Març continuem aixecant la nostra veu i
reivindicant una igualtat efectiva. Seguim, doncs, lluitant per construir una
societat més justa, més igualitària i sense discriminacions, ja sigui en l’àmbit
familiar, social, educatiu, cultural, acadèmic, de lideratge, esportiu o laboral.
Avui, durant tot el dia, també us convidem a penjar un davantal al balcó o a la
finestra com a símbol d’una vaga feminista, una vaga laboral, de cures, de
consum i de tasques domèstiques. Cal seguir reivindicant que el treball
domèstic i la cura de persones dependents encara està massa feminitzat.
Una situació que perpetua desigualtats i discriminacions. Hem de seguir
trencant barreres, hem de seguir recordant les dones que es van considerar
bruixes, hem de donar suport a les dones en un context de guerra i hem de
seguir treballant, a les nostres llars, perquè la paraula “igualtat” formi part del
nostre diccionari com a famílies.

Núria Marín
Tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques de Gènere

Nou comentari

Comparteix