Una bretolada taca la façana d’un dels edificis patrimonials més reconeguts de la ciutat de Terrassa. Es tracta d’una pintada sense cap gust estètic -ja que només és la signatura- que ha realitzat un grafiter a la part baixa del Teatre Principal, ubicat a la plaça de Maragall, en ple Centre. Amb lletres negres, l’escrit enlletgeix i malmet l’entorn d’una de les finestres. Recordem que el Principal és un edifici que està inclòs dins del catàleg del patrimoni historicoartístic de la ciutat i que es remunta a inicis dels anys XX.
L’edifici actual és obra de 1911 -l’original va ser edificat al 1866-. Enric Catà i Francesc Guàrdia, gendre de Lluís Domènech i Montaner, van ser els encarregats de fer-ne la reforma i ampliació d’un equipament que ja va ser creat i dissenyat per acollir espectacles. Tanmateix, no acabava d’agradar, i tan sols cinc anys més tard, Josep Maria Coll i Bacardí va ser decidir que el millor seria eliminar la decoració modernista de la façana, perdent, tot cal dir, part de la seva gràcia -mirat ara amb retrospectiva, evidentment-.
És un edifici monumental, amb façana de composició clàssica que segueix els corrents estilístics eclèctics de l’època però amb detalls modernistes, sobretot en la decoració interior dels vestíbuls. L’any 1941 es van retirar elements decoratius, relleus i escultures de la façana a causa del deteriorament de la pedra. D’aquesta original decoració escultòrica es conserven els bustos de l’actor Joan Prat i Ubach i del compositor Emili Daura i Oller. Com a curiositat, podem recordar, que a finals dels anys seixanta, va iniciar una nova etapa per acollir projeccions cinematogràfiques, un ús que va durant fins a finals dels anys noranta -aleshores amb dues sales de cinema-. Ja al segle XXI ha recuperat part del seu aspecte original i la seva funció primogènita, la de teatre.
